Avui parlem de la banda de León (México) LOS PADRINOS, una banda amb un so particular, ballable i fusionat de diferents estils.
¡Los Padrinos! van néixer perquè ... per què no. Era 2007 i les tardes es passaven escoltant discos i al carrer, el següent era intentar formar un grup. Esteban, que havia tocat prèviament amb alguns grups que van durar molt poc, va tornar a prendre la seva guitarra i va començar a assajar amb Mara Pop, amiga i la baixa. Es va unir Daniel LP i, amb un format de power trio, van començar a fer una música que li devia molt al beat dels 60 però també al mod revival (en clau punk) dels 80. Aquesta formació va gravar un EP amb Azimut Records en 2008, L'home globus ho sabrà i va tocar en concerts al voltant de Mèxic (León, Guanajuato, Querétaro, Monterrey, Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca...) Don Camisa es va unir el 2009 com a segon guitarrista, però el 2011 Mara Pop decideix sortir del grup. En aquesta transició, graven un single produït per Carlo Olmos, "La nariz de Charlie Brown" i una demo "Escucha", cançó que circula a la xarxa. Banzi es va unir com a baixista en 2011; havia tocat abans amb grups com Esfera, Los Kingurs y Moloch! El so tendeix ara al powerpop i, com un estrany cop de sort, s'uneix també a finals de 2011 el teclista marfileño establert a León Alain Tchido Kouassi. Amb aquesta formació graven el 2013 "Looking at the World Through Dark Shades", un tribut a The Times, i el 2015 el single digital "El Cuaderno". En 2016 van entrar a l'estudi amb Carlo Olmos de Produccions Huapango per gravar.
Són més de 10 anys de fer soroll en els quals s'han presentat a Monterrey (Festival Fancy Noise, 2007), Toluca (Festival Neurosis Colectiva, 2009), Querétaro, Guadalajara, Ciutat de Mèxic (incloent un concert d'obertura a Los Ovnis al Chewing Gum Weekend 2008), Guanajuato (incloent un Festival Cervantino) i León.
¡Los Padrinos! van néixer perquè ... per què no. Era 2007 i les tardes es passaven escoltant discos i al carrer, el següent era intentar formar un grup. Esteban, que havia tocat prèviament amb alguns grups que van durar molt poc, va tornar a prendre la seva guitarra i va començar a assajar amb Mara Pop, amiga i la baixa. Es va unir Daniel LP i, amb un format de power trio, van començar a fer una música que li devia molt al beat dels 60 però també al mod revival (en clau punk) dels 80. Aquesta formació va gravar un EP amb Azimut Records en 2008, L'home globus ho sabrà i va tocar en concerts al voltant de Mèxic (León, Guanajuato, Querétaro, Monterrey, Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca...) Don Camisa es va unir el 2009 com a segon guitarrista, però el 2011 Mara Pop decideix sortir del grup. En aquesta transició, graven un single produït per Carlo Olmos, "La nariz de Charlie Brown" i una demo "Escucha", cançó que circula a la xarxa. Banzi es va unir com a baixista en 2011; havia tocat abans amb grups com Esfera, Los Kingurs y Moloch! El so tendeix ara al powerpop i, com un estrany cop de sort, s'uneix també a finals de 2011 el teclista marfileño establert a León Alain Tchido Kouassi. Amb aquesta formació graven el 2013 "Looking at the World Through Dark Shades", un tribut a The Times, i el 2015 el single digital "El Cuaderno". En 2016 van entrar a l'estudi amb Carlo Olmos de Produccions Huapango per gravar.
Són més de 10 anys de fer soroll en els quals s'han presentat a Monterrey (Festival Fancy Noise, 2007), Toluca (Festival Neurosis Colectiva, 2009), Querétaro, Guadalajara, Ciutat de Mèxic (incloent un concert d'obertura a Los Ovnis al Chewing Gum Weekend 2008), Guanajuato (incloent un Festival Cervantino) i León.
"Lo que vendrà" és el primer LP de Los Padrinos! després d'un extended play i diverses cançons soltes en deu anys de carrera. Gravat en els estudis Huapango a Guanajuato durant els caps de setmana de 2016 i produït per Carlo Olmos, és una col·lecció de 13 cançons pròpies en clau pop: guitarres, tambors i obsessions. Però no és pura nostàlgia - és mirar al passat per abordar el futur, per combatre al cinisme, l'apatia i la indiferència.
El grup està format per: "Oye" Esteban Cisneros: veu, guitarra i teclat; Banzi: baix, guitarra, teclats i veu; Daniel LP bateria i Don Camisa guitarra.
Amb l'ajuda de Alain Rchido Kouassi: teclats i Carlos Olmos: percussionsAquest és un disc per a tots aquells cansats d'aquesta música tan normal ... de tantes paraules sense melodia: LOS PADRINOS en alta fidelitat. I no és perquè l'escoltar-vagin a descansar en el sentit estricte de la paraula. és el primer LP de i et farà moure els peus, de vegades per ballar amb “Los Flecos” i en altres per sortir a caminar sota la pluja perquè així és millor.Si ets dels afortunats que ja coneixen la música probablement ja coneixes el seu EP del 2008"El Hombre Globo lo Sabrá"
I és que el Pop ha de ser poderós i proper, però també ha de dir coses i per això es necessitacert grau de precisió i, carall, ànima. Moltes de les cançons que componen aquest àlbum tenien més de deu anys en construcció i van veure la llum en el quiròfan de producció de Carlo Olmos. El resultat és una cosa més refinada i diferent al que estem acostumats ... sense deixar de sonar a de sempre i amb clares intencions de cridar que la música pot ser divertida i que cal donar-se temps per ballar.
I és que el Pop ha de ser poderós i proper, però també ha de dir coses i per això es necessitacert grau de precisió i, carall, ànima. Moltes de les cançons que componen aquest àlbum tenien més de deu anys en construcció i van veure la llum en el quiròfan de producció de Carlo Olmos. El resultat és una cosa més refinada i diferent al que estem acostumats ... sense deixar de sonar a de sempre i amb clares intencions de cridar que la música pot ser divertida i que cal donar-se temps per ballar.
Música enèrgica, que surt de la ràbia de ser tot igual i voler buscar en el diferent un camp de descobriment, divertit, ballable i molt ritmic. Una bona proposta des de Leon (Mèxic) que ens deixa sorpresos aqui a Catalunya.
Escolteu i balleu:
No hay comentarios:
Publicar un comentario