Avui parlem dels barcelonis VVltures i el seu "Please, Keep the Spaceman Alive"

Tres anys desprès de la publicació del primer treball, l'EP "Birdcage" (La Produktiva, 2015) i de diversos concerts, VVLTURES (Joan Vargas a la veu i teclats), Al Chief a la guitarra principal, Fran DM a la guitarra secundària i segones veus, Nielpher al baix i Caveman Pitt a la bateria) es van posar a treballar en el que seria el seu primer llarga durada.

Desprès d'un llarg i complex procés de composició, ja tenien a punt les cançons d'aquest nou treball, titulat "Please, Keep The Spaceman Alive" (Flor y Nata Records), en el qual els son industrials i foscos del primer treball evolucionen cap a un so més espacial i psicodèlic, tot això sense perdre gens d'allò que els caracteritzava i feia especial a "Birdcage": son compactes, tenebrosos i melancòlics.

"Please, Keep The Spaceman Alive" és un disc uniforme però contrastat al seu torn. Prova d'això és que es perdran les essències post-punk que tant han prodigat tant en el seu anterior treball com en directe, i bona prova d'això és el seu primer single, "Hiroshima", una descàrrega de potència punk  amb tocs electrònics inspirats en sons lleugerament orientals. Tot un fort cut que incideix en un dels temes i idees principals del disc:la crítica social a nivell mundial. amb la idea que desprèn el tema incial del disc, "C21H30O2", l'espai com bàlsam davant del dolor humà. Aquesta és la idea que sura sobre el disc, que agafa temes que ja estaven en el anterior disc com el desamor i els fa cançó com passa a l'atmosfèrica i progressiva "The Day Saturn Lost The Rings", es una de les cançons més intenses i boniques del disc, un  himne anomenat "Boris Karloff", o el tema que tanca el disc, una història de desamor i superació regada amb tocs de rock alternatiu i post-rock anomenada "Farewell Song". Però no es tracta d'un disc tranquil precisament. Aquesta explosió post-punk feta cançó anomenada "Bullet" i la seva continuació instrumental "The Capitain", "Point Of No Return" amb aquests aires de rock alternatiu des noranta, "Spaceman" o com en un in crescendo espectacular es pot encaixar una història de "qualsevol temps passat va ser millor". Fins i tot es permeten reinventar un dels millors temes del seu treball anterior "Birdcage", la llarga, progressiva i explosiva "Moonrise", amb aquests minuts finals autènticament salvatges.

Un àlbum difícil de comparar però a la vegada amb desenes de referències, "Please, Keep The Spaceman Alive" es un clar i gran salt endavant en la carrera d'aquests 5 barcelonins, tant a nivell de cohesió de so com de producció. Tota una declaració d'intencions que sona al fill que mai van tenir New Order o Iggy Pop. Un experiment fiable i fosc, però sense cap dubte, atractiu com pocs.