Mal-Humorats som una banda de punk-rock/pop-punk en català fundada a Terrassa l'any 2017, amb l'objectiu d'oferir al públic jovent una alternativa als estils musicals que actualment estan arrelant als Països Catalans. Gràcies a la diversitat musical dels membres de la banda, Mal-Humorats consta d'un estil propi amb cançons curtes, directes, reivindicatives i amb un toc “salvatge” de diversió. Som en Jordi a la bateria (Lleta), l’Albert al baix (Perdi), el Jordi a la guitarra rítmica (Vega), l’Aitor a la guitarra solista (el Ruso) i el Borja com a veu principal.
1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tots 5 venim de camins diferents. Alguns de nosaltres ja havíem tocat a grups anteriors i per altres és el primer projecte musical seriós del qual formem part. Segurament, com tothom que està endinsat en aquest món, la motivació inicial és ajuntar-te amb amics i/o coneguts per a compartir música, provar cançons que coneixes i poder expressar-te amb una cosa tan senzilla i que alhora expressa tant sobre les persones: la música entre amics.
2. Com es va crear el projecte “Mal Humorats”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Com a molts grups al principi, tot sorgeix d’ajuntar-te amb 2 o 3 amics i intentar tocar algunes cançons junts per pura diversió, i veure què és el que pot sorgir. I la veritat que ens va anar força bé, ja que al treure el primer single a finals de 2017 vam començar a fer-nos un petit lloc dins el panorama del punk-rock de la nostra zona.
Actualment som 5 membres a Mal-Humorats. En un principi, al 2017, vam començar sent 4, però després del primer single es va sumar el que ara és el nostre cantant principal, el Borja. Al cap de poc temps, un dels guitarres/cantant va deixar el grup i va entrar a substituir-lo el Jordi Vega, l’actual guitarra rítmica. Després de conformar la formació final, que va ser el març de 2018, vam voler prendre un nou camí i millorar en aspectes musicals però sobretot definir al 100% el nostre estil i començar a treballar en nosaltres mateixos. Fer-ho més seriós. Des de l’aleshores hem crescut com a músics i com a persones. Suposem que el temps, l’experiència, els concerts i altres aspectes que hem viscut ens han fet créixer fins al que som actualment. Però encara hem d’aprendre molt i seguir millorant. Això només acaba de començar per a nosaltres.
3. Quines diferències trobarem en el disc "Herència Ofegada" amb el anterior? Quins suports heu tingut?
Realment, la primera “demo” In(d)icis era un recopilatori de 3 cançons/singles que havíem penjat durant els primers mesos de “vida” del grup. Per tant, va ser com un primer intent i un projecte molt ínfim respecte a l’actual.
Herència Ofegada, en canvi, ens representa al 100% i suposa un abans i un després. Defineix clarament el nostre estil. Per explicar-vos-ho amb més detalls, vam plantejar-nos gravar 7 temes a principis de 2018, ja amb la formació completa. Bàsicament, crèiem (i ho seguim creient) que és totalment necessari donar-te a conèixer per créixer i progressar, i és impossible
fer-ho si no tens res a ensenyar a la gent. Sempre hem apostat per temes de composició
pròpia (si bé és cert que a cada concert fem 1 o 2 covers de bandes que ens han influenciat), i
per això vam decidir fer realitat el somni de qualsevol grup que comença a fer les primeres
passes: gravar un CD a un estudi.
Vam rebre el suport de molta gent, i en el camí vam crear nous vincles i vam reforçar moltes
amistats. Començant pel nostre “producer”, en Xavier Escribano, que ens va gravar, produir i
masteritzar el nostre CD al seu estudi “EM Estudi”. Ja el coneixíem anteriorment de quan
formava part dels coneguts “The Anti-Patiks”, i compartir 1 setmana amb ell va ser una
experiència increïble. També en Víctor, l’Elena, David, Patrícia i Carlota, amics i amigues que
són els i les responsables del resultat final del nostre videoclip “Herència Ofegada”. Van ser 3
dies de rodatge intensos i molts més de muntatge, amb un grup gran de gent que també va
participar com a figurants i on també hi havíen molts amics i amigues entre ells/es. També en
Manu de “Batec”, que va acceptar des del segon 1 a aportar el seu granet de sorra amb una
col·laboració al nostre CD al tema titulat “Trinxeres”. Per nosaltres són un grup referent a fixarnos
a part de ser amics, i va ser tot un honor. A més creiem que és de les millors cançons del
CD. A en Jowy, de “Memento Design”, que ens va fer els dissenys de les camisetes i dels CDs
físics. I per suposat, les nostres famílies, parelles i amics/es que sempre ens han recolzat en tot
moment.
4. Amb quins 3 adjectius definiríeu aquest disc?
Ràpid, intens i contundent.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Aquest és un tema sobre el qual a tots 5 sempre ens ha agradat parlar, i sempre intentem fer
una crítica constructiva al panorama musical d’aquí Catalunya. I té molt a veure amb el “per
què” ens diem Mal-Humorats. Estem una mica cansats de sempre escoltar els mateixos estils
musicals i els mateixos grups arreu de Catalunya/País Valencià i que omplen tots els cartells de
festivals i festes majors. Estils com la rumba, ska i/o mestissatge. Respectem tot tipus d’estils, i
fins i tot els podem escoltar, però creiem que la música en català està monopolitzada i
excessivament explotada per aquests gèneres concrets, tot i que últimament el panorama està
canviant molt i apareixen nous estils, com és el cas del punk-rock. A més a més, hi ha un altre
tema molt lligat a aquest i que ens molesta a tots 5 (i creiem que parlem en nom de molta gent
i molts grups que estan endinsats al món de la música): els grups que ÚNICAMENT viuen de fer
covers i versions. Com hem dit abans, respectem qualsevol estil de música, formació, etc. però
creiem que a vegades s’haurien de donar més oportunitats a grups joves i emergents que no
pas agafar a grups que toquen cançons d’altres grups ja coneguts, i fins i tot molt gastats.
Volem remarcar, però, que la culpa de tota aquesta situació la tenen els organitzadors i
coordinadors (no tots, és clar) dels esdeveniments de cultura i música popular. Potser haurien
de fer un pensament d’autocrítica i reflexionar sobre com volen fomentar i impulsar la cultura
de la música jove i emergent.
D’altra banda, i parlant sobre nosaltres mateixos, veiem que tenim moltes possibilitats de
poder progressar dins el panorama musical nacional. No sabem fins a quin punt, això ho dirà el
temps, i tampoc estem obsessionats amb aquest tema. Però la nostra il·lusió de continuar fer
el que més ens agrada i poder compartir escenaris amb grups referents o tocar a
festes/esdeveniments reconeguts a nivell nacional, sempre estarà vigent i sempre voldrem
anar més enllà per innovar i fer-nos créixer.
6. Com veieu el panorama musical vallesà i terrassenc? Que té el punk a Terrassa, que ha fet
que creixin bandes referents i de gran nivell?
Coneixem molts grups de la zona, i creiem que últimament estan sortint grups molt
interessants amb grans influències del punk. Grups com per exemple “Panellet”, “Batec”, “The
Fox 196”, i nosaltres mateixos, entre altres, que estem fent ressonar tots junts altre cop el
Vallès Occidental dins el mapa del Punk-Rock. I això sempre és una bona notícia.
Creiem que tot aquest moviment de “ressorgiment” té un causant molt ben definit i molt
recordat per els vallesans i les vallesanes: el grup “The Anti-patiks”, que farà just un any van fer
el seu últim concert de comiat. Van ser un fenomen totalment innovador i diferent, i van
capitanejar el moviment punk dins el Vallès i fins i tot a altres zones de Catalunya.
També hi ha altres grups que actualment influeixen a la necessitat de molts/es joves a formar
grups d’aquest estil o similars, com és el cas dels “Crim” de Tarragona. Sens dubte, avui dia són
qui tenen la primera paraula del punk-rock en català.
7. Com us plantegeu la nova gira, on us podrem veure?
Teníem clar des del principi que havíem de fer el màxim de concerts per poder promocionar el
nostre CD. Tot i que vam llençar-lo a totes les plataformes digitals a finals d’octubre (a
Youtube, Spotify, Bandcamp i Itunes), portem des del setembre presentant “Herència
Ofegada” ja que havíem publicat el single avançament amb videoclip i teníem tot el nou merch
i els CDs físics als concerts. El primer de tots va ser al “Tropical Riot Fest” una de les
experiències més al·lucinants fins la data per a tot el grup per les experiències viscudes i pel fet
de compartir També vam tocar el passat dia 9 de novembre a un esdeveniment de l’
“Skatepark Àgora de Barcelona”. I tenim més dates confirmades, però ara només podem
anunciar-vos les dues més properes: Divendres 30 de novembre al “Casal de Joves Can Ricart”
(Barcelona, juntament amb “Woodchcuk” presentant el seu nou disc “Flesh Burguers”); i
Diumenge 2 de desembre a la “Nova Jazz Cava” (Terrassa, acompanyant a “Panellet” que
presenten el seu segon disc “Sputnik”).
8. Com definiríeu la vostra música?
Instrumentalment, estem molt influenciats per grups com The Clash, Blink 182, Sum 41, Crim,
Batec i Anti-Patiks. . Des del principi, vam voler fer un estil diferent al que està acostumat la
gran majoria del jovent català, però sense desmarcar-nos radicalment. Hopodríem catalogar
com un punk californià, amb influència de skate-punk i del pop-punk més melòdic. Les lletres
dels nostres temes i els missatges que volem transmetre sorgeixen d’experiències personals, ja
siguin alegres o tristes i d’amor/desamor, i també per reivindicar i fer ressò d’aspectes socials
actuals. Per tant, qualsevol persona que les llegeixi i les canti, pot arribar a sentir que són seves
i formen part d’ell/a.
9. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida que us ha passat?
Ens han passat de moltes, des de molt bones fins a molt dolentes. El fet que gairebé tots ens
coneguéssim abans de formar el grup fa que des d’un principi la confiança i el bon rotllo hagi
estat molt present.
Si hem d’explicar-vos alguna, seria una del maig de 2018, anant a un la “Sala 1413” de Rubí,
que talonejàvem a Batec. Anàvem amb dos cotxes separats però vam sortir alhora del local
amb el tot material carregat que no hi cabíem als cotxes. El Vega, el Jordi i el Borja fèiem
bromes pel Whatsapp del grup que tenim els 5. Quan ja arribàvem a la sala, després d’enviar
molts missatges fent broma sobre no sabem què exactament, i d’enviar moltes notes d’àudio,
els que anàvem al cotxe del davant (Albert, Jordi i Borja) de sobte vam rebre un cop pel
darrere nostre, i resulta que el cotxe que ens va colpejar va ser el que anaven l’Aitor i el Vega.
El més surrealista va ser que just en el moment del cop, el Vega que era el copilot del de
darrere, va enviar una nota d’àudio de 3 segons perquè estava sonant una cançó a la ràdio que
anàvem a versionar aquell dia durant el concert, mentre ens deia cridant com un boig “Avui
fem la cover nois!”. Al segon següent, al final de la nota de veu, s’escolta el cop del petit
“accident” que vam tenir. Ens vam espantar en un primer moment, però després vam analitzar
la situació amb un fart de riure (Nota important: La nota de veu la tenim encara guardada als
nostres mòbils).
10. Quina es la última cançó que heu escoltat?
Cadascú escolta grups i estils diferents. Però creiem que l’últim cop que hem estat junts els 5 i
hem escoltat una cançó tots junts va ser durant un assaig, i va ser una cançó del grup “Los
Monstruitos”, precisament un tema que es diu “Tres Tristes Trotskistas”. És trist, però cert.
Tenim una mania d’escoltar grups que ningú coneix i que toquen i canten “xorrades”. De tant
“penosos” que poden arribar a semblar, ens semblen brutals (menys a l’Albert, que no és molt
partidari de tot això). I lo pitjor és que a vegades als assajos podem arribar a fer alguna cançó
d’ells per desconnectar i per fer la broma. Som conscients que tot el que acabem de dir és
surrealista, però és verídic. No escolteu a “Mal-Humorats”, escolteu a “Los Monstruitos”. Hem
trigat 10 preguntes a arribar a aquesta conclusió.
11. Un lloc on us agradaria tocar i un grup amb qui compartir escenari?
Per ser “somniadors”, ens agradaria poder tocar a 2 esdeveniments molt importants a nivell
català: un d’ells al “Barna’n’Roll”, i l’altre seria arribar a tocar a l’escenari principal de la platja
de Bogatell de les festes de “La Mercè”.
Respecte amb qui compartir escenari ho tenim claríssim: amb Anti-Patiks. Seria tot un honor
que tornessin per fer un concert (tot i que ja van fer el de comiat al desembre de 2017) i que
ens convidessin per telonejar-los.
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que han de fer el que el que més els agradi i el que el cos els hi demani. Que no es prenguin
excessivament enserio el tema de formar un grup amb amics/amigues. El més important és
gaudir i passar-s’ho bé. Si les coses han d’arribar a bon port, ja arribaran, però mai s’ha de
perdre la il·lusió i les ganes per voler professionalitzar-se des del minut 1. Tots els grups han de
madurar, i tots els inicis dels grups poden arribar a ser desastrosos musicalment, però també
han de servir per descobrir-se a un/a mateix/a, sense presses i sense pressions. Tot al seu
temps i sempre sent un/a mateix/a. I no feu cas al que us diguin o a tots/es aquells/es que
opinin. “Tireu pel dret” i ja està.
13. Què és el que us apassiona de la música?
La llibertat que et dona per crear i expressar-te sense filtres. Sense tabús ni pors. I sobretot,
veure com pots transmetre tantes emocions i sentiments a la gent que t’escolta, i que per part
de tots/es ells/es hi hagi una resposta o un estímul positiu cap a nosaltres. És una sensació
brutal que només sobre d’un escenari es pot entendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario