‘Las Desheredadas’ és el primer disc de Tribade

La jove formació barcelonina de rap i música urbana Tribade presenta el seu primer llarga durada titulat ‘Las Desheredadas’ que va sortir el passat  8 de febrer després d’incendiar les xarxes amb tres videoclips undergrounds que sumen milions de visites

‘Las Desheredadas’ és una col·lecció de 13 noves cançons amb el rap com a pal de paller, incursions en l’afrotrap, el reggaeton, el dembow o el flamenc i col·laboracions estel·lars com la de la rapera Ariana Puello a “Asalto”

Tribade començaran gira de presentació de ‘Las Desheredadas’ en directe a Berlin el 8 de març i en poques setmanes passaran pel SXSW d’Austin (EUA), Mexico DF, el festival MIL de Lisboa, França i les principals ciutats de l’estat espanyol

Se’ns fa difícil passar per alt que Tribade no és un grup més. I que ‘Las Desheredadas’ no és un disc més. Obrin el ulls i les orelles, perquè les coses estan canviant també en això de la música. Tribade canten a tothom, és clar, però són conscients que la meitat de la societat les estava esperant: gasten rap i música urbana del segle XXI per parlar de l’univers, tant patent com silenciat, de tres dones que lluiten contra la precarietat d’una societat capitalista regida per privilegis masculins.  

Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor s’entreguen a la cultura i missió original de l’estil, el rap, per assenyalar i denunciar la injustícia alt i clar, fugint de superficialitats i a base de ritmes i poesia. Tribade van sobrades d’actitud i cultura rap, perquè Tribade és un grup de rap malgrat una primer immersió a ‘Las Desheredadas’ ens deixi regust a músiques urbanes com el dembow, l’afrotrap, el reggaeton, el dancehall o el techno, sense fer-li fàstics a samplejos àrabs, percus llatines, tocs de soul i fins i tot flamenc. Però no s’enredin, diguin-li rap a seques, si volen. Allí tenim “Asalto”, amb col·labo de Arianna Puello, sense anar més lluny. O “Afilando las tijeras”, una repassada que és un rapapolvo de principi a final: alerta, ara són elles les que tenen el micro i a més d’un raper li caurà la cara de vergonya, per discurs i skills. O l’iniciàtic “Guapasa”, que ja suma més de 1.300.000 visualitzacions a gener de 2019, hit publicat el 2017 i bressol musical del projecte. El seu productor de capçalera, Josh186, signa tots aquests beats i la majoria de bases del disc: sap el que junta, com ho junta i perquè ho junta... i li va el rap. ‘Las Desheredadas’ ens tira a més a la cara altres produccions ben gordes i que fascinaran als amants de les etiquetes: del trap soul de la imprescindible “Vamos pal mar” (aquest cementiri que és el Mediterrani) al reggaeton d’amor que cremarà el teu estiu (ja és aquí “Me baila”, prepareu-vos), passant pel dembow de “Resiste” (una oda a l’okupació en el sXXI? – passin per BCN i vegin) i “The L Nail” (sí, una “altra” d’amor ben entès) o l’electrònica mesclada amb trap i afrotrap dels altres dos singles d’avançament, “La Purga” i “Mujeres”.

Això nou de Tribade sona gordíssim i al nostre parer (que ja som vells, gordos i calbs, en masculí) ens destarota l’assumpte tal i com l’enteníem i el vivíem fins ara. Mai hem estat els més ràpids, però davant la rotunditat de l’evidència, callem i les escoltem. Segurament hi ha moltes oportunitats per adonar-se que fins aquí hem arribat, que toca fer una passa al costat i mussitar cadascú, de moment, el seu “mea culpa”. Amb ‘Las Desheredadas’ de Tribade l’oportunitat és inajornable i, alhora, preciosa: donem-les-hi la mà i obrim ja un nou ara. És tan necessari com desitjable.