Amb el cinquè àlbum "La dirección que no tomo", reapareixen els BB SIN SED més directes, agressius i poètics que mai. El single "Estátua de sal" marcarà el que ens espera de la banda aquest 2019.
Els productors Mike Mariconda i Marc Tena exploren totes les textures del seu rock més visceral.
Tornen disposats a trobar el seu espai en un món post-internet amb un nou disc de 10 cançons "La dirección que no tomo", on apareixen els BB SIN SED més directes i agressius dels dos primers Lps i els més poètics de Casa Doce, però també el Rock llatí, Television, Sex Pistols, la Bíblia, Juan i Junior, James Brown, els Salvajes, Jack Kerouac, els Rolling Stones, Ennio Morricone, els Stooges, Joy Division, Poe, el Gospel, el Blues rural i tota la música i literatura que sempre els va apassionar i que no els deixa en pau, per això tornen, per això són aquí.
El 1987, graven el seu primer treball BB SIN SED pel segell Tres cipreses-Dro. El 1989 el segon, Sed de sed amb el que actuen com teloners per tot l´estat durant dues gires dels Ramones. El 1991 apareix Casa Doce (Discmedi) i s´acomiaden el 1997 amb Ahora, fins ara, 20 anys després.
Però...qué s´espera dels BB SIN SED el 2019?. Doncs més Rock que Pop: quitarres que cruixen, baixos que retrunyen i una bateria que esclata. Un disc on els productors Mike Mariconda i Marc Tena han ajudat a explorar decenes de textures per les seves guitarres, on la bateria marca el ritme, sense claquetes ni recordings excesius i sense el maleït processador de veu. Aquesta és la direcció que han représ.
I obren aquest nou capítol amb el single "Estátua de sal", un títol ple de ressonàncies bíbliques; una història de sempre, del voler fer allò que diuen que no has de fer. Amor i desamor van turnant-se fins a arribar a cotes insuportables. Aquí estan els BB SIN SED
Un disc enèrgic i potent on demostren que la banda està més forta que mai, que te més ganes de fer coses i que volen donar més guerra que mai amb el seu rock madur i punyent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario