Entrevista a Grups Sona9: Daniel Rosell

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Com a bon valencià vaig començar a tocar al Musical del meu poble Picassent, en el meu cas, la guitarra clàssica. Després la cosa va anar evolucionant, vaig començar a composar i a anar a classes amb diferents professors de guitarra moderna. La meua motivació sempre ha sigut la mateixa, per un costat fer les millors cançons que jo sàpiga fer en cada moment i per altra passar-m’ho el millor possible a l’hora de tocar-les i donar-me a conèixer com a músic.

2. Com es crear el vostre projecte? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

No he tocat mai en altres grups, com acabe de dir el meu projecte el veig com una evolució bastant natural, comences tocant un instrument, després vas composant i a la fi sense donar-te compte estàs tocant pels amics, o per actes de col·lectius, etc fins que enregistres el primer disc, el segon… poc a poc vas coneixent altes músics, fent més concerts i així ha anat la cosa.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Malauradament sempre he tingut que pagar-me els discs, uns més cars altres més barats. No he sabut mai com demanar ajudes o sincerament no he tingut mai ganes de buscar-ho seriosament perquè així de primeres sempres es veu que és quelcom complicat i sincerament passe. Aquest darrer disc ha estat produït pel Ferran Palau i el Jordi Matas, he après molt d’ells i crec que es nota la seua emprempta al disc. Estic molt content en aquest sentit. Pel que fa a la promoció sobretot en aquest darrer disc he trobat molt bona resposta i molt d’interès per part dels mitjants (Els experts d’iCatfm, Territori sonor, Al ras, El matí À punt, Enderrock…). També va ser nomenat als premis Ovidi en dues categories, com a millor disc de cançó d’autor i com a millor lletra per la cançó: “Fulla d’arbre caduca” la qual cosa també va servir per donar-li molt de ressó.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser seleccionat?

Doncs ha estat un privilegi i un regal, el Sona9 a nivell de mitjans de difusió catalans és el concurs “number one” i això es nota. Hi ha més gent que t’escolta, que et descobreix, hi ha més mitjans que volen entrevistes... La gent reconeix més el teu treball pel fet d’estar sel·leccionat per un concurs així i també el fet de tocar junt a altres artistes i participar del concurs en si és una experiència que sempre guardaré en el record amb molta estima.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a la vostra comarca?

Doncs encara no sóc un artista de masses hehehehe… però en això estem. Tampoc hi ha gaire gent que faça el que jo faig i això em dóna una proposta única de valor. El que és difícil per a un músic que no té una gran discogràfica al darrere és precíssament això donar-se a conèixer. I en aquest darrer disc, com he dit abans sí que crec que vaig pel camí correcte. Haver estat seleccionat pel Sona9 és super important per formar part del panorama músical en català. Ja no ets un desconegut.

Pel que fa a la meua comarca, jo sóc de l’horta a prop de València capital i clar ahí jugue a casa. Sobretot conec i em relacione amb més músics i el públic em coneix molt més que a Catalunya i llavors tot és més fàcil, però ja et dic, el Sona9 obre moltes portes al principat. L’escena en la música en valencià tampoc la descobriré jo ara, com sabeu hi ha moltíssims grups, vivim un moment d’eclosió màxima i a mi el gènere predominant que jo diria que és la música festiva m’encanta!

6. Com definiríeu la vostra música?

Em definiria com un músic bastant heterodox que veu de la cançó d’autor però que la pensa des d’un punt de vista cada vegada més pop-folk. Que tracta els grans temes de la vida com l’amor, la identitat o el món que ens envolta però cada vegada des d’un punt de vista més quotidià i local.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Doncs com sempre passa, la realitat és que depèn del pressupost doncs vaig amb banda o en solitari. Com diguem a València, quan més sucre més dolç. Vaig traure l’últim disc “Les ombres” a l’abril de 2018 i llavors ja he fet tot un seguit de concerts des del seu llançament fins ara, moment en el qual estic pensant en enregistrar el meu proper disc el qual ja tinc composat i llevat de cites puntuals a partir d’ara em centraré en això.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

El meu millor concert com a músic sempre serà el proper concert i com a espectador em va agradar molt el concert que va fer el José González en solitari a l’aphonica de fa dos anys, va ser brutal.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Com que el disc va estar produït pel Ferran Palau i el Jordi Matas és inevitable que se’m relacione amb el pop metafísic tot i que jo crec que passat pel filtre valencià. M’agrada tota aquesta corrent de músics o grups com Germà Aire, El petit de cal Eril, Núria Graham... i influències de fóra de casa podria citar a José González, Damien Jurado o Devendra Banhart entre d’altres.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

L’últim disc de Germà Aire em sembla un discaso!

11. Si us donegessin carta blanca: a on us agradaria tocar i amb qui compartiríeu escenari?

Al Vida Festival m’agradaria molt, el dia que toqui allí em quedaré tranquil. Compartir escenari? Doncs per exemple amb el Petit de cal Eril molaria!

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que es diverteixin i que s’ho passin el millor que puguen.

13. Què és el que us apassiona de la música?

La possiblitat de fer el que et done la gana, que no hi ha prejudicis que valguen. La possiblitat d’expressar el que tu vulguis de la manera que tu vulguis.