Aiala presenta "Nothing less than art"

Aiala es sens dubte una de les revelacions de la temporada i desprès de tres singles ha arribat el moment de presentar el seu primer àlbum.

Si "In trouble", el tema de debut, era un Júpiter de colors rosats, "Red temple" estava representat per una Lluna roja de sang i "Listen" va arribar acompanyat per un saturn de tons blavosos, a "Nothing less than art" trobem tot el univers Aiala i tots els seus matissos.

Jara Aiala i Isaïes Albert ens proposen  un viatge per aquest univers, ampli musicalment i visual, que s'inicia a Saturn i acaba a la Lluna, o que al mateix temps s'inicia en el blues i acaba al trap.

Trobem en l'àlbum peces que algun dia seran clàssiques, com "My essence", l'últim single, que representa Venus, deessa de la fertalitat. Una bellísima i intensa balada soul que inclou un duet amb Celia del Barco, evocant l'essència femenina segons la mitologia clàssica... O com "All in", amb magistral interpretació al piano per part de Clara Peya i magnifics cors que semblen haver sortit d'un carrer de Harlem dels anys 60.

Però també temes frescos , directes, com "Listen" o "Time goes fast" que obren el disc. O temes que sonaran a les discoteques, a altes hores de la matinada, com "New beginning" o "Red Temple"...

És "Nothing else than art" una increïble barreja, magnificament equilibrada, entre la mñusica negre clàssica i la més contemporània, amb referències al trap, com a "In trouble", o el dub, amb  potent col.laboració de Matah a "Make a good face", però fins i tot deixant espai per a una electrònica balada rock, com ho és "These games", que compta amb la impressionant guitarra de Francisco Guisado "Rubio". Va ser precisament en aquest tema on , algú va escoltar la veu de Jara Aiala, la va comparar amb la de Pat Benetar.

I no podem oblidar les referències al rap, amb mestratge de Sister Castro a "Only One" o aquest gran blues que és "Pink Ink"

Deixen per al final aqueta petita sorpresa que és "Quiero sentirme iluminada", versió de La Kimky Beat gravada com a homenatge a aquests quinze anys de Kasba Music i com a agraïment a tots aquests anys d'aprenentage en els seus anys més joves que Jara Aiala reconeix a La Kinky Beat, no és casualitat que el primer àlbum d'Aiala es publiqui tot just quinze anys després, el 13 de setembre de 2019.

El disc esta cooproduit per Jara Aiala i Isaïes Albert juntament amb Chalart58, qui al seu torn ha comptat amb el suport de Màrius Alfambra en tres cançons.

L'enregistrament s'ha realitzat a Barcelona, a La Panchita (per Chalart58)i a Stereodosis (per Sepe), a excepció dels pianos de Clara Peya, gravats a Beat Garden (per Pau Romero), i tot l'àlbum ha estat masteritzat a Euridia de Bilbao per Ibon Larruzea.

La portada l'ha fet, de nou, Carlos "Undergroove" i tots els planetes de les 12 postals que integren l'àlbum físic i que donen portada als singles digitals van ser pintats per Quim Moya.

Aiala, l'essència, la perla negra sorgida de la mar Mediterrània...