El nou disc de CLÀUDIA CABERO

El segon disc de Clàudia Cabero veu la llum a l’octubre del 2019. Tot i haver estat cuinat durant els més de 80 concerts que ha realitzat en dos anys, el disc es fa realitat gràcies a l’impuls del premi Sons de la Mediterrània. S’enregistra a Beatgarden (Barcelona) sota la producción de Pau Romero.

Aquest segon álbum és una barreja d’estils difícil d’etiquetar. Es presenta un repertori majoritàriament en català, en què es combina la música d’autor amb una (re)visió personalíssima de la música d’arrel. La relació amb la música tradicional és present, més enllà del repertori estrictament d’arrel, per la frescor amb què es conceben i evolucionen les cançons compostes per la cantant, que es transformen i es mantenen vives objecte d’aquestes reinterpretacions.

L’eix del discurs és la mateixa veu com a artèria per la que discorre aquesta saba musical eclèctica que beu de totes les influències musicals de l’artista i que batega de forma intensa i extrovertida. A través de les cançons homenatja i connecta les persones, músiques i experiències que l’han marcat els últims anys. 

S’inclouen tres poemes musicats i arranjats per la mateixa Clàudia Cabero. D’una banda,  dos poemes de Rosa Maria Arrazola (Dona dindi i Totes), amb qui la cantant hi té amistat personal i admiració, D’altra banda, una cançó de l’arquitecte i poeta Joan Margarit (Després de somniar amb tu), per a qui l’artista sent una especial devoció per l’extensió de la seva obra i pel doble vessant artístic i professional que esdevé la seva trajectòria.

En el ram més popular, s’inclouen dues cançons tradicionals: El cant dels ocells, amb un arranjament de Guillem Aguilar, i Cantiga de la segada, un cant tradicional del nord de Portugal que es mescla amb un cant de batre alicantí, arranjat per na mateixa Clàudia Cabero. També s’inclou Ibèria, una suite de cançons enregistrada en binaural, que és un petit homenatge a la música tradicional, i a totes les persones que hi ha darrera del grup Coetus –entre els quals, en Guillem Aguilar-, per obrir les portes a tot un món de música i d’humanitat sense el qual l’artista no estaria recorrent aquest camí.

Finalment, en representació del vessant més de cantautora, el disc conté cinc cançons amb lletra i música de la cantant. Tres d’elles són inèdites, i són d’estils molt diferents entre elles, i les altres dues ja formaven part del primer EP, però en aquesta ocasió, na Clàudia les ha volgut revisar; el llimoner l’ha inclòs amb un arranjament per a piano del músic i amic Marc Timón interpretada per n’Albada, la seva mare, i Lisboa s’ha convertit en una zamba.