Els fans
Està bé ser fan d'alguna cosa. Els fans, en general, acostumen a ser gent maca, gent sensible i amb curiositat per la vida.
També són gent de caràcter generós i, tot sigui dit, una mica obsessiu. Un fan és una persona que dedica el pensament i l'atenció a allò que li agrada i ho fa a tota hora: abans d'anar a dormir i al quan es lleva al matí, quan passeja, quan dina, quan sopa.
Ben mirat, ser fan s'assembla molt a estar enamorat, però potser és millor.
Amb l'enamorament convencional es corre el risc que tot s'acabi. Quan ets fan, la teva història d'amor està escrita des del principi i, si vols, saps que és una història que no té final.
Posem per cas que ets fan del Pet Sounds. Doncs mira, tu potser canviaràs, però les cançons per les quals sents devoció no se'n van enlloc. Hi seran sempre. Esperant-te.
Vist així, ser fan és com fer-se una assegurança d'amor permanent.
La vida dona tombs, ens sacseja i ens obliga a reconstruir-nos constantment, però els fans saben on tenen el cor posat. De la mateixa manera, el que hem viscut aquests darrers anys, ens ha sacsejat i ens obliga a reconstruir-nos, però sabem quines són les cançons que necessitem per viure.
Els fans de l'amor nord-americà sabem on tenim el cor, tan a prop i tan lluny que crema.
El divendres 17 de gener es publica el nou disc de Miquel Vilella, "Els fans de l'amor nord-americà" (Satélite K, 2020) juntament amb el seu nou single, La Por.
Torna l'amor
Quan diuen que el Vilella és el nen mimat de la crítica no ho diuen per dir. Els seus discos fins ara (tant sota el seu nom com sota el paraigües de The Mighty Fools) han estat estimats i respectats per gent a qui estimem i respectem.
Diuen també, i tampoc s'equivoquen, que el Vilella és un músic de músics. Diu el Miquel que 'torna l'amor' i ho fa després de reivindicar-se, signar la cançó de l’estiu d’iCat i ocupar les llistes del millor disc de l’any amb el seu anterior àlbum “La Línia Màgica”.
Celebrats els èxits degudament, el Miquel presenta ara el seu quart disc de pop: una col·lecció de cançons que, com explicava ell mateix fa uns dies, "s’ha fet de manera inesperada. No tenia intenció d’escriure’l (a Ciutat Vella), ni d’assajar-lo (a La Sexta Baja, amb el Ricard Monné, el Miguel Zanón i el Xavier Canyissà), ni d’enregistrar-lo (a Blind Rcds i a casa), ni de mesclar-lo (a mini-Blind amb el Roger Marin). Res de tot això havia estat planificat, ni reflexionat excessivament. Si em coneixeu sabreu que no és el meu estil, el de no rumiar-me les coses. Però aquí el tinc, entre els dits. El disc que no pensava fer i que agafa el sentiment de pertinença i el dinamita.”
Dalt a l’àtic de la plaça més maca del Raval, en un raconet on s’hi veu més cel que edificis i tot just uns metres per sobre de les branques més altes dels til·lers, el Miquel ha cuit un disc que parla del que hem viscut en els darrers anys. Diu que “els discs es fan així: cada dos o tres anys, tanques una carpeta de la vida i n’escrius unes cançons. Les treus i compres una nova carpeta que vas emplenant fins que el cicle torni a començar. Aquest disc, però té la peculiaritat de que també parla del que ha de venir. Sobretot. Parla de tot el que ens hem promès. De tot el que ens espera. És un disc més de demà, que d’ahir.”
Aquest disc està publicat i amb molta alegria per Satélite K/Kzoo.
"Els fans de l'amor nord-americà"Composat, interpretat i produït per Miquel Vilella i hi toquen el Xavier Cañisà (baix), Ricard Monné (bateria) i Miguel Zanón (guitarra).
Bases sonoritzades per Santos Berrocal i enregistrades per David González a Blind Records. Edició adicional a càrrec de Florenci Ferrer.
Mesclat per Roger Marin als estudis Mini Blind.
Masteritzat per Ángel Medina a Whaleaudio.
La portada és del Llibert Ferrer i la Marta Pardina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario