Vanessa Bissiri ens presenta el disc "Empatica"

 

EMPATICA parla del record que es grava a la nostra memòria a través de la sensació.

EMPATICA és pell, és visió, és reconèixer a ulls tancats.

EMPATICA és gairebé un manifest, una declaració, un plantejament perquè la sensorialitat sigui la brúixola, per tornar un espai a la intel·ligència del cos, per mirar amb la pell.

Aquestes vuit cançons originals i intactes venen amb moltes ganes de compartir un univers fet de sentits.

Les paraules com a servidores i una foto per a cada cançó s'encarreguen de transmetre una atmosfera, cosa que es defineix només en el moment en què t'acostes.

Es barregen atmosferes més elèctriques amb un groove i so d'arrel per generar unes cançons que tenen la cosa propera del pop i el fet nostàlgic d'un aire folklòric; Les lletres i les imatges ens brinden l'espai per confiar en la nostra manera de sentir sense voler encaixar-nos en una forma fixa, en una definició.

EMPATICA és una invitació a transformar en poesia i se serveix de diferents llenguatges: les paraules, la imatge, la música, per crear l'espai que habita i poder-ho compartir.

Hem triat lliurar aquestes cançons en un format diferent: vuit postals que retraten l'univers de cada cançó i venen acompanyades de més sorpreses en un lot personalitzat i fet a mà, i un codi QR per descarregar-lo.

Juntament amb la part musical, el procés creatiu fotogràfic forma part de l'essència d'EMPATICA amb la idea de crear una música il·lustrada on les imatges ens tornen l'univers de cada peça. Més que un disc ens agradaria lliurar-vos una experiència on amb un sol idioma no es podria explicar tota la història, ens agradaria que puguis veure, escoltar, tocar i transportar-te.

Un disc per gaudir a ulls tancats sentint la brisa.

LES CANÇONS DEL DISC COMENTADES PER VANESSA BISSIRI:

C'è sempre il mare

Retrata una imatge que tinc molt clara en el record de la línia que separa el cel del mar. Quan era petita m'asseia a la roca més alta de la platja on sempre anava, i només em concentrava en aquesta línia, gaudint durant una estona en què el cel i l'aigua fossin una sola cosa. Aquest tema parla de com la calma d'aquesta mirada ens hauria de guiar en els instants de cada dia i de com tenir un control mental molt fort sobre les coses no ens assegura que tot vagi en la direcció que volem.

Una forma distinta

Cadascuna i cadascú té la seva bastida, cada petjada és diferent, cada pell percep a la seva manera. Així que aquesta cançó ens convida a celebrar la nostra diferència i a no voler encaixar en una definició, encara que costi quedar-se a “un lloc sense nom”.

Se perfuma y toma

Aquí canto aquesta experiència sensorial que ens fa conèixer l'univers de qui tenim al costat; si ens parem a escoltar i mirar amb la pell, podem descobrir si estem al lloc adequat. En aquesta cançó recordo també que la manera de ser de cada ànima és com una festa i una invitació a descobrir-la.

L'amore son stagioni

Les flors i les olors transporten i encenen imatges que estan guardades en espais amagats. Les flors en aquesta cançó celebren un llenguatge sensorial, les paraules de vegades es poden trencar o confondre's; tanmateix, els sentits ens connecten amb la veritat del moment. Les flors per a mi són una celebració, un ritual, una pregària; són els testimonis de les estacions i les estacions són els cicles de l'amor.

Visione

És el record present a la memòria d'algú que ja no hi és. Amb el dit pots traçar el perfil sobre una foto, quasi sentint el tacte de la cara. Les estacions han perdut el camí, i jo em quedo asseguda a resar amb tu, diu. Tota la cançó parla de les visions que s'encenen en tornar a mirar una foto vella i les sensacions que desprenia la proximitat d'aquest ésser. Com a ofrena al temps: un cafè calent a canvi de tornar a veure aquests ulls una altra vegada per un instant.

Mudo amor

És una petita oda a les paraules que no m'assoleixen. Les paraules que falten són una oportunitat per recórrer a una altra part de la comunicació: els nostres sentits. De vegades, no tenir paraules ens deixa en un lloc que no reconeixem on hi ha una llum diferent i ens inquieta, i ens sentim criatures sense veu, com els peixos.

Ossessione gentile

Amb aquesta cançó reflexiono sobre el costat carnal dels sentiments, on l'odi i l'amor estan en la mateixa línia i poden mutar ràpidament de l'un a l'altre. Intento retratar aquestes coses petites que ens obsessionen en el dia a dia, sorolls que es repeteixen, paraules que aterren en llocs sensibles, presències que de vegades ens irriten, de vegades sembla que les necessitem com l'aire. Fins que aquest frenesí baixa i tornem al cos i a la pell, acceptant la nostra essència cíclica.

Up through the air

M'agraden molt aquestes dues paraules: a dalt i a través. Em fan la sensació de lleugeresa i profunditat, sensació d'aire, espai i lleugeresa.

"Encontraré la manera de andar en esa materia suave, aprenderé a atravesar las nubes

 y quizás mi bien-decir o mal-decir

dependa del prisma a través del cual mire la vida.

Te dejo mi corazón en el aire y te espero cuando llegue el verano".

Qui canta la cançó soc jo, i ensopego amb l'idioma i el seu so. M'agrada ser estrangera, em fa lleugera.

VANESSA BISSIRI

La seva experiència formativa ha estat un camí transversal entre música, art escènic i cos. Passant per la dansa, la improvisació al moviment, el teatre experimental i de carrer, la música i el món de la cançó, s'ha contaminat fins al punt de perdre el control d'una disciplina en concret i abandonar-se a aquesta caòtica lucidesa que demana la creació.

Per a Vanessa Bissiri, crear és barrejar, barrejar els llenguatges de l'art i les persones segons ho asseiem.

"On sento plaer és a l'espai buit, en silenci amb el meu cos, amb una melodia que a poc a poc es converteix en cançó, amb aquestes petites respiracions i gestos que a l'escenari, sota la llum adequada, troben el sentit i es fan teatre. EMPATICA no és només el títol del meu nou disc, expressa el meu punt de partida en la creació i en la vida, celebra l'acte de confiança en la nostra sensorialitat, que ens inspira a l'hora de produir material creatiu. Cedir a la pressió de definir-me ni encaixar en un format".

Passa diversos anys entre Roma, Bolonya i Berlín, treballant amb diferents companyies, entre d'altres el Teatre Valdoca, Kataklisma teatre i Onda d'urto actuant en escenaris com el Teatre Arena del Sol a Bolonya; el Teatre Out - Off a Milà, el Teatre del Parc a Parma, entre altres. Mentre es dedica a l'estudi de la veu entre el clàssic, el modern i la música popular. Té la sort de trobar mestres com Emanuela Garroni a la “Scuola di musica popolare il Testaccio” a Roma; Germana Giannini i el “Teatre della veu” a Bolonya; Gianni Mastino l'acompanya a l'estudi del cant líric a Sassari.

Viu a diferents ciutats d'Europa on viatja per aprofundir l'estudi de la dansa, s'apassiona a la dansa contemporània ia les tècniques d'improvisació i composició seguint mestres i mestres com Julyen Hamilton, la companyia Mal Pelo i Kirstie Simpson. Tria Barcelona, ​​on viu durant quinze anys, torna a la veu amb Celeste Alias ​​i Diana Palau al Taller de Músics; es diploma amb Kena Toledo nell’ Aula de Música Moderna i Jazz al Conservatori del Liceu.

Entre les diverses formacions musicals dedica molts anys al projecte de fusió Dinatatak, amb qui publica els discos “Dinatatak” i “Nomos propios” (2016). Un important espai creatiu al seu camí, on experimenta la composició col·lectiva per vestir textos i melodies en format teatre-concert. Amb el grup té l'oportunitat de participar en diversos festivals i ressenyes. Entre altres: Cose di Amilcare i Premi Tenco 2017 al Teatre Ariston de Sanremo; Sala Bikini com a teloners d'Ojos de Brujo a Barcelona; Festival Esperanza com a teloners d'Amparo Sanchez; Festival Trimpanu i Festival Abbabula a Sassari.