Es compleixen deu anys des que Roba Estesa van publicar la primera maqueta sota aquest nom que tantes alegries i experiències les ha fet viure. Deu anys d’història, lluita, reivindicació i de superar adversitats en el món de la música essent una banda de dones i persones amb identitats dissidents. Quelcom que no és fàcil, encara avui dia.
Roba Estesa són el clar exemple del que és fer i tocar bona música, ho porten demostrant tots aquests anys sobre els escenaris i ho continuaran demostrant enguany amb "De lo bo, lo millor", el seu quart disc.
"De lo bo, lo millor" és una crònica vibrant de la vida quotidiana. A través de la fusió sonora del pop amb diferents estils i referències, com a elements electrònics o música tradicional i popular, les Roba Estesa aborden temes com la crisi dels trenta, les relacions afectives queer i la precarietat laboral d'aquest món frenètic, que les obliga a trobar l'equilibri entre les seves vides i la passió per la música. Una proposta eclèctica i trepidant que demostra que Roba Estesa són moltes coses, i totes molt bones.
Té l'honor d'encetar el disc el tema "cuqui desastre", que reflecteix el sentiment de gaudir de la vida malgrat no complir amb les expectatives socials. Seguidament, "l'ànima no menteix" que beu de la lletra de la cançó popular "Jo tinc una enamorada" de l'àlbum Cançons d'Eivissa (1974) del grup UC. Des dels seus inicis, Roba Estesa valora joies tradicionals, com ho és aquesta lletra que aprofiten per a aquest tema, per la seva vàlua i la qualitat lírica. Han volgut barrejar la lletra tradicional eivissenca amb noves associacions per apropar la tradició a les seves realitats i poder parlar de les mentides i les certeses de l'amor, el concepte de ghosting i de l'amor propi.
Arriba la primera col·laboració: "1312" amb la navarresa La Furia, amb qui es van conèixer en les ConBIvencias, les jornades estatals autogestionades sobre la bisexualitat, i va ser un match des del primer moment. "1312" és una cançó de crítica explícita cap als cossos policials. Des de la col·lectivitat canten que juntis no tenen por, tot fent servir la cançó infantil "El lleó no em fa por". Just després "la culpa", un tema amb referències musicals com Billie Eilish o Coldplay, on reivindiquen que l'amor i l'afectivitat no són els factors que té sentit qüestionar, sinó el dispositiu de mitificació que els idealitza i els mecanismes de poder que els limiten i normativitzen.
"AMB CALMA" és la següent col·laboració del disc, i n'és una de ben especial. Roba Estesa i Antònia Font, el grup mallorquí per excel·lència, parlen sobre contradiccions quotidianes en moments claus de la vida, com per exemple la crisi dels trenta, la qual cosa viuen actualment les components del grup. Aquesta cançó va de trobar la bellesa en els petits detalls i moments, del temps que passa de pressa i de com intenten portar-ho amb tota la dignitat del món. Seguidament arriba "si has de marxar", un tema que reflecteix clarament la idea de deixar anar algú, acceptant la pèrdua i la vulnerabilitat. Expressa la sensació de comiat i el procés de gestionar el dolor emocional.
"STIKINLOVA", un dels avançaments d'aquest àlbum, és un hit instantani que batega a ritme de fusió urbana, pop-rock i arranjaments electrònics. A través de la lletra, el grup descriu la sensació de connectar amb les amigues en un ambient relaxat i divertit, i la importància de tenir persones amb les quals passar tant els bons com els mals moments. El que també és un avançament d'aquest disc és "DESAKATANT", on es veuran les Roba Estesa més xules. És una cançó que parla des de la col·lectivitat, una col·lectivitat que habita els marges. El "nosaltres" d'aquest tema són totes aquelles realitats lgtbiqa+ que, des de la fúria i la resiliència, celebren la marginalitat i desafien la norma.
Sota una fusió urbana i un so pop amb influències de reggaeton i de música electrònica, les Roba Estesa fan un cant a dos fets antagònics amb el tema “EL <3 A 1K”, el primer avançament del disc. Una cançó on les Roba Estesa aprofiten per convidar al ball i a la vegada parlar de la precarietat laboral quotidiana. Les Roba Estesa compten amb la col·laboració de la formació madrilenya Tremenda Jauria en aquest tema, amb qui han coincidit a molts concerts i festivals i amb qui estan en sintonia pel discurs que amplifiquen. El segon avançament del disc, “LNTMNT”, té un punt de punch i electrònica. Aquest reggaeton lent ofereixin nou pas de cara a l’objectiu de reformular el so del grup, passant d’un folk més tradicional que ho va marcar tot als seus primers discos, a un de més actual i electrònic, que ja va començar a sonar en el seu anterior disc, Rosa permanent. És una cançó d’amor a dojo, una relació lgbtiqa+ que des d’una perspectiva humorística, però també crua com la realitat, construeix un imaginari sàfic amb conceptes com les relacions a distància, la quotidianitat, la passió i el sexe, tot tractat de forma natural.
Acaba el disc “Verge de la Llibertat”, on les Roba Estesa més tradis estan ben presents. Aprofiten els goigs dedicats a la Verge de la Llibertat que apareixen esmentats en una lletra de batalla de Rafel de Casanova i reflecteixen el fervor popular durant el setge de Barcelona el 1714 a aquesta imatge apropiada. Durant laGuerra de Submissió, enmig de l'assetjament, es van invocar diversos sants tradicionals a la ciutat de Barcelona juntament amb una nova devoció que va sorgir entorn de la imatge de la Mare de Déu de la Llibertat. Han decidit utilitzar aquests versos per invocar de nou la Llibertat, fent una comparativa anàloga i ficcional entre la situació de 1714 i l’augment actual de la ultradreta.
Deu anys, quatre discos, molts escenaris i mil històries que encara queden per cantar. Això és el que trobarem en aquest De lo bo, lo millor de Roba Estesa, que podrem gaudir als concerts de presentació a la Sala Apolo de Barcelona el 21 de març en el marc del Cruïlla Primavera i el 12 d’abril a La Mirona de Girona, en el marc delfestival Strenes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario