Entrevistem al grup "Exili a Elba"

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Adrien: Vaig començar com a guitarrista en una banda de Grunge (Mantra). Aviat, el que ha sigut per a mi una manera de desfogar-se, molar i passar-ho bé, s’ha convertit en una passió marcada per la responsabilitat de crear i comunicar amb criteri i qualitat. 

Arnau: En el meu cas vaig començar per sentir-me Noel Gallagher. Volia ser ell i volia tenir una banda com Oasis. 

La meva adolescència va ser una constant recerca de referents i ideals. Vaig trobar aixopluc en la música popular britànica, que em va ensenyar com vestir-me, com composar, com actuar, etc.

Miki: quan tenia 14 vaig veure a l' fnac una portada d'un DVD on apareixia un "tio"  amb una bateria enorme i de color lila! Em va atraure moltíssim i vaig comprar-lo. Després vaig descobrir que era Mike Portnoy i em flipava el que feia. Dies després vaig demanar-li al meu pare que m'apuntés a una escola per aprendre a tocar la bateria. 

2. Com es crea el projecte “Exili a Elba”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Adrien: He tingut la sort de poder dedicar-me exclusivament a la música des de molt aviat. Això, amb una vintena de treballs discogràfics baix el braç, m’ha permès explorar una gran varietat d’estils musicals i discursos artístics, ja sigui com a intèrpret, productor, docent, musicòleg o compositor audiovisual. La meva darrera banda abans d’Exili a Elba ha sigut Ktulu (metal extrem) on tocava sota el pseudònim de “Zouak”.

Exili a Elba representa per a mi l’espai on sintetitzar tot el que he après aquests anys, sense límits i en constant transformació, gràcies als excel•lents músics amb qui comparteixo aquest projecte.

Arnau: Tant el Miki, com l’Adrien i com jo mateix, diria que ens vam trobar en el moment exacte perquè pugués néixer Exili a Elba. Jo havia estat en grups com Red-In o Martina, però en aquell moment estava ansiós per tirar endavant projectes i, en Exili a Elba, vaig trobar el canal perfecte per sublimar les meves inquietuds musicals.

Miki: Exili és la oportunitat real de poder crear una cosa del res: "Something from nothing".  Havia tocat en diferents projectes de diferents estils sabent que jo volia més... sempre vull més. A l'escoltar unes demos de l'Arnau per un possible projecte seu li vaig ensenyar a l'Adrien i em va dir... canta bé... fem alguna cosa els tres. Exili està en constant evolució... tenim una incapacitat de ser pacients  que ens fa estar desperts dia i nit pensant com millorar. 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?

Vam tindre l'incondicional suport del nostre productor Charly Chicago des del dia que li vam proposar (tres mesos després de que el Miki conegués a l'Arnau) gravar un disc. Tres anys després ens segueix ajudant en tot el que necessitem i sempre està obert a escoltar-nos. Ell mateix ens anava dient el que s'ha de fer per promocionar un projecte: rets socials, blogs, fotos, videos...

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar ha estar classificat?

Adrien:  Ens sentim visibles i amb poder per a fer créixer la cultura musical popular i urbana catalana.

Arnau: Quan més temps portes en el món de la música més escèptic et tornes. Em sento com Edward Norton a “Fight Club”. Em fa il•lusió imaginar que podem guanyar, però pegant-me dins del club ja m’ho passo bomba i és el que realment m’omple.

Miki: ha estat la manera ideal de poder per fi tindre la opció de dir: Ei!... fem aquesta cosa "rara" en català que ningú fa... us mola? A nosaltres ens encanta i ho donem tot a cada concert, compartim junts el camí?

Esperem poder arribar a la final per donar oportunitat a un altre estil en la música en català que nosaltres defendrem com ningú.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 

Adrien: Necessaris. 

Arnau: Guapos.

Miki: Un virus... podem contagiar a uns quants i aquests a la resta de gent que li agrada la MÚSICA.

6. Com definiríeu la teva música?

Adrien: Potent, emotiva i evolutiva, però abans que res: indispensable. 

Arnau: Aquesta sigui probablement la pregunta més difícil de respondre i que sempre ens fan, pel simple fet que hem obert molts camins musicals dins d’Exili a Elba. Som eminentment exploradors. El que avui defineixi com la meva música d’aquí 2 dies haurà canviat. Però si cal etiquetar-nos et diria que fem Rock Alternatiu.

Miki: Orgànica.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 

2 Octubre concurs de directes de Sarrià.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Adrien: Com a espectador, el grup que més m’ha impressionat en directe ha sigut Rage Against The Machine. Com a músic, cada concert que faig em sembla el millor que he fet fins a la data.

Arnau: Per mi l’experiència de fer un concert es converteix en una mena de ritual espiritual, un viatge. Sóc incapaç de destacar-ne un per sobre dels altres. Però em quedo amb els més difícils, aquells on estàs tocant per 3 persones i t’hi deixes la pell, i en els que demostres el compromís i l’amor que sents per a les teves cançons i els teus companys.

Com a espectador... mmmm... Em quedaré amb l’impacte que vaig tenir als 17 anys amb el concert de Nick Cave al FIB Benicàssim. No el coneixia i quan va acabar vaig tenir una sensació similar a la que debia tenir Colom quan va descobrir Amèrica.

Miki: Rage Agaisnt The Machine a Madrid i John Mayer a Londres. Com a músic espero no haver fet encara el millor concert.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

Adrien: Ens influencien tantes músiques com facetes tenim a les nostres personalitats. Podríem donar diferents respostes a cada moment del dia. Ara bé, aquests darrers dies ens inspira Kendrik Lamar més que cap altre artista.

Arnau: Cada dia t’influeixen coses diferents. No som un grup que aspiri a assemblar-se a cap altre, ni tant sols un grup amb referents o influències. Preferim que sigui la gent que ens ve a veure o que ens escolta la que decideixi quines influències creu que tenim.

Miki: John Mayer, Anders Osborne, Steve Jordan. Aquests sempre estan a la meva vida... al dia a dia... després sempre escolto més coses per enriquir-me i que m'agraden. Respecte Exili crec que és el global del que som els tres i de com ens sentim, podem ser uns romàntics i a l'hora següent ser duríssims. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Adrien: Ensemble Topogràfic, sense cap dubte una de les propostes musicals més originals i interessants dels darrers anys. I son de casa! Sorollisme il•lustrat on es combinen els processats analògic i electrònic amb la dansa, tot lligat sota la sensibilitat dels grups inquiets dels 90’s tipus Sonic Youth.

Arnau: Doncs fa un parell de dies vaig escoltar el disc nou de Wolf Alice (“My love is Cool”), em va agradar molt com mesclen aquests paisatges atmosfèrics amb les guitarres i la veu melancòlica de la seva cantant. Great, great, great.

Miki: Zac Brown Band. Del centre de Nashville... molt americà, m'encanta.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Arnau: A Pitchfork.

Miki: New Orleans's Jazz and Heritage Festival

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Adrien: Feu quelcom que valgui la pena; ser músic suposa una responsabilitat cap a la nostra espècie.

Arnau: Que no siguin avorrits i que siguin atrevits.

Miki: Feu el que us digui el cor sense pensar que li pot agradar a la gent... o el que fa la gent o el que toca la gent. Fes el que et surti dels collons i seràs feliç. 

13. Què és el que us apassiona de la música?

Adrien: La seva capacitat simbòlica per a explicar el món al nostre subconscient. Un discurs net, directe i cru que no només transmet, si no que configura la nostra realitat.

Arnau: La música no m’apassiona. És el meu sisè sentit. És com si em preguntes si m’apassiona tenir orells i escoltar, o si m’apassiona tenir ulls i veure. Està integrat en mi.

Miki: music is life.