martes, 6 de octubre de 2015

Parlem del disc de Rumbamazigha "Miratge": Rumba amb tons amazics

Rumbamazigha és un projecte del Taller de Músics que neix per impulsar i barrejar músics de procedències diverses, geogràfiques i estilístiques. Rumba catalana i música popular amazigha intercanviant els seus llenguatges musicals, melodies i ritmes, per crear col·lectivament un so popular, ballable, festiu, propi i sense etiquetes.


El grup està format per:
Yacine Belahcene: veu i percussió
Jack Tarradellas: veu i guitarra
Massinissa Aït-Ahmed: veu i banjo
Yannis Papaioannou: laud
Toni Reyes: baix
Aniol López: bateria i percussió


La rumba catalana és, potser, l’última música popular inventada a Europa i concretament a Barcelona. Van ser els gitanos catalans del carrer de la Cera, de Gràcia i d’Hostafrancs, els que la van crear i convertir en un referent musical de primera fila. Curiosament, entre els músics de RumbAmazigha, tenim a néts i besnéts dels mestres inventors d’aquest gènere musical. En Peret ens recordava que, tot i que és a aquesta població a qui se li deu la creació de la rumba, no s’ha d’oblidar que, precisament, la clau del seu èxit està fora d’aquests orígens, en l’extensió dels seus valors i en la seva capacitat de trencar fronteres i unir persones.

Avui tenim la sort que la societat catalana té nous membres vinguts d’arreu del món, i molts d’ells, concretament, de la conca sud del Mediterrani. La major part d’aquesta població, contràriament al que molta gent pot creure, no és àrab, sinó amazigha. Aquesta és l’adscripció en la que es reconeixen la majoria d’habitants del nord d’Àfrica. Des de l’Atlàntic i Canàries (els amazighs hispanitzats o guantxes) fins a Egipte, i des del Mediterrani fins al desert de Mali, Níger, Txad i Burkina Faso, on es troben els tuaregs.

Els amazighs tenen idioma, el tamazight, alfabet i formes culturals i expressions artístiques i musicals pròpies, distintes de les de l’elit governant d’aquests Estats, que són tots arabistes. Als amazighs també se’ls coneix com a berebers o bàrbars, que són denominacions posades pels invasors. La significació d’aquests termes és la de ‘salvatges’, en referència a les tribus amazighs que rebutjaven totes les ocupacions (fenícia, romana, grega… fins a l’àrab i el colonialisme europeu) que han patit durant tota la història i que es refugiaven a les muntanyes i el desert per defensar-se.

La música tradicional amazigha ha rebut un bany de modernitat gràcies a que és una música molt popular, ballable i alegra, molt semblant a la rumba catalana. A Barcelona, les expressions musicals amazighs tenen cada cop més presència. Cada vegada més, les festes majors o celebracions populars catalanes compten amb manifestacions d’arrel amazigha fetes ja per catalans i catalanes amb noms com Azziz, Saloua o Radouan.

Avui presentem doncs aquest projecte: la RumbAmazigha, que mostra dalt d’un escenari el que ja està succeint a les places i barris d’arreu de Catalunya. Músics amb instruments diferents però no distints, i amb melodies i ritmes molt semblants que viatgen i flueixen sense fronteres, sense impediments i sense prejudicis.

Amb temes com Sidi Hbibi, Quizàs, Tihdayin, Ja està bé, Poder de Peret, L'estaca de Lluís Llach revisitada, Karaguiozis i Rumbamazigha.

Ens agrada molt la visió mediterrània de les versions i cançons que fan, amb temes enèrgics, ben treballats amb bona música, respectant el tema original i alhora innovant en la creativitat i el bon fer de la rumba i música amazigha.

No hay comentarios:

Publicar un comentario