The Botswanas es un grup de música que mentre el rei caçava elefants nosaltres vam pensar que era millor cantar. Viu des del 2013 The Botswanas presenta aquest any la gira #2000sexeTOUR amb una renovació i ampliació del projecte. Partint de la rumba, el grup fusiona estils que van des del reggae al metal, passant pel jazz, el ska, el rock o el funk.
"Som com Som", la seva maqueta és directe, enèrgica i creativa, la podeu descarregar de manera gratuïta a: thebotswanas.com/media/música.html
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
El grup neix a la facultat de Medicina de la UAB. Els primers concerts que vam tenir la oportunitat de realitzar van ser amb l’ajuda dels centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona i Sant Adrià del Besòs. En especial, el centre cívic Bocanord i el centre de producció cultural i artística El Polidor. Com a tal, no considero que tinguem una motivació clara per fer música. Més aviat, tenim la necessitat de fer-ho. Així com la majoria de persones necessiten menjar, dormir i altres necessitats més fisiològiques; nosaltres tenim aquestes i, a més, la necessitat imperiosa de tocar.
2. Com es crear el projecte “The Botswanas”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte de Botswanas, neix arrel d’una conversa casual que vaig tenir jo (Sergi, cantant) amb en Cesk Freixas en una tancada a l’hospital clínic organitzada pel 15M de l’Eixample. Jo sempre havia tingut moltes inquietuds musicals i tenia unes 40 o 50 cançons fetes per mi i que tocava principalment a amics i familiars. Arran de parlar amb en Cesk, em va animar a fer un projecte com a cantautor. Al cap de molt poc temps, al projecte s’hi havia sumat més de 9 músics. Actualment, el grup està composat per 7 membres, però explicar l’evolució i fins com hem arribat fins aquí pot ser realment complex, doncs al llarg dels nostres 3 anys han passat aproximadament, comptant només els músics que han tocat en directe, uns 20 músics. Gairebé tots els membres del grup tenen altres projectes musicals principalment de metal, rap i punk. Alguns d’aquests grups són: Moonlit, Acid Snot i Línia Roja.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar les vostres cançons?
La nostra maqueta, "Som com som", la vam gravar als estudis del centre cívic El Polidor amb una beca de l’ajuntament de Sant Adrià. A més, ens van ajudar amb la producció, la mescla i diverses formacions sobre música, xarxes, recerca de bolos... També, en aquells moments vam treballar amb en Miguel Zamarripa, qui ens va produir aquesta primera maqueta.
4. Com us he promocionat com a grup?
Principalment fent ús de les xarxes socials d’internet. A nivell de públic és el més essencial, per fer que et coneguin i recordin el teu nom. Però també, i no menys important, en els directes. Allà on podem anem a tocar per presentar el projecte, sempre oberts a qualsevol proposta. És cert, que una banda necessita ingressos econòmics, però sovint hem tret més profit en concerts que potser no hi havia molt pressupost que en altres que ens han pagat el catxet sencer. Organitzacions amb menys recursos, en canvi, acostumen a tenir una clara disposició a ajudar-nos en tot el que sigui possible. A falta de diners, sempre es pot mirar de col•laborar amb altres tipus de favors, enllaços amb terceres persones, creació de material audiovisual, públic...
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? I a la vostra comarca com veieu el panorama musical?
No hi ha molta gent que ens conegui encara, encara ens queda molt camí i molta feina per assumir certes posicions de confort dins el panorama català. De totes maneres, per la gent que ens coneix i a mesura que anem creixent ens donem conta que tenim una personalitat com a mínim curiosa. Tenim una forma un pèl diferent de fer les coses, som un grup que a banda de tocar, també organitzem molts concerts i, en definitiva, que ens ho fem tot nosaltres. Partíem d’un punt on no coneixíem a ningú dins la música, quan no sabíem gairebé ni tocar els nostres instruments i que, sobretot, ens faltaven recursos econòmics per tirar endavant el nostre projecte. Poc a poc, hem anat treballant per arribar on som i això, crec, és per dos motius: la grandíssima relació que tenim amb el nostre públic i la persistència en els nostres actes i conviccions.
6. Com definiríeu la vostra música?
Oberta. No tenim un estil on ens vulguem tancar. En la nostra música pots trobar des de funk a reggae, ska, pop, metal, reggeton, rock, rumba, jazz, punk... El que sí que és cert és que som d’esperit, de naixement i de convicció molt punkis. I això per força, sempre s’acaba notant per sobre els altres estils.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Aquest any ens prenem els concerts com un repte per poder recaptar suficients fons per gravar el cd que porta temps rondant-nos pel cap. Creiem que el nou projecte té moltes possibilitats de creixement i d’enllaçar amb les persones que per ets i uts acabin als nostres concerts. Estem treballant molt fort per portar la nostra música a l’altura de les nostres expectatives. A Barcelona tocarem el 5 de Març a Fontana, el 18 de Març a Salamandra 2 i més endavant a fora de Barcelona, també. Podeu seguir totes les dates a través de la nostra pàgina de facebook o a la nostra web www.thebotswanas.com.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics, de moment, ha estat el concert que vam realitzar el passat mes de Febrer a la Sala Apol•lo 2. Era dins el concurs de bandes Engresca’t, per tocar a la Telecogresca, i vam aconseguir empatar a la primera posició amb els guanyadors d’enguany Xarxa, a qui volem tornar a felicitar per la seva victòria. No obstant, degut a un empat tècnic del jurat, el públic, per molts pocs vots, va acabar fent guanyador a Xarxa. Més enllà de la tendenciosa competitivitat musical, que mai ens ha acabat d’agradar, nosaltres vam notar des del primer minut que aquell seria un dels millors concerts de la nostra carrera fins el moment i, realment, el vam gaudir de collons. Com espectador, estic segur que va ser a l’Acampada Jove en un concert de La Pegatina, són brutals quan contacten amb el públic com ho arriben a fer.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
A nivell musical és molt variat: la troba kung fu, bongo botrako, manu chao, nirvana, system of a down, boikot, talco... A nivell líric, sobretot destacaria les lletres de Extremoduro per la seva contundència i altres com Mago de Oz, Els Pets, Serrat i La Pegatina.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Sense dubte, destacaria a dos bandes per igual. Per una banda, Bul Kak, per la magnífica essència musical que porten amb ells. Crec que és una banda que li falta madurar encara a nivell de feina, però que quan es posin les piles poden arribar molt i molt lluny. Sonen inconfusiblement a ells mateixos i, això, no és tan fàcil de trobar com sembla. Per altra banda, els grans Zarigüeya per la seva forma d’entendre la música. Sempre amb il•lusió i amb dedicació per transmetre aquesta il•lusió a la seva música.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
També, sense dubte, a l’Acampada Jove (també Woodstock ja que estem jeje). L’Acampada ha estat un lloc on hem crescut com a espectadors, on ens hem impregnat de música i de la cultura de la rumba a Catalunya. Per nosaltres seria un reconeixement enorme poder tocar-hi, però temps al temps.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no fallin. El millor consell que m’han donat, me’l va donar en Pau Navarro, és que el més important no és “arribar”, sinó “mantenir-se”. Poc a poc, com una bola de neu, el grup anirà creixent si t’hi dediques. Igual que qualsevol altre projecte. El més important és estar preparat. És un camí molt difícil, ple de egos, de crítiques, de silencis, de tensions internes entre persones que estan 24/7 treballant pel grup sense rebre gairebé res a canvi. S’ha d’aprendre a gaudir de la música perquè, com deia al principi, la música és bàsicament la nostra necessitat com a músics. Però sobretot, el consell que jo més remarcaria és que no se’ls pugi l’ego quan comencin a anar bé les coses. Els grups humils són els que més pugen, al final és tot una qüestió de bones relacions dins de la música, no val la pena mossegar la mà que et dóna de menjar, per més merda que hagis d’aguantar. Creu en el teu projecte, lluita per ell i un dia ell lluitarà per tu més del que imagines.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Sobretot, la gent. La sensació de quan s’apaguen les llums de la sala i de cop s’obren i veus tota aquella gent il•lusionada perquè tenen la opció de veure’t. És genial, no es pot ni explicar amb paraules. Aquell vincle tan magnífic que es crea entre el públic i la banda. És molt bonic veure que la teva feina ajuda a fer que les persones estiguin menys neguitoses i més alegres, encara que sovint això també ve facilitat per l’alcohol jeje.
No hay comentarios:
Publicar un comentario