Entrevistem als Mi-te'ls

Els Mi-te’ls es formen l’any 1989 a Tarragona amb 4 membres: Núria Plana al baix, Albert Grau a la guitarra, Lluís Colino a la bateria i Berna Rios a la veu. Començen a rodar per la província amb actuacions enèrgiques i contundents, curtes i fresques, molts cops obrint-se pas com a teloners d’altres grups, molts cops en solitari. L’any 91 enregistren el seu primer LP “Ni cap ni peus” i comencen a sonar arreu el país. El panorama musical de l’època afavoreix la participació activa en festivals, mercats de música i sales de concert amb cert renom. Just en aquest moment s’incorpora un segon guitarrista, Ricard Masjoan, dotant al grup de més contundència i experiència musical. L’any 94 enregistren el seu segon LP, “2 minuts”, amb una proposta més guitarrera i menys comercial. Després d’un important número d’actuacions, el grup es dissol l’any 96, fins que al 2010 torna a agafar els instruments per començar a plantejar-se la tornada als escenaris. S’incorpora un nou guitarrista, Francesc Ramon. La Núria deixa el grup i Ricard passa a les cordes del baix. Incorporem, també, un teclat.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Cadascú te motivacions diferents; per exemple la Nuri o el Berna tenen formació acadèmica de conservatori, el Ricard ha estat estudiant del taller de músics i professor de guitarra, l’Albert i el Lluís han estat els més autodidactes. Les motivacions varien al llarg dels anys i també de cadascú, però bàsicament som un grup d’amics que ens reunim, des de fa molts anys, per desenvolupar un projecte musical comú.

2. Com es crear el projecte "Mi-te'ls”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

L’inici arrenca compartint pis d’estudiants a Barcelona la Núria, l’Albert i el Berna. La Núria i l’Albert tocaven al grup Estridents; al compartir pis, amistat i passar moltes hores conjuntament, formen un grup amb el Berna – que havia tocat en algunes formacions efímeres - al que s’uneix en Lluís. El nom ve precisament d’un tiet del Lluís que, tot just en el moment en el que decidíem el nom, va dir “Mi-te’ls”, us hauríeu de dir així. I així es va quedar. El Ricard havia tocat amb diferents formacions de la ciutat (La Gramola de la iaia, algunes orquestres) i en Francesc va militar en formacions vallenques (Sugus). L’evolució ha estat en certa manera lògica, tot i que l’esperit del grup continúa sent fresc i contundent (ens sentim molt a gust en els directes), cada cop ens prodiguem menys pels escenaris per una qüestió de compromís amb els assajos i la posta en escena.

3. Perquè vau deixar el grup? Perquè heu repres el projecte musical?

Va arribar un moment en el què ens vam sentir desconeguts dins un panorama musical que es dirigia a llocs que no ens agradaven, amb una indústria amb un únic objectiu econòmic i amb uns horitzons estranys. Ens vam fer adults en aquest procés. Vam reprendre el projecte per recuperar el que ens unia: la música. Tot el que rodeja l’indústria musical no ens va acabar mai de fer el pes.

4. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar els vostres discs? Com us he promocionat com a grup?

El primer disc el va editar Disc Medi, pagant totes les despeses derivades de la gravació i promoció. El segon disc el vam pagar nosaltres, sota el mateix segell. No cal dir que la promoció va ser inexistent. El tercer, que estem gravant ara, ho farem sota un segell que ha creat un amic nostre, un segell que a més ret homenatge a una amiga que ens va deixar al 2015.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?

No ens hem plantejat massa aquest fet. Dins el panorama català, ara que la tendència és folk, no encaixem gaire. Però no ens importa massa això; de fet, encaixar no és el que ens preocupa. Ens preocupa més que la societat estigui cada dia més malmesa. Però no tindríem espai per fer una declaració del que ens preocupa, ara. Intentem ser feliços i viure intensament.

6. Com definiríeu la teva música?

No ens agrada gaire aquesta pregunta. En l’últim disc que sortirà al mercat en breu hi ha rock’n’roll, power-pop, garatge, r’n’b i fins i tot algun silenci. No fem cap estil concret i fem el que ens agrada en el moment que ens agrada. Omplim espais sonors respectant el silenci.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Toquem el 8 de juliol a La Palmera, Tarragona. Com no ens prodiguem ni tenim massa intenció de fer-ho, no sabem si tornarem a tocar.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músics tots tenen la seva gràcia. Potser al carnaval del 92, presentant el primer disc a Tarragona. Va ser memorable. Com a espectadors costa molt triar-ne un. Hem vist en directe als Ramones, Bowie, John Grant,  Nick Cave, Thindersticks, Lou Reed, Iggy Pop , Bob Dylan, Headless Horsemen, orquestres simfòniques, corals, grups del territori... tots influencien d’una o altre manera. Qualsevol persona que faci música mereix el nostre més absolut respecte. Qualsevol persona que la escolti, també.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Aquesta pregunta hauria de contestar-se de manera individual.

Berna: el meu pare, la meva mare, les meves germanes, el meu germà, la meva àvia, el meu avi, els meus nebots i nebodes, tots i cadascun dels grups que he escoltat al llarg de la meva vida fins arribar al soroll d’una font d’aigua que estic escoltant ara mateix.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Berna: Nick Mulvey, Harrison Ford Fiesta, Ivory, Islàndia Nunca Quema, Za, Teatre Magnètic, Don Simon i Telefunken, Curtis Harding, Il Gran Teatro Amaro...

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Al Royal Albert Hall. Al Groove. A la Zero. Al bosc.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

No sabem donar consells (no és broma).

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Ella. Ell. Vosaltres.