Entrevistem a Borraz con Zeta

Entrevistem a les bandes finalistes del concurs de bandes emergents al Vallès "Vallès sona" i avui ho fem als primers dels tres grups seleccionats, els Borraz con Zeta. La final es farà el divendres, 1 juliol de 22:30 a 1:00 a la Sala Circus Cerdanyola Calle Parcers 9

Borraz con Zeta es una banda alternativa i itinerant que basa la seva música a la lírica i no en un estil concret. Què volen dir amb això? Que el que ens importa com a artistes és compartir-nos amb el públic i que la nostra música arribi a la gent.

Fan cançons de crítica social, començant per nosaltres mateixos, lletres intimistes que parlen de la incertesa de l'ésser, de la pèrdua en el camí, de l'amor insà, de la felicitat dels petits moments. 

Tenen una gran varietat d'influències musicals, des del rock, al pop, rumba, folk, ranxeres, country ... i per poder expressar-nos vam passar per tots ells.

No pretenen sortir al top ten de les llistes de vendes, volem arribar a milers de persones, no per ser una moda, sinó per tocar alguna cosa en ells que els faci vibrar, ni que sigui per un instant.

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Somos una banda alternativa e itinerante que basa su música en la lírica y no en un estilo concreto. ¿Qué queremos decir con esto? Que lo que nos importa como artistas es compartirnos con el público y que nuestra música llegue a la gente.

Hacemos canciones de crítica social, empezando por nosotros mismos, letras intimistas que hablan de la incertidumbre del ser, de la pérdida en el camino, del amor insano, de la felicidad de los pequeños momentos.

2. Com es crear el projecte "Borraz con Zeta” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Lluis: Aquest projecte va néixer de la meva necessitat de donar una última oportunitat  a la meva obra. Durant el primer any, les cançons de la primera maqueta, anomenada Borraz, van evolucionar tant que es van haver de tornar a gravar, donant lloc al #PeregrinoZ. Va ser en aquest procés on ens vam conèixer amb l’Anita.

Anita: A partir del primer contacte amb en Lluis, vaig començar a fer col•laboracions dins dels seu projecte de manera esporàdica fins que un dia vaig decidir implicar-me totalment i formar part permanent de la “banda”. Dic entre cometes “banda” perquè des de l’inici, aquest projecte te una concepció oberta i han anat entrant i sortint musics.  

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar el disc "Peregrinoz"?  I per promociona-vos? Amb quins 4 adjectius us definiríeu?

Els mitjans sempre han sigut propis. El disc és autoeditat, enregistrat per  Local Visual, grans amics que ens van fer un preu molt ajustat a les nostres necessitats amb un resultat òptim. I contant amb el Jamming Lounge Gràcia com a plató, que ens van oferir el seu establiment com una segona casa.

I col•laboració de tots els amics músics que surten al disc: l’Anita, que ja es part integral del projecte, l’Andreu, Claudio (de los vecinos al Sol), Coty (Mariasó), Fran Torres (hereus de les estrelles), Gina Woods (Shamrock Vagabonds), Ignacio “tete” Borraz, Nano Radice, Pau i Xaume.

A nivell de promoció, actualment, amb les xarxes socials tot es més fàcil, tot i que requereix un esforç i una dedicació constant, però realment, d’aquesta manera, s’arriba més fàcilment a llocs on d’altre manera no seria possible arribar.

Ens podem definir com alternatius, itinerants, insurgents i rosa.

4. Que se sent el haver arribat a la final del Vallès Sona? Que destacaríeu de la resta de bandes?

Ha sigut la primera vegada que ens hem presentat a un concurs, i poder estar a la final, per nosaltres, es una empenta a seguir endavant amb el projecte. 

Per desgràcia només hem pogut escoltar a Descontrol, ja que el segon dia de semifinal teníem concert, però realment va ser un plaer compartir escenari amb ells. Ens agrada molt la seva força i les seves lletres reivindicatives, i a nivell personal va haver-hi molt feeling, ambdós considerem que els musics som col•legues de professió i ens hem de recolzar entre nosaltres.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música?

Ser músic és curro de picar pedra i estem fent-nos el nostre lloc dins dels circuits alternatius, que es on sentim que tenim cabuda. I per sort cada dia va agafant més reso aquest àmbit, músics que s’autoprodueixen i que busquen ser part de una nova “industria musical” que no pertany a un moviment de masses de moda, sinó a una passió per la música.

6. Com definiríeu la teva música?

Alternativa, itinerant, insurgent i rosa. Jajajaja No podem encalaixar-nos en un sol estil musical, cada cançó demana un estil i ens deixem fluir per trobar el so que millor hi encaixa.

7. Quins son els propers concerts  que teniu i on?

Les últimes dates que tenim per la península son el 26 de juny al Bar Knaya, la final del Vallès Sona l’1 de Juliol i el 2 de Juliol participem a un projecte que està arrancant la PAE, anomenat Rock & Read, al Raval, on s’anirà alterant la literatura i la música autoeditada.

Després d’això ens hem embarcat en una aventura en autocaravana per Europa. Com hem dit, som músics itinerants, i estarem fins a finals de setembre per diversos festivals arreu d’Europa i investigant el mercat musical alternatiu que hi ha pels països veïns.

Després tornarem a voltar per la península, volem obrir mercat pel nord d’Espanya, però sempre mantenint la connexió amb les nostres arrels. I després... la vida dirà... tenim en ment gravar el nostre segon disc Recetario I.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Realment cada concert és un mon... però recordem especialment el de la gravació del #PeregrinoZ. Va ser un dia súper intens on estaven tots el col•laboradors, amics, amics d’amics... donant suport a aquest projecte. Està tot enregistrat al nostre canal de Youtube i realment es brutal veure ens els vídeos l’entrega i atenció del públic.

Lluis: Jo no porto gaire bé les aglomeracions i sincerament sempre he preferit els concerts de petit format on hi ha aquesta proximitat amb els músics i pots percebre amb més detall la seva obra.

Anita: Jo, tot i que estic totalment d’acord amb en Lluis, recordo molt especialment un concert a un festival de Reggae alternatiu on va tocar Ky-Many Marley amb Rita Marley en tribut al 30é aniversari de la mort de Bob Marley. Va ser brutal viure el moment Redemtion songs amb 200mil persones en una mateixa sintonia, molts ploravem... 200mil persones cantant les cançons d’un home que va néixer en un barri pobre, maltractat i socialment exclòs per ser “mulato”, que va lluitar pels drets socials a través de la música i va arribar a tot el mon reivindicant els seus ideals i arriscant-se per la seva passió...  

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

Realment n’hi ha tantíssimes... Les nostres influències musicals son tan variades com la música que fem, tan podem parlar de José Alfredo Jiménez, fins a Extremoduro.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Podem destacar a dos companys, amb els que hem tingut el plaer de compartir escenari: Diego Frikipaldi, que fa 2 anys va decidir deixar-ho tot i dedicar-se completament a la música, i XeRoots, que vam conèixer al XXIII Guitarras amb 4 cançons brutals, però encara molt poc rodades i que estem veient com el seu projecte creix proporcionalment a tot l’esforç que està invertint.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Realment no tenim cap sala “fetitxe” , volem tocar a tot arreu, per això tenim un projecte itinerant, que si tenim gent que ens segueix a Gijón sigui perquè hem anat a Gijón a tocar i no només perquè ens ha trobat per les xarxes socials.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que es moguin, que trenquin la seva zona de confort, on tens un públic habitual, que s’arrisquin a viure el procés de crear una nova xarxa i que gaudeixin del camí.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

El que ens apassiona és que es un art que es basa en la sinèrgia, que sense el públic els músics no som res, que nosaltres des de l’escenari rebem tota l’energia del públic i això t’omple com a persona.