Carlos Siles va debutar el 2009, amb un disc a piano, guitarra i violoncel que va atrapar el públic i la crítica convertint-se en una de les grans sorpreses del panorama indie.
Carlos Siles (Granada, 1984) des de la més absoluta independència, es va fer resó a medis com Ràdio3, Cadena Ser, Sol Música o 40TV, Aquest primer disc "Cuántas veces habré intentado que juegues conmigo" (Flor y Nata Records), va comptar amb col.laboracions de Zahara, Luís Ramiro o Aroah. El seu minimalisme instrumental, la incursió del violoncel i pianos clàssics, els seus aires psicodèlics i unes lletres cuidades van ser l'engranatge en el estudi de gravació d'Antonio Astray (Paul Collins i The False Friends).
El 2013, amb una linea instrumental continuista, però amb atmosferes més fosques, va sortir a la venta el segon disc "Doce maneras de esperar el final" (Flor y Nata Records). En aquest disc podem escoltar el suport vocal de Carmen Boza ii Alondra Bentley, a més de la bateria de Gabriel Marijuán (Tulsa, Coque Malla, Christina Rosenvinge). Desprès de la seva presentació a la Sala El Sol de Madrid, Carlos Siles ha anat girant amb ambdós treballs passant per ciutats com Barcelona, Oviedo, Granada, Oviedo o València i es un dels habituals de la premsa musical especialitzada.
Ja sigui amb la guitarra i veu o amb banda, Carlos Siles manté el seu habitual so cru i directe sense perdre la seva caracteristica delicadesa amb les lletres i melodies. "El Reencuentro", "Si tú te vas, me voy contigo", "Cenicienta" o "No sin pelear" han posicionat a aquest autor de Granada entre els músics més originals i elegants de l'escena indie nacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario