Entrevistem a Capitán Vargas

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig veure de petit la peli 'jailhouse Rock' del Rei, amb permís del vell Chuck i vaig veure la llum. Els pares em van apuntar al conservatori i una mestra em deia, - Soler, el meu autentic cognom, cantes com un borinot. Així que això va definir com em sento, un Rocker, no un music, de fet, odio els 'musiquitos' acadèmics. Això si, el mestre de guitarra era de puta mare i, en acabar la classe amb els altres nens em feia un apart i em va ensenyar la vida, això es, la 'Blue note', el Blues,1a, 4a,5a, allà està tot man! Després va irrompre a la meva vida el meu cunyat, que tornava de la puta mili havent après 4 acords i per fí podia tocar les cançons de Sopa de Cabra que era el que m'apassionava amb 13 anyets, i ademés em va ajudar a formar la meva 1a banda posant el local d'assaig i la guitarra, dissabtes al mati! ja ja ja! juntament amb el meu amic Sergi Gaitan a la bateria, ens deiem The Kapits, ja ja, despres Alquimistic Xoc, per un disc de'n Pau Riba.

2. Com es crear el projecte “Capitan Vargas" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?

Bé, sempre, tenint banda o no, he fet bolos solet amb la meva atrotinada guitarra, però fa 2 anys que vaig marxar a viure 2 anys a Girona i allà, per puro mono de tocar vaig començar a tocar en garitos tot sol, inclus vaig acabar montant les jams d'un garito, similar al que faig ara al Reina Victòria. Sempre he estat home de grup, però pel que sigui em vaig trobar tocant sol, i, d'una banda va bé perque es un repte defensar un bolo tot sol, però de vegades et trobes massa sol, sobretot a la prèvia i al post-bolo que es quan comença lo millor, je je. Segueixo sent home de banda i de fer pinya, però tot es dificil, tothom te la seva vida i les seves merdes, sol me lo guiso y me lo como, tot i que moltes vegades m'acompanya el Gerard Santasusagna, guitarrista a Calles Grises amb mi i la nineta dels meus ulls musicalment, o el gran Jepi Castilla dels mitics Capdetrons, actualment amb els gironino-menorquins Smoumolno, o el meu amic Adrià Herbera, actualment al tribut a Purple 'Casino Montreux' i a Màgic Hoodoo, projecte on jo hi era i vaig baixar del tren perque soc un iluminat de la vida.

Ah! I el nóm de Capitan Vargas me'l va posar el meu Monqui, bateria de Capdetrons i de La Toxic, una banda de covers que teniem ell, el Jepi i el meu Peri, el meu baixista etern i millor amic. I no penso explicar d'on ve ni en quines condicions va sorgir el nóm si no es en presencia de mi abogado! Ja ja ja!!! Però sempre dic al bolos, -soc el Capitan Vargas, tot i que no arribo ni a grumete! je je!

Respecte als projectes anteriors, el grup de la meva vida va ser Calles Grises, amb els quals i en diverses formacions vam fer 3 cd's i tooots els bolos que vam poder arreu de les Catalunyes i alguna incursió fora. No em vull deixar ningú, a part del Josep 'Peri' al baix i una servidora hi van ser l'Ignasi Riera a la bateria i el gran guitarrista que s'està perdent el món Carles Farrè, després el Sergi Gaitan a la bateria, i finalment, a la, per mi, millor etapa i ultima, el meu amic Pol Calvet a la guitarra, en Gerard Santasusagna a la guitarra i el Kilian Salvador a la bateria. Vam treballar dur i em vaig veure obligat a matar el grup abans no prenguessim mal de 'queme',  perque els dies de glòria pel Rock n Roll al nostre petit pais ja han passat... I no en sabem d'això de mestissatge o indie polles... I ens fem grans, i tots tenim obligacions i factures per pagar, i jo soc un bala perduda i no m'agrada assajar...

Després en Josep i jo ens vam unir al Jepi Castilla i en Xavi Moncaujussa 'Monqui' dels Capdetrons i vam montar The Toxic Beer Society, feiem covers de lo mas granaito del Hard Rock setentero, ochentero y noventero, vam fer un cd amb 5 covers, despres ens estavem reconvertint en La Toxic, vam enregistrar 3 temes propis en català, però, un cop més, les factures, les obligacions, les feines, els que la tenen, s'imposen i no va poder ser, tot i que, potser encara no em fet el canto del cisne, y hasta aqui puedo leer... Aixi com dic que els Calles son la banda de la meva vida, perque era amb els amics de tota la vida, perque podia deixar anar tota la creavititat envoltat d'amics que em seguien, que em suportaven, i creu-me que no es facil, també et dic que La Toxic es la banda més potent i vibrant de la que he format mai, puro fuego, puro Rock n Roll incendiario, pa' lo bueno, que fue casi todo, y pa' lo malo, a part que tocar amb en Jepi i en Xavi, que eren uns musics que admirava quan era un niñato va ser un somni fet realitat, tocar amb 2 monstres aixi es fer una masterclass diaria de musica i de vida.

Respecte als projectes paralels colaboro esporadicament amb els Janua Caeli, projecte de'n Pep, que tots al poble coneixem com Pep bajistico i en Jordi Garriga a la guitarra i en Lluis (no recordo el cognom Lluiset a la bateria), fan versions de folk-rock britanic i nord-americà, amb lletres i musiques que van desde aires celtas a sons desertics i fronterizos, i sobretot lletres amb un gran poso espiritual, especialment si ets creient, que, gràcies a Deu, soc, pecador, però creient, es el minim que un pot fer quan balla un pel massa amb el dimoni...

També he tingut l'honor de formar part un temps del projecte The Birras del meu germà Miky Castilla, guitarra dels grans Mala Cuna i Embellish, es un projecte de versions del bó i millor del Rock estatal mes ben parit, los Barri, Rosendo, Suaves, etc, ells segueixen però jo he hagut de baixar del carro perque la veu ja no em dona, -tocais muy alto cabrones! ja ja ja!!! No, en serio, mai m'he cuidat la puta veu i necessito anar a un altre registre, lo qual em porta a explicar cap on vaig.

Jo se millor que ningú que mai he tingut la veu més dotada per cantar, desde luegu per cantar la musica que m'agaraden, els meus referents son uns craks amb uns registres de la ostia, lease Steve Tyler, Axl Rose, Freddie Mercury!!! Chris Robinson, etc. I m'he passat maaassa temps intentant aconseguir-ho, compaginat amb una vida nocturna mes que difuminada, aunque hay mas leyenda que otra cosa, en fí. A la merda! La cervesa i el whisky son lo millor, i un bon cigarret ròs! ja ja ja!

Però també es cert que aquests 55 kg d'home tenen un chorro que te cagas, y verdad en lo que canto, y una puesta en escena y una actitud que ya la quisieran algunos que llenan salas, ja ja ja! Toma! Sin abuela tu! Coi, ni abuelas ni abuelos tengo de verdad... snif...

Total, que el meu 'gran' projecte, el que em mou, el que em dona vida es, no se com, verkami o algo aixi, vull enregistrar un disc, 'el disc', sense banda pero acompanyat per tots els musics que ho vulguin fer, cançons meves obvi, no vacilo, tinc per fer una criba de 53 cançons a dia d'avui. I el rollo serà mooolt rockero, però mooolt acustic, amb bateria moltes cançons, amb alguna electrica, però buscant el matís, el duende, buscant el Blues, amb aires de folk irlandès, vull que olori a fusta, a whisky, a brindis amb la gerra a la mà, emotiu, vibrant, sincer, tabernari, perque soc l'home de les tabernes, per cert! No em vull deixar de mencionar la meva taberna de capçalera que es el Porró del carrer de la Palla de Terrassa, els meus 'papis' Paka i Jaume i el meu amic Daviiiid (posam una altra birra Daviiid!!!), perque, allà passo les tardes quan ja he fet les cosetes i allà agafo paper i boli, o canturreo algo al mobil, o el Jaume em deixa la guitarra i cantem unes habaneres o el que faci falta.

Estic veient com m'ho faig, economicament, bueno, bonito, barato, esta clar, i estic mirant un productor que m'entengui (li haure de pagar el psicòleg, ja ja!) i que m'exprimeixi i fer un disc de puta mare, aviam, si Deu vol.

Respecte als bolos tot just tanquem la temporada que hem fet al Reina Victoria de Terrassa cada diumenge de jams acustiques, aix, el Reina... Sort en tinc del Salva, el propietari, que un cop i un altre, quan m'he excedit amb el whisky em diu que no, que no abandoni la musica, diu que es l'unic que faig bé, Salvattore!!!

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la teva música?

Per grabar, podeu escoltar la meva música a soundcloud, Toni Capitan Vargas, el meu germà Miky Diablo, estudio Las Sombras, es el que m'ha ajudat, com a producer i com a guitarra, aixi com el Gerard Santasusagna i el Xavi 'Monqui' a la bateria, tambe hi ha una cançó enregistrada al home del Johnny Garcia, tecnic de só pata negra del nostre poble.

Per promocionar no em puc oblidar de la meva germaneta Ester Llena, Esterminio produccions, tant amb el seu programa de radio 'la nit estèrica' a la Radio Municipal de Terrassa, així com donant-me bolos quan pot. Ah! I no em vull oblidar de la penya de la radio Sant Gregori a Girona que els divendres a partir de les 21 i durant 3 hores la lien parda, en David Gelmà, en Jordi Turon, de fet no em puc oblidar de Girona en general, en poc temps em van acollir, tota la penya de 'la banda del Yuyu', possiblement el millor grup de Rock surenyo català, 'l'alcalde' Arnald Garcia, que monta uns embolaos anualment homenatjant un music o banda i ajunta tot deu per tocar, o la que monten pel 'Cartellà Rock', el meu compant de correries musicals i noctambules David Bonals, i l'esperit de'n Joan 'Ninyin' Cardona, guitarrista de Sopa de Cabra que ens va deixar, i en Cuco dels Sopa, aix, Girona... I quines cambreres mes boniqueees!!! je je je!

I aqui a Terrassa sobre totes les coses el Salva del Reina que mai te un no perque vingui a fotre la pallissa, en Paco del Coma9 (te debo un bolo de Blues!) anys enrrere el Toni del Cross, en Joanet del Fakto, i un record per la meva 'mamma', l'Esther Gago del Bartinis/Cortijo. Ah! I no em vull oblidar del David Traver dels bucs o en Dante de la Casa de la musica.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical terrassenc?

- Uoh! M'encanta aquesta pregunta. Menys mal que m'enganxes en un periode de reflexió, perque en una mala nit haguessin sortit dimonis de la meva boca. Sonarà a ploramiques, que ho soc, o a pedant tipico-topico, que potser ho soc. Un outsider total.

Porto mes de mitja vida, vaig començar als 13 (aix, quin numero) i si Deu vol, al setembre en faré 40, 40!!! picant pedra, i de vegades m'ofego, m'ofego fisicament, de petit era un niño enfermo y asmatico, i fumo com un carreter, a Ugencies ja no es sorprenen de veurem apareixer amb els meus atacs d'ansietat, de vegades induits per passar-me de la ralla... de vegades estic tant tranquil a casa i m'ofego.

Aixi que aixi veig el panorama musical professional respecte a mi.

Jo vull guanyar-me un sou digne amb això, jo només controlo la meva vida dalt de les taules de l'escenari,allà soc el putu amo,  jo nomes vull cantar i transmetre i posar una mica de llum en aquest món meravellós de merda, jo vull omplir teatres i sales de concerts, i ser feliç i donar felicitat, i que em tirin flors o me les portin al camerino, com les tonallideras, però jo soc un Rocker, jo defenso una musica que esta fent el canto del cisne, i ademes no soc tant bó ni talentós, o si, però no se fer folk intelectualoide ni patxanga ni indie-polles, així que, ho tinc ben pelut dins el panorama, aunque siempre me quedará Madrid, y te lo dice un catalanista y culé confeso.

I a Terrassa, la ciutat que m'ha vist neixer i creixer,grupos Guhadalorce,  i la qual estimo, perque a la mare se l'ha d'estimar, però reconec que hi tinc una relació d'amor-odi. Calles Grises era el titol d'una cançó, i Calles Grises fa referència al que es, una ciutat gris, industrial, dormitori, que li falten un parell de achuchones per deixar de ser tant pueblerina, ara ens la vesteixen de ciutat moderna, universitaria.

La portada del 1er cd dels Calles era una foto d'un tipic carrer nostre amb una mitica fabrica textil en runes, això era el 2002, ara ja hi han uns pisos molt bonics, ok, i els treballadors que es guanyaven el pà allà on son?

Musicalment, com a bona ciutat obrera i industrial i amb molta inmigració del sud de la qual soc orgullosament fill, sempre ha estat durilla, això es, punk, hard rock, heavy. No ens podem oblidar dels Kodigo, Ostia Puta, ADN, Capdetrons... I actualment veig molt bones coses, sobretot els mes joves, i això mola, però, com li vaig dir a l'alcalde en persona, - em sembla molt bé lo del festival de Jazz (i de veritat que si, tot i que jo nomes vaig a veure el Blues i el Soul) però aqui em de montar algo per les bandes de Rock del poble, ep! el projecte esta en marxa! i no em va pas dir que no! Quan sapiga que mai voto socialista! ja ja ja! De fet casi mai voto.

No em vull deixar a l'Uri que monta el Puigmetal, o la feina de la casa de la musica o els bucs, o els garitos que aposten per la musica en directe, tot i que lo dels grups tribut ja cansa...

No la veig del tot malament a Terrassa, tenim en Litus que es un crack, en Lluis Boria amb els Estupida Erikah(m'encanten les teves lletres!), els Rodeo Rose fent Rock n Roll del bó, el Juan Feria amb el The Cavern montant bolos, la banda de la que poc he desertat Màgic Hoodoo, una noia amb pinta de Punky que he conegut tot just aquesta tarda fent una birra al vapor Ventalló que es fa dir Alba du Blues i que canta que flipes!

Bé, suposo que no està tot perdut, però espero no haver d'anar al Dr. Prats a que m'arregli els Pantaleons perque avui he menjat Sense sal...

5. Com definiries la teva música?

Baby! It's only Rock n' Roll!!! Es Blues, es Soul, es Rock n' Roll! No cal donar-hi mes voltes! Aquí ningú inventara la sopa d'all, jo desde luegu que ni puc ni ho vull, només vull ser honest. Us he parlat de la meva campanya a facebook que apareix i desapareix com el Pisuerga? 'Rock is dead' es diu. I es desde el dolor del meu cor, per l'amor de Deu, que en el moment que es fa aquesta entrevista acaben de morir en Duane Allman i en Chris Cornell, i vaja ratja portem, per cert, un record pel meu Xarli Compte dels Capdetrons que ens va deixar fa 2 estius, i com t'anyorem guapissim. Saps que em va dir un dia el meu Xarli? - Toni tiu, jo només em sento lliure de 2 maneres, navegant al mar o tocant Rock n Roll. Quina era la pregunta? It's only Rock n Roll baby! But I like it!

6. Quins son el propers concerts que faràs?

Si això surt abans del diumenge 7 de juny estare al Reina fent la ultima sessió de les jams fins passat estiu, i espero que sigui una gran orgi... festa!!! Després em piro a fer un trós del Camino Santiago amb un bon amic perque m'ho demana l'esperit, i després tinc un embolao molt guai per sant Joan a un lloc que no direm aqui perque no ha lugar, i un bolazo a l'auditori de Sabadell per no se que de fi de curs de no se que, ja ja!! I un possible retorn de La Toxic per un dia per una molt bona causa, i un merescut homenatge a la memòria de l'Esther Gago a finals de juny diria que a la Jazz Cava, i pujar a Cadaqués a Can Shelabi, i al Mariskal de l'Estartit, i a Girona segurament, i baixar a Tarragona a lo de uns bons amics, en fí, carretera i manta, a on em vulguin, a mi em sua la polla, pagam algo, donam de sopar i beure i dormir si estic lluny i vinc amb la meva atrotinada i t'incendio el bar, Vargas.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a espectador, festa major de Terrassa, any 91, era tant petit i empanat que em van acompanyar els meus soferts i bons pares, el Mingu i la Aurelia, els millors pares del món. Sopa de Cabra, gira de 'la Roda', encara estic extassiat, vaig veure el meu futur davant meu. Vaig veure el Rock n Roll en persona per primer cop, en Gerard sexy i lider com mai, la base ritmica atronadora, eses Cucooo!!! Les guitarres... Joan 'Ninyin' Cardona, puro Rock n Roll.

Despres he anat a tots els concerts que he pogut, que han estat molt menys dels que he volgut, perque mai he tingut un putu duru, i quan els tinc els cremo, fet que poder explica perque no he 'triunfat', estaria mort, i no ho dic nomes jo, bons amics i la meva santa mare... De fet, em sento agrait que hagi anat així, ja se m'ha passat la moda de 'vive rapido, muere joven y tendras un bonito cadaver', a la merda! Vull ser un vellet jugant al dominó com un avi més a Cadaqués, demanant un altre ronda de cervesa aixo si! ja ja ja! Ademés tinc que escriure una novela titulada 'el portero' i 29 relats de terror. I follar coi! Que li he promés a la meva dona, que es la meva estilista tambe, que follarem molt!!! I ampliar el meu cançoner fins a les 100 i pico cançons, tot i que ma germana, que es la millor, sempre em diu, - Una tiu, fes-ne una que ho trenqui tot i despres ja faràs el que et roti, aiii, Rossinyoool!!!

Respecte al meu millor concert. Mira, he viscut moments sobre l'escenari, diga-li escenari, diga-li 4 fustes a un bareto xungo on només faltava que se m'aparegues la Mare de Deu de l'extasi que vivia, n'anomenaré un, amb els Màgic Hoodoo, quan encara hi era, amb en Gerard, ell fent un solo previ crit lobezniano meu i els 2 casi de genolls, tirats pel terra, el meu nen arrencant-se amb un solaco dels seus, els 2 mirant-nos als ulls, i, alhora, començar a cridar, -aaaaaargh! Estem bojoooos!!! Guau! Gallina de piel.

El meu millor concert està per arribar, i la meva millor cançó, si Deu vol, i a això dedicaré la meva vida, he vingut a això. I a cuidar dels meus, tinc fars, com la Julia i la Carlota, les meves nebodes, la seva existència ilumina les meves nits més fosques, i no penso perdre la Fè.

8. Quines són les teves influencies musicals?

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed, Metallica, Springsteen, Doors i BB.King, podria estar dient tota la nit, que collons els donen per ser així!!! ja ja ja!!! Seee!!! I els Lax n Busto del Vendrell!!! Ara no està de moda tindre referents del Rock català dels 90, a la merda els convencionalismes! Aquella generació em va fer descobrir Led Zeppelin i el Hendrix collons, soc 'super fan' de la penya que agafa el mondo sonoro o el Rockdelux per parlar de no se quin nou talent neo-zelandés que fa post pop industrial matizado con su puta madre, semblen aquests que els hi agrada la nouvelle cousin o com es digui, a mi posam un plat de seques amb butifarra i un bon vi i no em toquis els collons, i Lynyrd Skynyrd de fondo cantant 'simple man' collons!

PD: M'agrada tant la musica que puc passar setmanes sense escoltar-la, em dol massa, de vegades sona 'born to be wild' a un anunci de noseque a la tele i cambio perque no es el moment adecuat, i perque em fot que tot es vengui, que tot tingui un preu. Però es clar, que vols d'uns essers que van vendre el seu salvador per 30 putes monedes. Per cert, una de les meves millors cançons es titula '30 años', la vaig fer fa 10 anys es clar, tinc obssesió amb el 3, i la xifra 4.40...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Mira, internet es de puta mare, democratitza tot, bla, bla,bla, pero tambe es un gran safareig i està endemoniat, per no parlar de les xarxes socials. El que vull dir es que quan tenia 15 anyets escoltava la radio, i encara ho faig, vull fer un programa! I si et molava algo t'ho havies de currar per pillar-te el disc, o el cassette, tinc una cole d'uns 500 vinils, i igual de cd's i cassettes. Avui hi ha una avalantxa d'informació, i estem en la cultura maxima del 'usar y tirar' que deien els M-Clan, aix, quins concertacos al fakto vell, cultura de una cançó, a la merda l'album, per no parlar de reggetons i pop de xicle i OT's que ara vindran al parc audiovisual/sanatori de Terrassa, aaargh! o 'la voz'. Però desprès llegeixo la premsa musical especialitzada i em fan venir ganes de vomitar tambe.

Que no, que aqui no emergeix res de bó, que la ultima gran banda del Rock van ser els putus Guns n Roses, que la ultima revissitació als classics van ser els Black Crowes, que la ultima gran revolució espiritu-musical la van fer els Nirvana, Rock is dead baby, ara regaetton i manels de les arts.

Em flipa la manera de cantar de veritat de la Silvia Perez Cruz i la Rosalia, les vull al meu disc, desde Madrid el gran Quique Gonzalez, que ja porta anys picant pedra, poca cosa més, estic escoltant al vell Muddy Waters, com diria en Bugs, - eeemmm, que hay de nuevo viejo? NADA!

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Ja ja ja!!! Collons! Al Roxy o al Whiskey a Go-go de Los Angeles, California! Però com que Deu Nostre Senyor va enviar a aquesta Rock Star al lloc i a l'epoca equivocades, o no, vull omplir un lloc molt xulo de Terrassa que no desvelaré ara, vull tocar a un teatre bonic a Barcelona i a Madrid i, per descomptat, vull omplir el parc de la Devessa de Girona. Ep! Que si no pot ser em conformaré amb omplir baretos i sales petites amb bona penya que vulgui algo de debó.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que es venguin les guitarres i es facin funcionaris!!! Ja ja ja!!! No. Que,si de veritat ho senten dintre seu, però no mitjes tintes! Tira-ho endavant fill, amb totes les teves forces, que m'han dit que només hi hà una vida, i t'ho diu algú que creu en la vida eterna.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

Com va dir el personatge de la banda fictica Stillwater a la magnifica peli 'Almoust famous', - Para empezar? TODO.

Escolteu The Who a la llum de les espelmes i veureu tot el vostre futur per endavant, també es de la peli! je je je!

Moltes gracies Xavi i Marina, bona feina nois! Que Deu ens beneeixi a tots, can't stop Rock n Roll!!!