IRÚN llança el seu tercer disc "Kamins"

Irun continua el seu viatge amb el tercer disc, 'Kamins'.

La cantautora empordanesa torna, una dècada després de 'Viatger', amb 10 cançons que van del pop al blues-rock i la rumba. Després de dos discos titulats Rodamón (2003) i Viatger (2007), la cantautora alt-empordanesa Irun continua el seu llarg viatge musical amb un tercer disc titulat Kamins que ha sortir al febrer amb la Flor i Nata Records. Com a avançament d'aquest nou treball, divendres que ve sortiran a la llum dos primers singles a través de les plataformes digitals, Silenci i Pupil·les de mercuri, en representació d'aquest disc bilingüe, amb sis temes en català i quatre en castellà.Kamins -escrit amb k, per "la cosa punk que em queda", diu Irun- ha estat un disc de gestació molt lenta: les primeres maquetes es van gravar entre 2007 i 2008 en l'estudi Discos Artesanals de Joan Ferrer, a Vila-sacra. Posteriorment, les cançons es van treballar d'una manera intermitent, entre el 2009 i el 2017, els estudis Cat Fly, de Barcelona, amb Josep Giménez i EBU com a productors. A més, Giménez ha encarregat dels arranjaments i les programacions i toca el baix i la guitarra en aquest disc en el qual també han participat com a músics Higini Fernández Arba (guitarra acústica), Roger Ripoll March (saxo), Tomás Fletxa Morales (teclats) , Joel Llaquet (guitarra) i Josema Urós (guitarra, cors i arranjaments), que a més ha fet el disseny gràfic del disc. Irun, que també toca la guitarra, té com coristes seva filla, Aitana Chanca -que segueix els seus passos en el món de la música-, i Ainhoa Bagué a la cançó Petjades. Totes les cançons de Kamins són inèdites, discogràficament parlant, excepte Nit de foc, que Irun ja va gravar per al disc solidari. Després de les cendres (2013), una iniciativa de diversos artistes empordanesos a benefici dels afectats pels grans incendis que van tenir lloc l'estiu de 2012 a l'Alt Empordà. El nou disc d'Irun obre amb Silenci, descrita simplement com "una cançó d'amor", i es tanca amb Tot està per fer, "un tema de caràcter més social, sobre tot allò que Occident hauria de valorar d'Orient i no ho fa". Entre una i altra hi ha altres cançons tan diferents com Pupilas de mercurio - "Un tema, que va néixer fa molts anys com un poema, sobre com és la vida al carrer quan estàs completament deteriorat" - o la "molt pop" Avatares. Estilísticament, aquest és un disc molt divers, que va del blues-rock contundent de La calle a rumbes tan atípiques com Morir de pie i Baixada a port. "Al llarg d'aquests anys he notat una gran evolució tècnica en el món de la música, però al mateix temps cada vegada és més difícil trobar concerts i per això sempre he hagut de treballar en altres tasques, sense deixar de tocar i fent menys sis o set actuacions a l'any", remarca Irun.(Text cedit per cortesia de Xavier Castillón aparegut a El Punt Avui)