Ricky Gil presenta el seu primer àlbum en solitari "Infinites rutes invisibles"

Ricky Gil presenta el seu primer àlbum en solitari "Infinites rutes invisibles" (Chesapik)

Després d’una llarga carrera amb projectes tan emblemàtics com Brighton 64, Matamala o Top Models, Ricky Gil  presenta el seu primer àlbum en solitari, "Infinites rutes invisibles", acompanyat de la banda Biscuit.

La presentació en directe, amb la banda al complet, el 22 de maig a la sala La Nau de Barcelona.

“He trigat una pila d’anys, però per fi he aconseguit gravar el que podríem

anomenar el meu “disc en solitari”, un projecte que tenia al cap des de feia

molt temps però que mai arribava a fer-se realitat per la impossibilitat de

combinar-lo amb l’activitat dels grups de la meva vida, Brighton 64,

Matamala, Top Models i, un altre cop, Brighton 64.

L’estranya situació que hem viscut tots plegats durant els darrers mesos

m’ha donat el temps i l’ocasió de reflexionar, escriure lletres, compondre

cançons i pensar en la manera més bona de convertir aquestes idees en una

gravació de la qual em pogués sentir plenament satisfet.

El primer pas era aconseguir una banda, i de seguida vaig pensar en els

BISCUIT, probablement el millor grup de rock que hi ha a Catalunya i dels

quals acabava de descobrir el seu darrer disc, el descomunal Negligència

programada. Ens unien els gustos, els referents, l’actitud vital a l’hora

d’afrontar l’activitat musical, i una admiració mútua que ens ha dut a

treballar amb moltíssima entesa i ha provocat una veritable pluja d’idees en

el moment d’arranjar les cançons.

Un grapat d’assajos al llarg de l’estiu passat a Cal Pau Recordings, l’estudi

que tenen en una masia de l’Alt Penedès, envoltats de cavalls i motos

d’època, i de seguida temes com “En una altra vida”, “Dues obres mestres”

o “Encaixes amb la descripció” van anar prenent forma, tal com jo els havia

imaginat, però millorats i augmentats per la contundència de la banda.

A l’octubre ens vam posar a gravar, amb una premissa clara, el grup sencer

tocant la base musical en directe i com a màxim un parell de preses per

peça, per captar al màxim la interacció entre els sis instrumentistes.

En el capítol de les col·laboracions, vam gaudir de la intervenció de Joana

Serrat posant la seva veu estratosfèrica al servei de tres cançons, Guille

Caballero tocant el piano a “Ungüent de serp”, Roger Peláez com a autor de

la lletra d’aquesta mateixa cançó, o fins i tot l’aportació pòstuma i

involuntària de la mai prou reivindicada Víctor Català, de qui vaig adaptar el

seu poema “Insubmissió” de 1947, del qual s’extreu també el títol global

d’aquest projecte: Infinites rutes invisibles.

Finalment, a finals d’octubre, una ràpida escapada a Andalusia per acabar

de gravar les veus de totes les cançons, un parell de temes acústics i fer la

mescla final a l’estudi de Paco Loco, el reputat productor amb qui al llarg

dels anys he establert una connexió que em costaria molt d’explicar amb

paraules.

I és així com, per fi, he gravat el meu “disc en solitari”. Potser no calia

trigar tant!

Espero que us agradi.”

Ricky Gil, març de 2021