Dorian tornaven a l'actualitat musical el passat mes de desembre amb la publicació de “Dos vidas”, un single construït sobre una base de breaks sincopats, amb una arravatadora melodia de veu acompanyada per poderoses línies de sintetitzadors marca de la casa. “Dos Vidas” incloïa a la lletra un homenatge al premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez i el seu “Cien años de soledad” i una coda en francés que donaven grans pistes del que s’aproximava.
I el que s’aproximava era Ritual, el sisè àlbum de la banda, que estableix un abans i un després en la carrera dels barcelonins. Es tracta d’un àlbum de marcat caràcter cosmopolita que disloca els paràmetres de la música pop de Dorian i que planteja un poderós diàleg musical entre Europa i Amèrica, des del sud fins als Estats Units, des del synth pop i el french touch al rap britànic, des de la chacarera argentina al italo disco.
A "Ritual", ritmes caribenys com els que sonen a “Lento” conviuen de manera natural amb intensos i exquisits passatges d’electrònica com els de “Rubik”. A "Ritual", hi ha espai pel trap feminista de “Techos de cristal” i pel dream pop d’”Universal”. A "Ritual", les llargues lletanies distòpiques de “Mundo perdido” s’entrellacen amb declaracions d’amor com “Dos Vidas”. Estem parlant d’un disc eclèctic, arriscat i brillant, un doble salt mortal en el qual els barcelonins han barrejat lletres en castellà amb versos en anglès, francès, portuguès, rus i català per portar l’oient a diferents espais mentals. De nou, el cosmopolitisme com a concepte, com a guia i com a idea oposada a tancament de la xenofòbia i el racisme, tan presents, desgraciadament encara, a la política i la societat.
N’hi ha prou en fer un cop d’ull a la llista de convidats per adonar-se de que Ritual és un disc excitant que marca l’evolució present i futura d’una banda disposada a trencar amb totes les etiquetes. Alizzz –el productor més rellevant de l’escena estatal actual–, firma juntament amb Marc Gili, vocalista de la banda, la composició d’“Energía rara”, un tema de ball per posar de cap per avall els concerts de Dorian en la seva gira de presentació.
Arravatadora sona la veu d’Ana Mena –l’artista d’or del pop espanyol i italià–, a “No dejes que pase le tiempo”, un hit emocional sobre una parella que està aprenent a comunicar-se de forma no violenta. Lido Pimienta, prestigiosa cantant de Barranquilla afincada a Canadà, injecta el seu estil indígena i afrocolombià a “Libre”, un tema poderós inspirat en la chacarera, un ritme tradicional del nord d’Argentina. Youthstar, MC britànic del col·lectiu Chinese Man –d’enorme popularitat a França i Regne Unit–, introdueix el seu flow en la molt orweliana lletra de “Mundo perdido”, on Dorian manifesten la preocupació per la manipulació de les masses per part dels poders fàctics: “mundo sin libros, mundo de olvido / mundo con dogmas, mundo dormido” canta Marc Gili de forma recorrent al llarg de la cançó.
Les temàtiques de tipus polític, social i cultural tornen a estar presents a “Lento”, que combina ritmes caribenys amb una tornada proper a al french Touch i una lletra que apel·la a la necessitat de mantenir la moral alta quan els canvis en la societat no es desenvolupen a la velocitat desitjada: “siempre es lento, cada cambio va lento, si empujamos con fuerza lo cambiamos por dentro”, subratllen Marc i Belly en la que sense cap dubte és una de les cançons més sorprenents i contundents del disc.
“Techos de cristal” reivindica un segle XXI en el qual la dona marqui una altra manera d’establir les dinàmiques sosicals, des de la comunicació en el dia a dia fins a les relacions de poder, des de la política fins la cultura: “y fundarás una nueva verdad, y cambiarás miedo por tempestad, y romperás los techos de cristal, hasta el final, hasta el final” res a la tornada, mentre que “Dual”, amb Pimp Flaco com a convidat, trenca una llança a favor de la llibertat sexual i emocional.
A “Tornado”, que aborda temes com la gentrificació o la crisis provocada del crack financer de 2008, Dorian tornen a exhibir la seva essència synth pop. Tanca el disc “Universal”, un emotiu duet amb Suu produït per Sergio Acosta, guanyador de quatre premis Grammy i guitarrista de la prestigiosa banda mexicana Zoé.
Marc, Belly, Lisandro i Bart han tornat a facturar un disc brillant, ple de potencials hits i lletres commovedores, una col·lecció de cançons que reinventa el present de Dorian per projectar el grup cap al futur. El temps juga a favor d’una banda que ho té tot per mirar a l’horitzó amb optimisme. A les llargues gires per l’estat espanyol i LLatinoamèrica, han començat a afegir nombroses visites a Estats Units durant els últims anys.
La gira de "Ritual" passarà pel Wizink Center de Madrid i el Sant Jordi Club de Barcelona al novembre, després d’haver passat per les principals capitals d’Amèrica Llatina i nombrosos festivals, com el Festival Strenes de Girona, al llarg de la primavera i estiu. La era “Ritual” està en marxa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario