La compositora i pianista catalana Clara Peya és una d'aquelles rara avis de la creació cultural que encara veu a l'art una eina de transformació social. Amb una trajectòria prolífica tant musical com dramatúrgica, reconeguda pel Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2019, l'obra de l'artista de Palafrugell busca sempre remoure alguna cosa en la consciència del seu públic. Això parteix d'una reflexió interna i personal, però que serveix de palanca per a la transformació global. En aquest sentit, el seu nou disc, Corsé, apel·la i exalça tots aquests éssers imperfectes, inacabats i fallits que es rebel·len davant les normes rígides i sàdiques d'una societat que està en guerra contra el canvi, la transformació, el pas del temps, la edat, l'envelliment i la dissolució del jo.
Corsé és el disc número 13 de Clara Peya. Conté 13 cançons cantades per 13 músics diferents, creant un espectre vocal que abasta des de Marina Herlop a Salvador Sobral, passant per Ferran Palau, Albert Pla, Pol Batlle o Sílvia Pérez Cruz. Junts aborden un repte transformador que parteix del qüestionament del concepte de perfecció imperant a la nostra societat. Un concepte estret, excloent i fals que ens estanca. Per això estem davant d'una obra plena de violència: tant la que exerceix el statuquo contra la dissidència com aquella que exercim contra nosaltres mateixos precisament per la por de no encaixar als cànons. Aquesta opressió, igual que una cotilla, ens estreny, ens ofega i ens immobilitza; ia més ens anestèsia amb la promesa d'una felicitat estàtica que no és res més que una foto fixa trucada.
Una cosa perfecta és una cosa ja feta, acabada, estàtica. És una cosa que no admet discussió, debat, reflexió. Ens limita i estableix criteris tancats de validesa prometent-nos falses idees de completesa, bellesa, feminitat correcta o felicitat normativa. I no encaixar-hi pot provocar un dolor autoinfligit. Davant d'això Clara Peya i els seus 13 col·laboradors s'aferren al pensament independent i a la creació artística com a via per rebel·lar-se contra els compartiments estancs, les identitats tancades i les coses perfectes. Perquè els éssers imperfectes canvien i es mouen. El seu desencaix i no sentir-se complets els fa desitjar. És perquè no som perfectes pel que podem sortir de nosaltres mateixos a buscar alguna cosa al món i als altres.
Per marcar aquest camí reflexiu proposat al disc, que va des de la cotilla de la perfecció a l'alliberament de la imperfecció, Clara Peya va revelar tres passos fonamentals com singles d'avançament. En què és llavor i alhora inici del disc, 'Sota les dents', una cançó de despertar en col·laboració amb Leo Rizzi, ens parla de la incomoditat d'habitar un cos, de la violència i el maltractament que hi exercim. A 'Cerebralmente', la seva continuació en col·laboració amb Ede, ens proposa una oració al repòs, a l'evasió, al descans, a la necessitat de fer un stop i respirar... totes accions revolucionàries en els temps en què vivim. I és a ‘El Tall’, un tema que parla de la confiança i del poder al costat de Ferran Palau, on aprenem a fer-nos responsables de curar, sostenir i cuidar els nostres actes per abraçar la nostra pròpia imperfecció.
Davant de tota aquesta violència, per tant, Corsé aposta pel desfogament, el desig, l'embriaguesa, l'amor i el moviment davant d'una societat que ens vol atrapar en imatges estàtiques que ens fan témer al pas del temps ia la imperfecció que ens fa únics, irrepetibles i desitjosos. La bona notícia és que, davant les promeses de perfecció, bellesa estàtica, eternitat i falsa felicitat que aquest món ens fa, resulta que al final tots som imperfects i fallits. I aquí, en aquest fracàs col·lectiu, hi ha tota una revolució pendent en què ens podem unir per lliurar en comú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario