'No me gusta el Rock and Roll' és el primer treball de Johnny B. Zero en castellà, publicat amb el segell Actúa Music Entertainment (Santero y los Muchachos). És un compendi de 9 cançons amb molta energia i esperit indie rock que parlen des de les emocions i la sinceritat. És un disc ple de sons frescos i originals, un concepte marcat per la idea del que signifiquen el rock i el pop per a la banda: passió. Quan se sent de manera completa, ressalta l'actitud de la banda que cançó rere cançó canta sense donar lliçons, sense explicar com és la vida, i parla directament de sentiments com la por i l'amor.
'Fotógrafo' és un tema amb un aire de hip hop i cert caràcter de samba a la bateria però amb una melodia malenconiós que parla de la por de perdre en l'amor quan una mala situació econòmica ho fa malbé tot.
'Abstracto' és un mig temps indie rock, que recolzant-se en guitarres pesades a les tornades parla de la necessitat de rebre afecte perquè és el que ens fa sentir valuosos. A la cançó el fetitxe sentimental de l'abandó i la inseguretat porten a preguntar a una persona estimada: "quan valc per a tu?". L'aire pop de les estrofes té un caràcter lleuger típic de les converses quotidianes que combina perfectament amb la ironia de la idea de "valor" de la tornada que sembla referir-se a una transacció econòmica més que amorosa.
'Ordenador' és una cançó amb ritme funk i essència Indie rock. També, conté certa lògica del hip hop, on les estrofes són parlades (amb falset a la veu) i les tornades cantades. Consisteix en una conversa amb un mateix en què es parla del que t'agradaria dir a una persona que vols però no t'atreveixes a fer-ho per timidesa. L'Ordenador central és el teu propi cervell que en el moment que comences a parlar es confon amb la persona a qui t'adreces i parles amb aquesta imaginàriament.
'Entierro' és un tema amb cert refinament rítmic de balada 70s amb un aire sonor a l'estil Steely Dan o Jeff Beck. Aquest refinament sona a ironia perquè el tema parla de llocs decadents on hi ha molta gent perquè destil·len elitisme però per a la veu cantant són terribles, com un enterrament. La persona que li agrada sempre és allà i això el desespera i atrau parts iguals.
'No me gusta el Rock And Roll' és una balada que dóna nom al disc i que es troba a mig camí entre el pop i l'electrònica. El tema parla sobre l'assetjament i com s'idolatra les persones que exerceixen poder sobre tu quan ets inexpert. Aquestes persones et poden fer arribar a odiar el que més estimes i fins i tot a tu mateix.
'Narices' és un tema punk rock que després d'una introducció èpic-absurda, parla de com pot arribar a ser de difícil parlar amb els teus col·legues. Al final, els grups d'amistats tenen uns codis tan tancats i tan friquis que acaba sent impossible parlar amb sinceritat de qualsevol cosa. Per això això del "món entrecometes", al final qualsevol conversa acaba sent un intercanvi de cites sense sentit.
'Afecto' és un tema que es troba entre el power pop i el grunge i parla sobre l'atracció per l'afecte i el fet d'admetre que això passa. Sembla que quan busques l?afecte ets inferior, però això no és cert. Encara que de vegades fa vergonya admetre-ho, perquè sembla un símptoma de debilitat.
'Pañuelo' és una cançó sensual, en què el fetitxe i el sexe són l'eix central. Per anar-hi, el riff de guitarra brut i les bateries lliures i sense lligams són els perfectes acompanyants d'una veu suau però directa que parla amb sensualitat del plaer sexual.
'Flaqueza' és una cançó pop lluminosa que parla de l'amor que ens envaeix en una relació sentimental. El principi d'aquestes relacions sol ser excessiu, quan l'amor es basa en l'embriaguesa i la ceguesa, fins que algunes vegades sobreviu i es converteix en una cosa més exclusiva i serena, una mica més autèntica.
Des del primer moment en què es va pensar en aquest àlbum, se li va donar voltes a la idea de no repetir fórmules i el canvi d'idioma es va produir d'una manera lògica i orgànica, pensant fer alguna cosa completament nova. En castellà el "jo" poètic de Johnny B. Zero funciona a la perfecció completament desproveït d'apoderament i s'expressa per mitjà dels seus sentiments sense tenir por de ser honest amb ell mateix. La música expressiva, amb un vocabulari rock i pop desprejudiciat, s'entrellaça a la perfecció amb les paraules. Així doncs, resulta un disc original i amb una energia tremendament comprensible.
A nivell de producció, s'ha gravat a L'Azotea de Karl Sound i ha estat produït per Carlos Ortigosa i Juanma Pastor. A més, les guitarres van ser gravades per Juanma a l'estudi de Ferrán Gisbert, amb ell mateix com a enginyer. Ferrán és el guitarrista d'Alizzz i amb la seva experiència i estil ha aportat textures
No hay comentarios:
Publicar un comentario