Inoxidables ens presenten "Pobre y puro"

Formats aprofitant el pas per Salamanca en la seva època universitària, Inoxidables van aconseguir, malgrat el poc temps que van durar, fer-se un lloc amb tot mereixement a l'indie dels primers noranta. Les seves primeres maquetes van aconseguir un entusiasmat suport per part de Julio Ruiz a Radio 3 i van arribar a participar al recopilatori La Única Alternativa (1992) que fotografiava aquella escena. Obligats a parar després d'acabar la carrera, ha estat només molts anys després, i solucionant la distància geogràfica que separa els seus dos components, quan han tornat a l'activitat, facturant amb aquest Pobre y Puro una trilogia. Un disc que encantarà els aficionats a l'ona transcendent de Chameleons, les atmosferes del segell 4AD, l'èpica de Psychedelic Furs i la cristal·linitat fosca d'Echo & The Bunnymen. En definitiva, tothom que es deixi emocionar per temes de guitarres envoltants i electrònica elegant, perquè Inoxidables conserven una envejable capacitat per teixir xarxes de melodies amb què atrapart com feien abans.

Salmantins d'adopció musicalment, ja que el grup el van formar Miguel Ángel San Nicolás–Míkel – i Ángel Marío Alonso en el que cursaven estudis de Filologia Alemanya i Medicina, respectivament, a la universitat d'aquesta ciutat, Inoxidables van engrossir les hosts que en els primers noranta van constituir el corrent independent –indie- que va renovar el panorama del moment. El primer, que es va encarregar de les guitarres i la veu, era de Benavente (Zamora), mentre que el segon, natural d'Algesires (Cadis), es va fer càrrec del teclat i les programacions.

Recorden haver començat a treballar junts cap al 1991 quan es troben amb la tasca de crear la música per a l'exposició d'art que organitzava una amiga en comú. Fins llavors l'única experiència que tenien tots dos era una banda anomenada Playas de Alejandría en què tocava Ángel i el grup Inoxidables del qual provenia Míkel dels seus temps a Benavente, on també va organitzar un grup amb amics de l'institut anomenat Nosferatu. A les certament prometedores converses preliminars a la mateixa cafeteria de la Facultat de Filologia com a presa de contacte, van seguir uns primers assajos, ja amb els instruments a la mà, que van ser suficients per demostrar que s'entenien i complementaven musicalment a les mil meravelles.

​