"Vida meva" és una expressió tendre, amorosa, sensible i afectiva que les persones enamorades solen usar per a referir-se a la parella estimada. Aquesta expressió, però, neix d’una concepció de l’amor més pròpia del Romanticisme, on sol dependre més del Tu que del Jo. A la vegada, "Vida meva" també pot referir-se literalment a la vida pròpia, al Jo, quelcom que tothom hauria de posar al centre. De la disjuntiva i l’ambigüitat d’aquesta expressió neix el quart disc dels Ginestà. Júlia i Pau Serrasolsas, els germans que donen ànima al projecte, expliquen en el títol "Vida meva" aquesta coexistència de l’amor i el desamor, així com reivindiquen la ruptura com a part fonamental -i inevitable- de la vida. Tot un aprenentatge que ajuda a posar a lloc el Jo i el Tu, el Tu i el Jo.
Ginestà, doncs, presenta a "Vida meva" un disc conceptual que es pot dividir en aquestes dues parts: La cara A recull les cançons d'amor cap a la parella. És un començament eufòric, enamorat, còmode, però que acaba en un trencament que dona pas a la cara B. És en aquest moment que el disc pren forma de comiat i comença un procés en què la individualitat i la companyia tenen com a objectiu tornar a estar bé amb un mateix i amb tot l’entorn. En aquest camí, Ginestà abracen, com sempre, el pop, però aposten també per ritmes més electrònics i accelerats amb temes que s’apropen al rock o l’EDM i d’altres que es despullen fins a la mínima expressió.
"Vida meva" comença amb “De tot el món”, que va ser el primer avançament i que establia les bases de la nova etapa i la nova sonoritat de la banda. La cançó parla del camí que han fet amb el projecte, però també d’aquell moment vital eufòric en què s’estima tothom amb qui es comparteix la vida. Un moment en què es mira el futur amb optimisme.
Si al seu anterior disc no van comptar amb cap col·laboració, en aquest és tot el contrari. La primera arriba amb el grup indie Niña Polaca que canten per primera vegada en català a “Un piset amb tu”. El resultat és un tema pop electrònic sobre el moment en què una persona decideix anar a viure amb la seva parella i s’endinsa en l’emocionant aventura que això suposa. La segona col·laboració la firma Triquell a “Sota el focus” on canten sobre el fet de no estar passant pel millor moment, però haver de deixar de banda els sentiments per afrontar el projecte musical que els reclama. A priori una experiència molt personal dels tres artistes, però... i qui no s’ha posat alguna vegada una cuirassa per fer veure que tot va bé de cares enfora? Amb tot, és tan sols un petit daltabaix per permet tornar a l’eufòria del desig amb “Em bategues” on els Ginestà expliquen la sensació física de l’enamorament. Un tema marcat per la participació del periodista Marc Giró com a protagonista del videoclip, exercint de metge de l’amor.
Encara el final de la primera part de l’àlbum una altra col·laboració: Maria Hein. A través de metàfores sobre ocells migratoris, a “Els ocells” expliquen la manera de viure de dues persones amb professions i horaris diferents i com de dur és estar-se esperant constantment. Per últim, l’acústica “El destí”, produïda per Ferran Palau, parla del moment en què un se n’adona que s’està acabant una relació. Tot i la tristesa absoluta que provoca encarar la ruptura, també se sap que després venen temps millors.
Enceta la cara B de "Vida meva", “L’adéu”, que relata amb molta ironia -gairebé com si fos un guió d’una comèdia dramàtica de Greta Gerwig-, com una persona prepara la seva mort. Des de l’enterrament a la gestió de la seva herència. Una cançó divertida per parlar, al cap i a la fi, d’una ruptura i del procés d’adaptació. Enllaça amb la dolça "Raspall de dents", que se centra en aquells objectes quotidians de l’altra persona que s’aferren a casa, com volent allargar el fet d’assumir el final de la relació. La següent fase d’una ruptura sol ser sortir de festa a full. A “Espia de veritat” desperten amb ressaca i expliquen una nit extraordinària en la qual coneixen una superheroïna que bategen com “la quarta espia de veritat”, una referència a la sèrie del Super3 que protagonitzaven les magnífiques Clover, Sam i Alex i que va marcar la generació dels nascuts entre els noranta i principis dels dos mil.
A continuació, "Cançó per a mi", narra la fase de l'empoderament. El protagonista comença a posar la seva vida al centre, a reconèixer les persones que l'han acompanyat i pren la decisió de posar punt i final a la tristesa. És una de les cançons més personals del disc, com també ho és "Mama". Acompanyats de Maio, germana del clan Serrasolsas, és una cançó dedicada a la seva mare, però que extrapolen a tothom que ha recuperat la seva vida després d’haver-ho donat tot per acompanyar els seus éssers estimats mentre es feien grans. En la mateixa línia hi ha “Júlia”, que en Pau li dedica a la seva germana. És una cançó d’agraïment, estima i reconeixement per a ella, després d’anys treballant en el projecte: “estem vivint una vida que mai ens haguéssim imaginat i, tot i ser complicada, val molt la pena viure-la junts”, confessa. Tanca l’àlbum “La meva sort”, la cançó més ballable, que a la vegada és un resum de tot el disc. Explica la sensació de sortir del pou a ritme de pop electrònic. Després de tocar fons, arriba la certesa que el més important de la vida és estimar-se a un mateix.
La vida, les seves històries, les relacions, els començaments, els finals, l’amor cap a la parella, cap a la família, cap a un mateix. Això és "Vida meva". Una nova demostració que Ginestà saben escriure grans cançons que emocionen i a la vegada expliquen la condició humana i la seva relació amb l’amor, a través d’experiències personals i detalls quotidians, que són els seus, però que també són els nostres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario