Es publica el cinquè disc d'estudi de Biznaga. El quartet madrileny-malagueny arriba amb el que probablement sigui el seu disc més àcid i encertat, ple de noves melodies i nous ritmes capaços d'aixecar-nos de la cadira amb el puny enlaire. La difícil tasca de superar el seu esplèndid predecessor “Bremen No Existe” (Montgrí, 2022) sobrevolava l'ambient però aquests quatre nois han sabut fer una altra volta a un discurs i un estil que ja tenien molt polits.
Escoltar una cançó de Biznaga és una experiència única, per la seva personalitat desbordant però sobretot pel missatge. Al panorama no existeixen propostes musicals que et parlin a la cara amb l'honestedat amb què ho fan ells. Sense gaires metàfores, la seva música està envoltada de grans quantitats de veritat i malenconia.
¡AHORA! És un disc enorme, ple de racons per a la reflexió però també per a l'abraçada. Ho explica molt bé Kiko Amat al seu fantàstic text “Biznaga contra la metàfora” que podeu trobar més avall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario