“Qui omple un estadi no és pas un graller", és el primer treball discogràfic del quartet Trèvol

“Qui omple un estadi no és pas un graller", és el primer treball discogràfic del quartet Trèvol. 

Un primer disc que presenta totes les cares explorades pel grup fins ara. Aquestes van des d'una sonoritat folk i acústica, a un toc pop i comercial. Dels temes cantats cal destacar les lletres, que reflecteixen els ideals, sentiments i sentit de l'humor dels integrants del grup. Amb aquestes cançons, Trèvol busca posicionar-se dins l'imaginari de la gent jove.

El fil conductor del disc reflecteix l'evolució del grup en l'any i mig de vida, anant des de l'estètica més tradicional en la primera meitat i desenvolupant-se cap a una identitat més pròpia en la que prenen protagonisme altres gèneres.

Tot agafant melodies populars, “Castellanes i basques”, “Folk&Roll” i “Molontrull” obren el disc d'una manera enèrgica. Aquests tres temes són arranjaments propis a partir de peces que no deixen indiferent.

Amb “Ni un pam de terra” i “La Vanitosa” es mostra un rostre més seriós i reivindicatiu, però sense deixar en cap moment de banda els referents musicals dels quals beu Trèvol des dels inicis.

“Quimet”, “MIX2x4ENC” i “Per molt de temps”, entre d'altres, aporten un punt de vista influenciat pel pop i per la mena de producció que aquest gènere comporta. No obstant això, encara donen molt protagonisme a l'arrel. En algun dels casos, a través de la música i, en d'altres, a través de la lletra.

I, precisament a causa d'aquest desig d'experimentar una mica amb l'electrònica, sorgeix un Interludi que, malgrat que hagi sonat als concerts de Trèvol des del primer dia, ara ha viscut una metamorfosi gràcies a l’art d'en Magí Capdevila i pot ser que sembli un tema nou per molts dels qui l'escoltin.