Santero y Los Muchachos ens presenta el disc "Una noche en les Arts"

Santero y Los Muchachos han aconseguit crear una identitat única dins del panorama del rock espanyol gràcies a la seva proposta de rock reposat, un concepte que captura l'essència de la seva música: un rock que s'allunya de l'estridència i la velocitat per centrar-se en les lletres i melodies conjugades amb harmonies vocals que ens fan recordar els clàssics del rock.

Sens dubte, és el moment de Santero, per això un disc com aquest. La banda tanca una etapa després de tres discos d'estudi i uns quants singles esporàdics: Ventura (2017), Rioflorido (2019) i el disc doble Royal Cantina (2022), pel qual van rebre el prestigiós Premi Carles Santos al Millor Àlbum de Rock del any.

Aquest nou treball doble en directe “Una noche en Les Arts“ era una cosa que els venia de gust fa temps, mesurar-se en el directe i no podien haver-ho fet en un millor lloc que a la seva terra, a València i al mític auditori de Les Arts. Es va immortalitzar a finals de gener d'aquest mateix any, on no va faltar una posada en escena del més afí a les pretensions estètiques de la banda. El seu públic va assistir per engolir allò per orelles i ulls, encara que això últim sense gaire artifici, més aviat amb molt d'ofici, senzillesa i gust per un clímax adequat.

La vetllada va comptar amb Juancho de Sidecars, Travis Birds i Luis Fercán, que van ser elegits per dimensionar més alguns dels seus temes. Sobre l'escenari no va faltar la secció de vents que sol aparèixer o desaparèixer segons convingui, amb alguns arranjaments escrits per a l'ocasió i que, per tant, no treuen el cap en les seves versions originals. Això últim també recau sobre la manera de tocar i interpretar ara “Los Santeros” el seu cançoner, ja que transmeten de manera molt rodada, encertada i natural, unes cançons que tal com es van compondre es van gravar, com és habitual, sense arribar a filtrar-se com temps després, i després de molts escenaris, a la sang de tots ells.

Aquest mètode de creació diu molt de la banda, ja que és capaç de transmetre les cançons sobre els escenaris de la mateixa manera com van ser concebudes; posant en valor la generació d'una música natural i fidel a l'hora de representar-se sobre les taules i davant del públic.