"Alborada", el quart disc d'estudi de Pipo Romero

Des de la penombra de la pausa, on el silenci semblava haver aturat el pols del món, despunta "Alborada", el quart disc d'estudi de Pipo Romero. Més que música, és la primera llum del dia convertida en so, un llenç on la guitarra de cordes d'acer del mestre traça ponts insòlits: des de la sorra candent del flamenc fins al murmuri èpic de l'Atlàntic.

Cada corda és un fil de la memòria, teixint l'arrel andalusa amb l'audàcia de l'electrònica contemporània. "Alborada" és la confessió d'un renaixement, una bitàcola emocional que balla al tsunami de la incertesa per culminar en la serenitat d'una nova aurora. Aquest esperat cosmos sonor ja està disponible a totes les Plataformes Digitals ia Grans Superfícies.

La guitarra acústica de cordes d'acer de Pipo Romero, un instrument que a les mans es converteix en un mapa d'emocions i geografies sonores, ha parit la seva obra més ambiciosa i lluminosa: "Alborada", el quart àlbum d'estudi. Aquest treball no és només un disc, sinó el testimoni del renaixement artístic en temps d'incertesa, una llum que emergeix per fusionar la solidesa de les tradicions folklòriques espanyoles amb la immensitat de les influències atlàntiques, tot plegat en un diàleg avantguardista amb l'electrònica contemporània. Pipo Romero, erigit ja com un arquitecte de la música acústica global, proposa un llenguatge que expandeix els límits del folklore, on el flamenc, el folk americà i l'impressionisme es donen la mà en una bitàcola sonora de detalls, girs inesperats i emoció genuïna.

"Alborada" és un compendi de paisatges íntims i expansius. La travessia comença amb "Preludio y Aurora", una intensa declaració estètica que irromp amb sintetitzadors distorsionats sobre palmells i buleries, un "esglai" sònic que avisa que res serà previsible. El viatge continua amb els audaços "Tangos de l'Atlàntic", on l'arrel flamenca es creua amb bombos dels vuitanta i culmina en un desafiant sol de guitarra d'accent banjístic, un ressò de les seves gires per Amèrica del Nord. La peça més personal, Ballant al Tsunami, és una carta oberta que transforma la intensitat emocional en textura, navegant entre l'impressionisme i una profunda sensibilitat andalusa.

El riff que va revifar la flama creativa de l'artista dóna nom al disc i es converteix en la seva columna vertebral: "Alborada", una buleria contemporània que simbolitza la renovació, revelant-se lentament com un clarejar musical amb la participació del violí de Diego Galaz i l'acordió de Jorge Arribas. La peça "Bitácora" funciona com un quadern de viatge que recorre tres anys de gires mundials, iniciant com a palpentes per tangos per créixer cap al folk americà i tancant amb la col·laboració vocal de David Otero, una fita a la discografia de Pipo. "Natura", una rumba folk lluminosa i vital, és una declaració d'amor a la natura nascuda durant la tancada, on sintetitzadors i percussions llatines conviuen amb un commovedor homenatge sonor: els lladrucs reials del seu gos Locke. L'àlbum tanca amb "Per Una Cabeza", la primera versió que grava Pipo Romero, un tango emblemàtic de Gardel i Le Pera a qui honra amb un enfocament gairebé orquestral a la seva guitarra, un pont emocional entre Cadis i el Riu de la Plata.