Mitad Doble ens presenta «Poquito pero bendito»

 

Mitad Doble dinamita els cànons del mestissatge nacional amb la cruesa de «Poquito pero bendito», un EP nascut del cop emocional i l'ansietat on el rock, el funk, els ritmes llatins, el reggae, l'electrònica i el flamenc col·lisionen per donar sentit al seu lliurament més visceral fins ara.

Màlaga ha parit una obra que s'allunya de la complaença rítmica per abraçar la narrativa de l'esquinçament. Mitat Doble trenca la seva pròpia inèrcia amb «Poquito pero bendito», un EP que funciona com una confessió a pit descobert sobre l'ansietat i el desconcert emocional. La formació abandona els llocs comuns per facturar sis cançons on el rock, el funk i l'electrònica no són una elecció estètica, sinó l'únic llenguatge possible per evacuar el soroll intern. Sota la direcció tècnica de Miguel Olmedo a Artesonao i amb la barreja de Pablo Senator, el grup ha aconseguit un so frontal que anteposa la veritat de la interpretació a qualsevol adorn d'estudi. Aquest treball s'erigeix ​​com el primer pilar d'un àlbum futur de llarga durada, marcant un abans i un després en una trajectòria que ja no busca l'aplaudiment fàcil, sinó la catarsi col·lectiva.

El pols d'aquest llançament ha revelat una banda en estat de gràcia. Després de la inseguretat continguda a «La palabra» i la descàrrega nerviosa de «No puedo parar», on el rock xoca amb samples de flamenc clàssic per retratar una ment incapaç d'aturar-se, arriba ara el videoclip homònim que dóna nom al projecte. «Poquito pero bendito» és una peça d'afrobeat i distorsió que reivindica la felicitat mínima davant del caos quotidià. És un tema addictiu que demostra la capacitat de la banda per transformar el bloqueig en un groove vitalista, aconseguint que l'arrel i l'avantguarda convisquin sense les costures habituals del gènere.

La profunditat d'aquest nou cançoner es palpa especialment a Calfred, una aliança internacional amb Gastón Puentes, veu dels uruguaians Cuatro Pesos de Propina, que fon l'ska amb el metall per narrar la impotència d'un amor esgotat. Al costat de talls com "Qui va dir por" o "L'estiu", el repertori confirma que Mitad Doble ha trobat el seu lloc a l'esquerda. No és un retorn convencional, sinó una declaració d'intencions d'una banda que ha après a filtrar l'angoixa a través de sintetitzadors i percussió orgànica per tornar-la convertida en llum. Amb aquest llançament, els malaguenys demostren que la música només és rellevant quan s'atreveix a mirar de front les seves ombres.

Meitat Doble deixa enrere les etiquetes per abraçar una maduresa on el mestissatge ja no és una meta, sinó el punt de partida. «Poquito pero bendito» suposa la consolidació d'un discurs propi que, després de més d'una dècada d'evolució, troba en la transparència emocional la fortalesa més gran. Amb aquest EP i el videoclip del tercer senzill, la banda malaguenya no només signa el seu treball més ambiciós fins ara, sinó que assenta les bases d'un futur àlbum destinat a ser clau en la renovació de l'escena alternativa nacional