La música, igual que la vida mateixa, és millor no prendre-la ni massa de debò ni massa de broma. No és fàcil situar-se en un punt intermedi, assolir-ho és una gran virtut. I aquest és precisament el pla en què li agrada moure's al canari Sergio Oramas quan es vesteix de Muyaio, el pseudònim musical amb què porta un lustre publicant cançons i discos en solitari. Antic membre de Supertròpica, Doctor en Intel·ligència Artificial i expert en sistemes de recomanació musical, el seu camp de reflexió principal és la relació que està establint la humanitat amb les noves tecnologies, amb internet i, en conseqüència, amb ella mateixa. Una temàtica que enfoca ni molt de debò ni molt de broma, amb un somriure sobre un fons de crítica. El canari simplement es dedica a traduir les seves idees en música, amb un estil que parteix del pop alternatiu per enriquir-se de ritmes llatins, però també a més llenguatges: concretament a la programació informàtica i l'humor. Per això hauríem de començar a tractar ja Muyaio com un homo universalis.
La seva faceta musical suma aquesta primavera un nou treball, Scroll Infinito, un EP de tres cançons amb què el de Tenerife continua aprofundint en com les noves tecnologies a poc a poc ens van canviant. La seva temàtica segueix la línia de Pop Picón, el seu segon àlbum, que, sense ser en absolut un manifest antiinternet o antitecnologia, assenyalava certes dinàmiques preocupants que ens condueixen cap a una forma de vida cada cop més hiperconnectada; encara que també oferia alternatives per no sucumbir al corrent.
Ara, a Scroll Infinito, Muyaio ens mostra tres noves realitats més a les quals ens estem acostumant, i que potser no hauríem. ‘FOMO’, amb el seu mig temps de pop i una combinació de sons quotidians i groove tropical, retrata el bucle mental de voler haver estat en tot, sensació clarament alimentada per les RRSS. 'Te Stalkeé', aquest suau bolero barrejat amb bachata que fusiona el que és orgànic i electrònic, funciona com una mena d'anti-himne de l'estrany fenomen de l'amor a través d'Instagram. Mentre que 'No Me Hagas Ghosting', la seva cort més bedroom pop, se sosté sobre una producció minimalista, amb sintetitzadors i guitarres que evoquen al so de Men I Trust o Mac DeMarco, assenyalant al ghosting com un costum massa estès, ja no només en el terreny de l'amor, sinó també en la indústria musical, especialment amb la indústria musical, especialment amb la indústria musical.
Però més enllà del que és musical, Muyaio s'expressa també a través d'altres disciplines. Amb Pop Picón es va esplaiar pel que fa a la seva faceta, diguem-ne, informàtica. Va publicar el disc en forma de fanzine conversacional, una mena de revista digital interactiva feta a base d'IA i xats amb diversos personatges, ia més va crear una web de recomanació musical justa basada en un algorisme que proposa només artistes independents. En aquesta ocasió, el que ha fet amb Scroll Infinito és traduir el missatge també al llenguatge humorístic, concretament al format stand-up comedy. El canari ja ha preparat i presentat a Barcelona un espectacle escènic que barreja monòlegs amb cançons interpretades en directe. Titulat igual que l'EP, resulta un pas més per a un artista multidisciplinari que no ens deixa de sorprendre.
Des del principi, el projecte de Muyaio s'ha entroncat en la tradició de la música canària, caracteritzada per l'ús de l'humor, i que troba a la figura d'Arístides Moreno una mena de pare fundador i padrí artístic del mateix Oramas. La seva proposta sempre s'ha emparentat a la de músics com Javier Krahe, Albert Pla o fins i tot Pablo Carbonell. Tots ells, d'alguna manera, van fer carrera amb un peu a l'humor i un altre a la música, Muyaio, a més d'això, té les mans lliures per expressar-se artísticament també a través d'un teclat d'ordinador.
Scroll Infinit, el xou de comèdia i música en viu
Des de la soledat del bany, Muyaio intenta trobar l'antídot contra l'ansietat social amb el simple moviment del dit, guiant-nos en un viatge des de la bombolla digital fins a la seva intimitat més real. Entre monòlegs i cançons, Scroll Infinito explora la recerca d?afecte en temps d?hiperconnexió i solituds compartides. Com un Quixot que lluita contra algorismes en lloc de molins, Muyaio cavalca sobre la seva tassa del vàter armat tan sols d'ironia, nostàlgies analògiques i un desig irrefrenable de donar sentit a aquest destí contemporani.
Amb la tranquil·litat d'un canari i el criteri d'un doctor en Intel·ligència Artificial, comparteix com navega un món que no s'atura i ens aclapara amb els seus petits drames quotidians.
El resultat és una experiència que barreja música, humor i filosofia de bar: un espectacle que abraça el riure, el dubte i el vertigen d'existir a l'era de l'algorisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario