Entrevistem a Xavi Eruga

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Em vaig iniciar passada la trentena aprenent amb la guitarra a embolcallar algunes lletres que tenia ja escrites. La meva motivació inicial era emular Antònia Font i encara ara és emular Joan Miquel Oliver, viure de la composició i deixar sense cap amargor la fàbrica que em paga la nòmina, això sí, amb puntualitat.

2. Com es crear el projecte “XaviEruga” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?

La idea inicial, perversions de la ment, és muntar una banda però aquesta idea ha anat derivant al format solista o duet gràcies o malgrat la poca seriositat i/o implicació d’alguns actors que he anat trobant-me en aquest sinuós camí i segurament també a un egocentrisme galopant, clar!.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar el teu disc “Ha estat un plaer”?

Els millors. La millor producció a càrrec del més que professional i rigorós Nando Caballero en amistosa competència amb l’oníric Albert Palomar. La suma dels dos és l’èxit garantit. La resta de col·laboracions mereixen tots els aplaudiments de què sóc capaç. Cap d’ells em va dir no i això parla molt bé de tots ells.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Com un més diluït en un panorama boirós i desencisador a morir.

5. Com definiries la teva música?

Les lletres em semblen molt competents i originals en extrem, arranjades per una música que les vesteix i de la que, tot i ser-ne parcialment responsable, res no seria sense l’ajut dels que sí en saben, que la milloren i dignifiquen.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Com la difícil recerca de mitjans programadors, etcètera, on poder mostrar aquest segon disc, amb un elevadíssim percentatge de missatges que no obtenen ni obtindran resposta.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic un diumenge de vermut a l’Heliogàbal. Com a espectador un dels Traidores al ja desaparegut Communiqué.

8. Quines són les teves influencies musicals?

Per compondre Joan Miquel Oliver i a una llarga distància Pau Riba, Sisa, Manel, Pink Floyd i molts altres grups catalans, per sobre de tot.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

M’acusaran, no sense raó, d’endogàmia, però l’Abracadabra del Nando Caballero que acaba de treure crec que conté 4 magnífiques cançons (és un E.P.).

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

On vulguin escoltar-me amb respecte i silenci, per exemple el Royal Albert Hall.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que obri una xarcuteria al seu poble.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

A mi personalment estar davant de gent que no et coneix i que al final no et llencin tomàquets i de la música en general que em segueixi acompanyant en tots i cada un dels moments que vaig vivint, alegries, tristors, pel·lícules, situacions...la vida és música i la música és la vida.