Entrevistem a Ferran Palau

Ferran Palau va néixer a Esparreguera l’any 1983. De petit va ser expulsat de l’Escola de Música per tenir “poques aptituds” i decidí dedicar-se al món del dibuix i la pintura sense deixar de banda el seu amor per la música, creant bandes de diversos estils al llarg dels anys. Va estudiar Arts Plàstiques a l’Escola Joso de Barcelona i després de diferents treballs i exposicions a diferents sales arreu de Catalunya, a poc a poc, es va anar centrant cada cop més en la seva música.

L’any 2003 va fundar, juntament amb els altres membres, el grup de música Anímic, amb els què ha editat diversos discos; els més recents, “Hannah” i “Hannibal”, han estat un èxit de crítica i públic.

Després del seu debut en solitari amb ‘L’aigua del rierol’ (Amniòtic Records, 2012), disc que el va posicionar entre el millor de l’any de revistes tan destacades com Rockdelux, Ferran Palau, més conegut com un dels líders del grup Anímic, presenta el seu segon treball discogràfic en solitari, ‘Santa Ferida’. El disc, ideat i gravat al llarg de dos anys juntament amb Jordi Matas (Seward) i l’ajuda final de la mítica AKG Spring Reverb cortesia de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), s’ha re-començat i re-gravat fins a tres vegades per tal de trobar aquella màgia que mai no està absent en els discos d’aquest prolífic i exquisit artista. Encara que Palau no s’acabi d’allunyar de temàtiques que sempre l’han atret i inspirat com són la mort, la religió i la culpa, en aquest àlbum trobem una sensació més lleugera, on sobresurt una estètica i atmosfera estiuenca, de cançons que escoltaries amb la calidesa del sol i la brisa marina acariciant-te la pell.

Ferran Palau lluita per fer-se comprendre a través de melodies noves i refrescants sense deixar de portar-nos a terrenys misteriosos als que ens té ja acostumats. Un disc replet de hits com l’enganxosa “La daga” o la ja clàssica “El meu lament”, i d’ecos de bandes com Talk Talk o Timber Timbre i de solistes com Cass McCombs o Damien Jurado.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Be, de petit ja vaig intentar aprendre a tocar la guitarra sense massa èxit i no va ser fins als 12 anys que ja vaig començar a muntar grups de Punk i Hardcore amb els amics, tot plegat va anant agafant forma fins a dia d'avui q ja no faig punk però el que sento fent música és si fa o no fa el mateix.  

2. Com es crear el projecte “Ferran Palau”? Perquè aquest nom? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Quan ja portava uns anys tocant amb el meu grup Anímic em vaig adonar q tenia una pila de cançons que per un motiu o un altre van anar quedant fora dels discos i vaig pensar que podria recollir-les en un projecte personal. El nom del projecte em va semblar el més natural, el que em van posar els meus pares. En el segon disc vaig intentar fer un petit canvi en el so de les meves cançons i les vaig acostar més al pop i no tant al folk. Pel pròxim disc qui sap, espero que se’m acudeixi alguna cosa! 

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar cançons i promociar-te?

En quan a la producció he comtat amb l’increïble talent del meu cosí, en Jordi Matas. La gestió del projecte és de Lizardqueen, darrera d'aquesta agència de Manegament hi ha la meva inseparable i estimadíssima Maria Blay que fa una feina increïble perquè tot això acabi a bon port. 

 5. Com veus el panorama de la música catalana? I com veus el panorama musical a la teva comarca?

Jo veig molt de talent per totes bandes, potser on anem mes fluixos es en la industria que en aquest país no acaba mai d'arrencar. Costa fer arribar la música a la gent i costa fer entendre que la música te una utilitat molt important a la societat i que per tant té un valor i val la pena pagar per consumir-la perquè això farà que els projectes creixin i es consolidin. Si al acabar una gira has pogut guanyar diners per gravar el següent disc podràs fer coses més guais. Això vol dir que tindrà una repercussió directa en l'art i serà gràcies a la gent que en algun moment a comprat un disc o una entrada d'un concert. 

6. Com definiries la teva música?

La que faig en el meu projecte personal la definiria com a música pop tranquil•la i un pel agredolça. 

7. On et podrem veure properament? Quin concerts tens?

Ara ja acabaré la gira del meu últim disc Santa Ferida el dia 9 de desembre al CAT de Gracia, serà un bon dia perquè s'acostin tots aquells que encara no m' han vist en directe, preparo un concert ben especial! 

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

No en tinc un de concret, tots tenen una cosa d'especial. Podria destacar el concert que vaig fer al últim Poparb, tenia una carrega emocional molt potent i es notava al ambient. Com a espectador els últims concerts que he vist del Petit De Cal Eril m'han fer volar molt amunt! 

9. Quines són les teves influencies musicals?

M'agraden moltes coses! Ara per exemple porto una època q escolto molt hip-hop. Però sobretot el que m'influencia mes són tots els músics que tinc al voltant que fan meravelles!  

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Vaig descobrir fa molt poc a Andy Shauf que es increïble. 

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Les esglésies són el meu espai preferit per cantar. Ho he fet en diferents ocasions i sempre a sigut molt gratificant, la reverberació m'agrada molt. 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Doncs que s’ho passin be, moltíssim, perquè és genial poder fer música i també que s'ho prenguin amb calma perquè no sempre surten les coses com voldríem o quan voldríem.  

13. Què és el que t’apassiona de la música?

De la música m'apassiona tot, descobrir-la, escoltar-la, inventar-la, tocar-la, gravar-la, destrossar-la... Tot, tot!