Entrevistem a Pantaleó

Pantaleó era el nom d'un personatge dels carrers de l’antic Sant Cugat. I ara són l'autor i els intèrprets d'aquestes cançons els qui en prenen el nom per salvar d'entre les escletxes dels seus records més llunyans i recents alguna cosa emocionant d’explicar. Després de la dissolució de la seva darrera i única banda d'indie pop (The city's las noise), l'estiu passat l'autor començà a gravar un recull de cançons de caràcter biogràfic que serviren perquè gent del seu entorn musical s'interessés pel seu projecte i engegués com a grup a final d'any. Actualment formen Pantaleó cinc músics provinents d'estils musicals força heterogenis units dins d'una mateixa formació clàssica de rock (bateria, baix elèctric, guitarra elèctrica, teclats i guitarra rítmica i veu). També n'hi ha que són multi-instrumentistes i que, alguna vegada, doten algun dels arranjaments amb altres colors. Com ja s'avisa a la cançó "coherent", cada composició va de la mà d'una musicalitat i un caràcter propis, la qual cosa les fa independents i divers i sentit el repertori, gràcies a l'únic llaç que les vincula, la poesia. Aquesta, sí, subjecte a les vivències de l’autor. Tant les primeres gravacions de la seva "maqueta i el macot" com las següents amb banda a "el concursant" s'han dut a terme amb la col·laboració de la Jazz Cava de Terrassa, que, fins ara, ha servit de bressol a aquest projecte musical.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Amb The city's last noise vaig entrar de ple com a compositor i executant de les meves pròpies cançons. Va ser un descobriment increïble, sempre m'havia acompanyat un neguit expressiu que altres arts no havien sabut saciar. Aspiro a fer música que m'agradi escoltar i cantar.

2. Com es crear el projecte "Pantaleó"? D'on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup?

Pantaleó era un d'aquells personatges que formen part del patrimoni de la ciutat de Sant Cugat. A veure quan li fan un cap gros! Era espontani i sempre ens sorprenia la seva poca vergonya, per això tothom l'admirava i el respectava. Nosaltres vam apropiar-nos del nom per explicar aquest tarannà.

El projecte es va crear el 2014 arrel del sona 9 amb la gravació d'una maqueta de tres cançons on vam fer un exercici de tempteig important amb el nou públic, crítica i format. Més endavant ens vam consolidar com a banda fent girar el nostre primer disc 'Reina Victòria'. Avui dia a Pantaleó som en Txus Costalago (piano i teclats), Jordi Masana (baix elèctric), David Curto (guitarra elèctrica), Santi Ciurans (bateria) i Gerard de Pablo (veu i guitarra)

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar el vostre disc "L'apartament"? Amb quins 5 adjectius definiríeu el disc?

La gravació ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge engegada a finals de l'any passat. El Verkami va ser un èxit i vam assolir el nostre objectiu sense haver de patir per la pasta... Sens dubte, una de les millors decisions d'aquest darrer any ha estat compartir aquest disc i les seves expectatives amb la gent que ens fa costat.

L'Apartament Colorista, positiu, obert, elèctric, nostàlgic,...

4. Com ha anat evolucionant Pantaleó al llarg del temps?

Durant el concurs Sona 9 vam evolucionar amb bon ritme però ni molt menys teníem les eines per desenvolupar el nostre potencial. És a finals de l'any passat quan vàrem fer el pas més gran. Amb la gira del nostre primer disc vam desenvolupar el nostre llenguatge musical i ens vam explorar d'una manera intensa. Definitivament sonar com una banda madura i consolidada penso que no és només qüestió de temps... Les relacions humanes, la gestió d'oportunitats, el tan conegut "picar pedra", ... Darrere cada cançó hi ha experiència autèntica, única i irrepetible de cada capítol de la nostra curta història. Ja hem viscut junts i ens estimem com germans que s'insulten de vegades hahahaha!

5. Com us veieu dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama musical terrassenc?

És una llàstima que estiguem vivint un dels moments més importants de la música a casa i no tinguem la valentia de dir-ho i acceptar-ho. En general penso que en aquest país nostre el músic no es sent estimat.

Terrassa bull! Sempre hi ha hagut molta música aquí, però ara el pop agafa força! Sense Sal, Dr. Prats, Estúpida Erikah, Gemma Humet, Aïda Strings,...

6. Com definiríeu la vostra música?

Com a pop.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? On presenteu disc?

Ja estem començant a tancar la gira de primavera estiu i de moment podem anunciar el Guitar Festival, on donarem per inaugurada la gira i presentat el disc (21 abril Luz de Gas) i el Festival Emabassa't el 9 o 10 de juny. Les pròximes dates les podreu trobar a www.pantaleo.cat ben aviat.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músic, un acústic al Tarambana de Cardedeu i com a espectador el Rèquiem de Mozart a Sta. Maria del Mar (Bcn).

9. Quines són les vostres influències musicals?

Escoltem de tot... Ens agrada la bona música.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Majo d'Souza i Caseta.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

A l'Apolo sempre.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que creguin en el que fan.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Que sigui efímera em fa trontollar.