Desprès de diversos EP's autoeditats amb el seu grup de l'adolescència més tardana (Mr. Butterfly), i alguna que una altra gravació i col.laboració amb diverses bandes de l'escena valenciana i tarragonina (Radar, Miquel Vilella...) arriba el treball més personal de Rafa Calatayud sota el nom de Lady Lillian. El resultat d'aquest treball apareix de la necessitat d'extreure les vivències d'un mateixi d'aquells que l'envolten a les seves vides. Així pasa amb aquest inquet músic que, respira acords, s'alimenta de notes, anhela harmonies i somia amb esciure lletres que reflecteixen situacions especials i alhora quotidianes, en la qual tothom pot sentir-se identificat en algun moment de les seves vides.
La música de Lady Lillian es presenta amb melodies pop-rock senzilles i al seu torn carregada de petits detalls i algun que altre gest de complicitat al folk americà. Pot ser que el resultat d'aquesta música provingui del romanticisme de la Habitación Roja, la senzillesa melòdica de Teenage FanClub o la força sentimental i reivindicativa de Cooper, encara que les referències d'aquest melòman de la música independent és tan gran com una paleta de colors i les seves possibles combinacions.
El nom de la banda és un petit homenatge a la figura femenina d'una altre època. A la gran valentia, coratge i lluita sobre els drets socials i la igualtat entre sexes en temps difícils. Lillian Helman va ser una de les ments femenines més meravelloses del segle XX que representa a la perfecció aquesta figura femenina lluitadora i perseverant davant de les desigualtats. Dramaturga, guionista i intel·lectualment inabastable.
L'EP consta de cinc cançons, "Cirugia" es el primer single, una cançó amb força, ràbia i alleujament,; una manera de reivindicar que la terra està més a prop del que pensem, de valorar el que un té quan el pas del temps, les presses i l'estrès arriben a esborrar-nos de la ment tot el que posseïm. "Frio" es una cançó de melodia paisatgista en el qual es reflecteix l'estat de distanciament entre dos persones estiamdes, quna el gel, el fred i el gebre apareix per sorpresa sense cap motiu aparent, "Reencuentro" es la cara B del single "Cirugia"; una peça amb caràcter que parla del retrobament entre dues persones que van ser parella anteriorment, amb una tornada enganxosa i sentimental que acaba amb un joc de guitarres lliurat al "que hi farem". "Páginas en Blanco" descriu una ruptura senitmental , amb una íntima melodia i una tornada més potent, com solen ser les emocions en aquest tipus de situacions; es tracta del tema mes fatídic de l'EP, encara que el caràcter musical pot sser que la salvi, dins del que cap, el gran desastre. "Film" pot ser que sigui la cançó més complerta en detalls musicals, tant a la veu com a la instrumentació; parla d'una història sentimental en una prespectiva de molts anys enrere, en la qual ha superat mil obstacles i malgrat tot, continuen a cop de comprensió i amor, una història que podria ser la millor de les pel·lícules de cinema universal.
El EP es va enregistar en els estudis de EQ de Vila-Seca amb el comandant Xavi Moreno de l'1 al 15 d'abril de 2016. Amb Javier Gascón (baix), Diego Garcia (bateria), Fermin Mompó Eugeni Micó i Vic PamNox (disseny gràfic)
No hay comentarios:
Publicar un comentario