Entrevistem a Salvatge Cor

Salvatge Cor és el projecte del poeta i músic Llorenç Romera Pericàs. Completen la formació Gabriel Abrines, Ferran Bellver i Leonardo Prieto. S'autodefineixen com “pop post-Bowie” i ajunten la poesia i l'actitud rock amb referents que van des del mateix David Bowie, la Velvet Underground als primers Strokes en la part musical o també poetes com Emily Dickinson, Enric Cassasses o Papasseït. Les seves cançons cerquen l'equilibri entre la melodia, la paraula i l’agressivitat de les seves guitarres esmolades. A finals de 2015 van estrenar el seu primer EP l’U (Runaway Records, 2015) i van ser guanyadors del Premi Art Jove de Música Contemporània 2016 de les Illes Balears. Llorenç Romera Pericàs, alma mater de Salvatge Cor, respon...

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

La resta de components ja havien tocat en altres formacions, però per a mi, Salvatge Cor és el meu primer projecte musical de pes. Em motivava expressar-me i treure a la llum el que havia escrit fins aleshores.   

2. Com es crear el projecte “Salvatge Cor”? D’on surt aquest nom? 

Salvatge Cor, nasqué de la reconversió d'un duo protopunk de bateria i guitarra que es deia Please Kill Me. La idea era fer molt de renou amb lletres amb un fort caràcter poètic. Vam fer un concert l'estiu de 2013 i abans de Nadal del mateix any, tocàrem per segona vegada, aquest pic amb el nom actual de la formació. El nom té a veure amb Carles Riba i Ausiàs March.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Els dos primers concerts del grup van tenir lloc gràcies a Miquel Abraham i Jordi Amengual, dos amics que sempre hi són quan els necessites. Al principi, la revista mallorquina 40putes ens va ajudar perquè van creure en nosaltres. 

L'escena musical en què ens moven és independent a la força, i noms com Joan Andreu (Pecan Pie), Francesc Company, Jaume Bea (Hentelligens), Pere Terrassa (Runaway Records), Tomeu Canyelles, Joan Cabot (Bubota Discos) i altres que no esment -i deman perdó des de ja- han estat fonamentals en les primeres passetes de Salvatge Cor. 

Així mateix, guanyar l'Art Jove 2016 va ser un episodi guapo per a nosaltres que a més ens ha servit de pasarel·la a altres experiències.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?

El fet d'haver arribat fins aquí, tot considerant el que representa el Sona9, ja és un premi. Allò que pugui venir ho esperam amb alegria.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?

Ens veiem al raconet que sembla que és Mallorca, des d'on no sempre és fàcil sortir. De manera tímida el ventall que gent que ens escolta va creixent, i naturalment, volem arribar tan enfora com ens sigui possible sense perdre l'essència del que feim. 

6. Com definiríeu la vostra música?

Ens agrada dir que fem 'pop post-Bowie', perquè no ens volem tancar a res, de fet, hi trobaràs moltíssimes referències i estils al nostre repertori. Les nostres cançons són, en essència, pop, però l'actitud és innegablement punk. 

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Estam enllestint nou material i ens prendrem l'estiu amb calma. Dia 19 d'agost tocam a Sant Joan, Mallorca, al Mobofest. Ens fa molta il·lusió.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Com a músic, el millor i el pitjor va ser el primer concert de Salvatge Cor, tan màgic com desastrós. Tot i així, d'una manera o d'altra, hi havia quelcom especial a l'ambient. Com a espectador... la llista és llarga, però dels darrers... El petit de cal eril: pèls de punta!

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Ens agrada la bona música, independentment de l'època, l'estil, l'autor, etc. Si una cançó és bona, t'emociona... l'únic que pots fer és rendir-te davant l'evidència i gaudir. Si hem de citar influències que ens han anat comentant, el resum seria el següent: Pavement, Bowie, Velvet Underground, The Smiths, Television, els primers Strokes... A nosaltres ens encanten. 

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Ni és una descoberta recent ni és emergent perquè puja com l'escuma des de fa uns anys: Núria Graham.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Ara per ara, tocar a la península ens faria molt feliços, volem visitar Catalunya i el País Valencià.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que allò que facin surti del cor i l'honestat cap al projecte mateix. Sense cançons no hi ha res. I l'altre consell és que no defalleixin, que tots ens anam cercant la veu i mai l'ensinistram, i que això és cosa bona. El darrer consell i el més important, és que faceu el que volgueu i no ens escolteu, se'ns fa estrany donar consells!

13. Què és el que us apassiona de la música?

La veritat? Fins ara, gairebé tot. Això no obstant, el procés creatiu és, tal volta, la part més apassionant. I és clar, veure que la música que fas arriba als altres, i així s'enceta un canal de comunicació i expressió mutu. Et lleves un pes de sobre...