lunes, 25 de septiembre de 2017

Exili a Elba presenta el seu tercer treball "Deus Ex Machina"

foto de Exili a Elba.

Sense abandonar el caràcter renovador i sincer, el passat 22 de setembre va sortir el 3r àlbum d’Exili a Elba (“Deus Ex Machina”) està gestat des d’una òptica pop i, fins a cert punt, folk. Seguim escoltant els riffs de guitarra que fins ara els havien caracteritzat i la importància del groove americà, però aquí ens han volgut mostrar també cançons properes, sensibles, delicades, com si per fi haguessin perdut la por a despullar-se davant del públic, la por a mostrar les seves vulnerabilitats.

La presentació oficial serà el proper 9 de Novembre a la  Sala Luz de Gas de Barcelona 
En aquest disc es deuen a les seves cançons i es nota com han sigut capaços de donar-li a cada una d’elles el matís que necessitava.
Hi torbem més presència de so orgànic i gran part del pes emocional recau en les veus: fràgils melodies, segones veus que dibuixen elegants armonies i la presència (gens anecdòtica) de fragments rapejats. És el disc més evocador d’Exili a Elba. Evoca imatges, paisatges, emocions, i gaudeixen fent-nos pensar en la inevitable aletorietat de les nostres vides, no sempre (per sort) previsibles. D’aquí ve el títol del disc.
"Deus Ex Machina" és un element, personatge o força externa que, sense cap lògica interna acaba resolent la història. I si ens imaginéssim l’ús d’aquest recurs a la vida real?
A “Un home amb molta sort”, Exili a Elba juguen amb aquesta idea i descriuen un personatge que tot li surt bé. I no és per l’esforç, o la dedicació, és simplement per sort.
L’atzar i la sort són elements que ens serveixen de fil conductor per enllaçar les cançons que integren aquest tercer treball dels barcelonins. Les històries expliquen situacions reals, banals i petites, i se’n ressalta la seva màgia; els petits moments de felicitat del dia a dia; les victòries; els fracassos; les fugides, les trobades. Així aconsegueixen que les cançons comparteixin aquesta capacitat d’emocionar-nos des de la simplicitat i la sinceritat.

EXILI A ELBA el formen:

Arnau Giordani: VEU i GUITARRA

Adrien Faure: BAIX

Miki Grau: BATERIA

No hay comentarios:

Publicar un comentario