domingo, 19 de noviembre de 2017

Entrevistem Raül Benéitez

Raül Benéitez Casañas, Sabadell, 1978.
Des de ben petit, sent gairebé minúscul, respiro música i més música pels llocs i les contrades, i em sento atret per les tecles blanquesnegres del piano. Concretament del piano de la meva veïna. 
Canto a la coral dels Barrufets i barrufo un bon nombre de melodies. 
M’enamoro. 
Un dia, ja de més grandet, enfilo la muntanya de Montserrat per passar-hi una bona temporada. Faig estada a l’escolania i conec la música en estat pur, i entre moltes altres coses, la gran humanitat i tendresa del P.Irineu Segarra, de qui conservo un record viu i preciós. 
L’adolescència m’abraça de ple, i segueixo cursant estudis al conservatori de música de Manresa. M’especialitzo en la pràctica (no tant en l’estudi…) de la flauta travessera, sota el mestratge d’en Josep Padró i en Pep Miró. 
De forma gradual, paral•lela, i efervescent, estudio la diplomatura de magisteri musical, i m’atreveixo amb els primers “tastets” de didàctica de la música, i desperta en mi certa inquietud per la pedagogia. 
Procuro alternar escenaris i pràctica docent. 
En quant a formacions en les quals m’he format i he après, puc destacar “Males Llengües”, “Remendaos” i “Sherpah”. En totes elles exercint diferents tasques de composició i interpretació. 

El cantautor... 
Arrel d’una profunda recerca personal, o almenys d’una disposició vers l’interior, a partir de l’any 2006 comencen a aflorar lletres i melodies que provenen del més profund del meu jo. De forma tímida i discreta, vaig posant fil i agulla, i començo a teixir un viatge entre cançons, que culmina l’any 2010, amb la presentació del disc “El dia del mag”. 
És des d’aquest moment que se’m desperta la gosadia de presentar el disc i l’espectacle en diferents indrets del principat. 
A dia d’avui, El dia del mag segueix actiu i latent, i vol ser, més enllà d’un disc, una porta oberta i una declaració de bones intencions. 

"Al caient de la nuesa"  (2017) Casafont. és un disc de cançons adreçades a persones concretes. Totes les cançons són per a “algú”. La mirada procura ser “nua”, en el sentit de copsar la ultimitat de la persona, allò que resulta més profund i menys aparent. 

foto de Raül Benéitez.

1. Que ens podries explicar sobre tu?
Sobre mi, us diré quelcom ben significatiu, potser essencial.
Em mouen nous aprenentatges, en qualsevol dels àmbits que ens ofereix la vida mateixa. Sóc una persona inquieta i curiosa, i vull posar a l’abast de les persones una maleta creativa que, d’alguna manera, i metafòricament parlant, sempre duc amb mi.
Amb el benentès de contribuir en la millora d’aquesta societat nostra, i com a tal, en la felicitat de tots els qui en formem part, us convido a conèixer l’interior d’aquesta maleta oberta,  per a tots vosaltres.

2. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petit vaig cantar a l’Escolania de Montserrat. Allà vaig descobrir el plaer del cant, i anys més tard, vaig iniciar-me en la composició de peces musicals. La meva motivació més profunda es ramifica en dues. D’una banda, el meu “gaudi” durant el procés (o processos) creatius, i de l’altra, la vivència del compartir i tot el “tràfec” emocional que comporta.

3. Com es crear el projecte “Raul Beneitez” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?
Anteriorment a la faceta de cantautor, havia format part de grups com “Males Llengües”, “Remendaos”, o “Sherpah”, assumint diferents papers/rols. Atent a una inquietud emergent de donar forma i cabuda a la creativitat més íntima, decideixo començar una nova aventura com a cantautor. El 2010 vaig començar, potser molt tímidament, i amb “interludis” de silenci durant aquest interval de temps, i el 2016 presento el disc que actualment “giro”. “Al caient de la nuesa”.
Com a projectes paral•lels, també escric cançons per a infants.

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar disc  i promocionar-te? 
El disc l’he pogut gravar a “Casafont”, i ha estat editat pel mateix segell discogràfic “Casafont records”. “Galàxia Management” assumeix la tasca de representació artística.
Els músics i amics que m’acompanyen habitualment són. Toni Romero (contrabaix i veus) Carles Tatjé (Bateria i percussions) i Marc Badia (Guitarra i violí)
Evidentment, els seguidors/es i públic que gradualment em va seguint, són uns “col•laboradors/es” de luxe. 😉

5. En quins concerts et podrem veure properament?
25 de novembre. Girona (Celtic Bar)
10 de desembre (Penelles)
29 de desembre. Casa de cultura de Xàtiva.
30 de desembre. Festival “Sons d’hivern” (València)

6. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Em sento content de poder anar fer un “caminet”. Admiro moltes propostes artístiques actuals, però evito comparar-me, i em centro amb el que puc oferir jo.

7. Com definiries la teva música?
Prefereixo que sigui la gent que ho faci...

8. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte?
Orgànic. Vital. Compromès. Apassionat. Personal.

9. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Entenc que són dues coses diferents, però per aforament, el Kursaal de Manresa (sala petita) on vaig presentar aquest darrer disc.

10. Quines són les teves influencies musicals? 
Sóc una persona força eclèctica en aquest sentit. Jo vinc de formació clàssica, però m’encanta la cançó d’autor, de més jovenet tota la “moguda” del rock català, en especial “Sau”... també m’encanta Drexler, bufffffffffffffff... moltes coses! Actualment Joan Dausà m’agrada molt, i Blaumut..

11. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Roger Margarit. Brutal! No us el perdeu per res del món!

12. Un lloc on t’agradaria tocar?
Palau de la Música.

13. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Visió de projecte i sentit de fons, raó de ser... molta constància i perseverança. I sobretot, gaudi.

14. Què és el que us  apassiona de la música?
Crear-la i compartir-la... com el misteri de desconèixer el seu “abast”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario