JONATAN PENALBA es un músic nascut l'any 1991 a l’Alcúdia (en la comarca valenciana de la Ribera Alta), aquest jove i precoç “cantaor” (als 5 anys ja cantava albaes) entrà a formar part del Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent abans de complir els 18 anys. Amb aquesta formació ha actuat en diversos festivals a Segòvia, Salamanca, Ciudad Real, Albacete, Mallorca, infinitat de pobles i ciutats valencianes (destacar, per exemple, actuacions al Gran Teatre de Xàtiva i al Gran Teatre d’Alzira), i a la ciutat de València, a llocs com les Drassanes, el Teatre Principal, el Palau de la Música, el Museu d’Etnologia o la Plaça de l’Ajuntament.
La seva veu (algú ha dit “canta com els vells”) ha estat educada pels seus estimats mestres: Pep Moreno (en el cas de les albaes) i la gran Victoria Sousa “Victorieta” (pel que fa al cant d’estil).
Entre setembre de 2017 i gener de 2018 es va enregistrar De soca-rel, el disc de debut de Jonatan Penalba, arranjat i produït per Pere Ródenas, i amb Isidro Pérez com a tècnic de so.
Ara presenta “De soca-rel” (Temps Records, 2018) és el disc d’un jove del nostre temps enamorat de la tradició, i per això aborda aquesta tradició amb aires renovats i actuals. Això es nota en l’ús d’instruments tradicionals i moderns. I també en els temes escollits: una barreja de “clàssics contemporanis” (cançons com Tio Canya, del grup AL TALL que tanca el disc, Al país de l’olivera, d’OBRINT PAS una versió acústica impressionant, o La cançó de la rosa de paper, amb lletra del gran poeta Vicent Andrés Estellés) i temes tradicionals (cant de batre, fandango, jota i riberenca, en alguns casos amb lletres actualitzades, novament la barreja de tradició i modernitat, per Joanjo Moixino).
Els músics que han participat en la gravació del disc han sigut la banda habitual que acompanya a Jonatan Penalba en els concerts: Àlvar Calabuig (percussió), David Borja (baix elèctric), Enric Calabuig (piano i teclats), Hèctor Peropadre (llaüts i acordió) i Pere Ródenas (guitarres, oud, tres i precussió). Com a col·laboradors especials apareixen Xus Belda (percussió), Pep Gimeno “Botifarra”, Christian Penalba, Patxi Ferrer i Irene García (veus), Vicent Carrasco (guitarró), Toni Molina (trombó i trompeta), Llorenç Belda (clarinet), Carlos Moisés Miró (flauta) i Juanra Martí (dolçaines).
En l’aspecte gràfic, les fotos del disc són obra de Joan Francesc Lluch, el disseny ha anat a càrrec de Lluís Masià i Aureli Domènech, i la maquetació a cura de Miguel Vicente Clager.
D'aquest projecte ens sorprèn sobretot la veu (madura com la d'antics "cantaors" i amb la força de la joventut) i el gran bagatge musical que té la comunitat valenciana i la riquesa de la cançó tradicional de transmisió oral de generacions a generacions. Sobretot es un disc, com una arbre (una olivera per exemple) que arrela amb la terra i el país i d'on se'n fa el fang que caracteritza la porta, que sorprèn per la majestuositat del seu tronc, la vida: la verdor de les fulles i el sabor únic i sorprenent de l'oliva que es el regust final: la sensació de connectar amb els avantpassats i demostrar que la música tradicional es pot innovar i els joves la recorden i li saben donar nova forma com en aquest increïble disc.
Us deixem amb una gran cançó, versió d'uns dels nostres grups predilectes: Obrint Pas, que ens sorprèn molt i no podem deixar d'escoltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario