Entrevistem Cuits

Cuits es un grup de mestissatge electrònic nascuts a Figueres l'Alt Empordà l'any 2012. 

Els primers anys de vida, el grup apostem per una línia skatalítica i festiva, dos anys després enregistrem als Estudis Ground i masteritzem als estudis MusicLan, el primer CD anomenat "Esperit Rebel". L'any 2016 presenten un petit EP de 4 cançons titulat Gritaré i fem un pas molt important dins el grup amb la incorporació d'una segona veu principal i un dj productor, apostant per 

incloure rap i electrònica.

Aquest 2018 és la consolidació musical del mestissatge barrejat  amb l'electrònica, a través de l'èxit d'un procés de micromecenatge, enregistrem el segon CD autoeditat del grup anomenat "Aires del Norte" on tenim les col·laboracions de Pupil.les, Ekko i Madamme Mustash.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La gran majoria dels membres de Cuits hem rebut una formació musical, ja hagi estat a través d’una escola o adquirint aquesta formació a través de l’aprenentatge autodidacte. Els orígens de cadascún dels membres són totalment diferents (música urbana, rap, clàssica, rock, ska, reggae,..)  si bé tots provenim d’un grup de música  que , d’una forma o altra, al final ens ha permès ajuntar-nos. De la mateixa forma, les motivacions són diverses, però la que més cal destacar és les ganes de passar-ho bé i poder gaudir de la música.

2. Com es crear el projecte “Cuits”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

El projecte Cuits actual ha passat per diferents fases, però a mode de resum podríem dir que n’ha passat tres. La primera va ser la formació del grup a través de la dissolució d’un anterior i que va rebre el nom de The Cuit’s amb els primers membres. El nom en sí significa “estar boig”. Una persona “cuita” és algú que no hi toca del tot, si més no per aquesta zona ho solem dir bastant. Després hi ha la segona fase amb la marxa d’alguns membres del grup i la incorporació de nous que va fer que el grup passés a fer no només un estil “ska valencià” sinó que a més se li sumés altres instruments folk i ritmes llatins o festius i que va culminar en la gravació del disc “Esperit Rebel” l’any 2014. Finalment es fa una renovació interna dels membres del grup i de l’estil de música encaminant-lo cap a la fusió amb la música electrònica, rock, ska i reggae, afegint un segon vocalista i també fent una renovació del nom, passant de “The Cuit’s” a senzillament “Cuits”. Aquesta última fase de la banda ha tingut el seu punt àlgid en la gravació del disc “Aires del Norte” aquest passat 2017.

Els membres que actualment formem el grup som:

-          Pau Foraster (veu principal)

-          Pau Angelats (veu principal)

-          Carles Segura (productor)

-          Carlos Espinoza (baixista)

-          Pau Hernández (percussionista)

-          Joan Carles Galas-Meyer (saxofonista)

-          Santi Lorenzo (trompetista)

-          Gabri Almeida (trombonista)

-          Xavi López (guitarrista)

-          Xabi Rodríguez (bateria)

Els grups dels que procedeixen alguns dels membres han estat: Bacons, Somboits i Vianda. La resta han format part de Cuits des de la seva formació o incorporació directa.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

El principal mitjà ha estat l’estudi Runkba Records de Sant Climent Sescebes i l’estudi Music Lan d’Avinyonet de Puigventós. Pel que fa als col·laboradors, els primers de tot han estat els nostres productor i baixista qui s’han encarregat de dur a terme tot el procés de gravació i producció. Pel que fa al mastering hem comptat amb els serveis de Juanjo Muñoz. En quant a les col·laboracions musicals, hem pogut tenir la sort de comptar amb tres grans persones dins del món musical com són la Mireia del grup Pupil·les, en Marc Reims del grup Ekko i l’Anna Gratacós del grup Madamme Mustash.

Pel que fa a la nostra promoció com a grup ha estat via les xarxes socials (Facebook, Instagram, Spotify, Soundcloud,...) com també a partir d’algunes entrevistes que ens han fet per ràdio o bé per televisió. A més, dintre de poc temps estrenarem la nova pàgina web de la banda. Però la promoció més gran que hem fet i farem com a grup ha estat i serà dalt dels escenaris que és on la gent pot veure i escoltar el que els hi oferim i el que els hi volem transmetre.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?

Ostres! Tan de bo puguem arribar a ser finalistes! Però mentrestant, podem dir que ens sentim molt orgullosos i contents d’haver pogut accedir i participar a un concurs de les dimensions del Sona9 i com aquest ens ha ajudat a donar-nos compte quin ha estat el fruit del nostre treball.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Figueres?

Nosaltres ens veiem amb forces i capaços de poder fer un pas endavant dins d’aquest món tan complex com és el musical, sobretot dins l’esfera musical catalana on sempre hi ha hagut u públic molt exigent però que a la vegada molt agraït. Nosaltres hem vingut a donar tot el que tenim i a arribar el més lluny possible i sense cap mena de dubte ho intentarem, així que et puc dir que ens veiem petits però amb moltes ganes de créixer i amb molta seguretat de poder-ho fer.

Pel que fa al panorama musical de Figueres, si bé és cert que festivals com l’Acústica li donen un prestigi que pocs festivals atorguen, aquest no deixa de ser un festival privat, mentre que els grups de casa, ja siguin bandes o solistes, ens veiem una mica apartats del reconeixement de la ciutat i només trobem espais on poder-nos mostrar en llocs com Barraques de Figueres, tot i que actualment està en un procés de decaiguda, o bé en els bars on es permet fer algun concert, malgrat que per a nosaltres que som deu components al grup és una mica complicat. Tot i això, la major part de la culpa per la que el panorama musical de Figueres, si més no per les bandes locals, sigui prou desolador prové del poc suport rebut per part del propi Ajuntament que només busca la bona imatge pública de cares a l’exterior amb festivals reconeguts mentre deixa de banda als talents locals.

6. Com definiríeu la vostra música?

La definiríem com a fusió o mestissatge, perquè realment és el que és el nostre estil, una unió i fusió de diferents estils que aportem cadascú dels membres i que acaben convertint-se, bé, en el que ha estat aquest disc d’Aires del Norte.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Ens els plantegem en la mateixa línia que com hem fet fins ara, donar-ho tot a dalt dels escenaris i aportar no només la nostra música sinó també el nostre missatge perquè el nostre objectiu és conscienciar i obrir mentalitats com també aconseguir l’afinitat amb totes aquelles persones qui tenen ja una concepció semblant a la nostra.

Els propers concerts en els que ens podreu veure són:

-          16 de juny al Dia de la Música (Roses)

-          23 de juny Revetlla de St. Joan al bar La Cate (Figueres)

-          6 de juliol a la FM de Lladó

-          21 de juliol a Vilatenim

-          15 d’agost a Capellades

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músics podem coincidir que el nostre millor concert va ser la passada Festa Major de la UdG 2018 on vam compartir cartell amb Riot Propaganda, Ezetaerre i els nostres companys Bananna Beach.

Pel que fa al millor concert com a espectadors, al ser tants membres i amb estils diferents, això també es reflexa en els concerts que tenim com a preferits: des del concert de Blink182 al Palau Sant Jordi, La Sra. Tomasa a la sala Apolo, Dub Inc, Extremoduro i Aspencat al Forum, etc.

9. Quines són les vostres influències musicals?

Al ser tants components les influències musicals ho són també. Van des del rock, passant per l’ska, el reggae, la música electrònica (dubstep, drum’n bass,...), jazz, rap, hip-hop, ritmes llatins, etc. No hi ha una uniformitat en les influències sinó que en tenim moltes.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Potser diríem Prozac Soup, una banda que encara no hem escoltat molt però que té un estil bastant semblant al que fem nosaltres pel que fa al seu joc amb la música electrònica i que està agafant bastant volada últimament, deixant de banda que té un directe molt potent dalt de l’escenari.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Suposo que com molts músics que ens estem intentant fer un lloc en el panorama musical català i espanyol, el Viñarock seria ara per ara el punt més important que podríem fer actualment i tant de bo algun dia hi puguem ser presents dalt de l’escenari.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que no tingui por amb el repte que suposa enfrontar-se al panorama musical actual, que agafi totes les seves ganes i ambicions i que tiri endavant el seu nou projecte, que busqui totes les afinitats i que no es preocupi si en un principi veu que el camí és molt llarg perquè fins i tot les bandes com la nostra que portem sis anys a la carretera encara ens trobem amb moltes dificultats però no per això ens rendim. Però sobretot i el que més li aconsellaríem és que no només cal cuidar el grup en sí sinó a aquella gent que és qui al cap i a la fi li permetrà seguir endavant que és el públic i la gent que envolta el grup.

13. Què és el que us apassiona de la música?

El feedback que pots obtenir quan amb la teva música la fas arribar al públic i les sensacions que això t’acaba aportant com a músic, el veure com la gent que et ve a escoltar potser en un principi no canten les teves cançons però passen els concerts i comences a veure que la cosa canvia i que cada vegada més gent et coneix.