Entrevistem: L'home invent

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
A fer música com a tal va ser quan tenia 14-15 anys. En aquell moment l’únic que volia era tocar cançons d’Oasis amb els meus amics. A fer temes propis no vaig començar fins al 2009, però els feia en castellà. El canvi d’idioma va ser cap al 2014. Quan Antònia Font es va retirar i volent imitar el que feien em vaig adonar que, en realitat, m’expresso millor en aquesta llengua.

2. Com es crear el projecte “L'home invent”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
L’Home Invent es crea precisament degut a la desaparició de la banda anterior que tenia, “La máquina de escribir”. Vam ser incapaços de gestionar les dinàmiques entre tots alhora i vaig decidir tirar pel dret i fer alguna cosa on estigués sol, tranquil i al meu ritme.
El nom sembla molt fosc i interessant, però en realitat surt d’un gag del programa “La Hora Chanante”. Sento trencar la màgia.
En realitat L’Home Invent és un projecte personal amb normes molt clares, les coses amb calma i perquè ve de gust fer-les. L’època de voler arribar a fites en el món musical van passar fa temps, ara simplement faig les cançons que vull i quan vull. El que em sembla més interessant és el procés de composició i producció dels temes. Tocar en directe és una experiència magnífica, però me la prenc amb molta calma. Evidentment amb tot això del Sona9 hem fet una banda amb gent de la que, sobretot, me’n refio. Gent que ja coneixia abans i que eren amics. Aviam si amb sort la cosa es queda així, perquè en ho passem molt bé junts, la veritat.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Doncs ara estic acabant les mescles del meu primer disc, que vaig gravar íntegrament a l’estudi que tinc a casa. Hem fet una mica de postproducció a “El Tercero Estudios” amb en Carlos Manzanares, que farà també les mescles i el master. És flipant treballar amb una persona com ell.
En quant a promoció, la veritat, sóc un desastre absolut. Tinc algunes cançons penjades en un canal de Youtube i vaig donant pel sac als meus coneguts per Facebook i coses així. No és res en plan pro, perquè com t’he dit abans, és un projecte sense cap tipus de metes per assolir. La promo està arribant sense voler una mica amb tot el tema del Sona9.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
La veritat, molt bé. És una sensació espectacular, sobretot pel que deia, que no és una cosa pensada i calculada d’anar fent salts fins arribar a un lloc determinat. Vaig apuntar-me sense pensar en cap cas que estaria entre els escollits (ja em vaig quedar fora un parell de cops). Però just quan ho he fet per passar l’estona i sense cap expectativa ha estat el moment adequat i m’han seleccionat. Quan em van trucar no m’ho creia i anava mirant el número pensant que era algun amic meu que volia fer-me una broma. M’ho van haver de repetir tres vegades, perquè no me’n refiava.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Montcada?
L’estil en el que encaixem (més o menys) no és precisament l’estil majoritari avui en dia, tot i que té una base molt sòlida i els seus seguidors fidels. En realitat tinc la sensació que segueixo sense estar dintre del panorama. Em segueixo considerant una persona que fa cançons a casa seva i les va a tocar quan li ve de gust als llocs on li deixen fer-ho.
A Montcada la cosa és molt potent, tenim La Pegatina i Ítaca Band com “caps de cartell”, però hi ha altres coses que van sonant com Ladilla Rusa, Yonki Love, tenim al Jordi com a guitarra a La Señora Tomasa i molta altra gent no tan coneguda, però que no para de fer coses interessants. Tenim un panorama musical bastant ampli i interessant, la veritat. Potser ens faltarien algunes coses a nivell pràctic com llocs on poder assajar i llocs per tocar, però a nivell de bandes anem servits.

6. Com definiríeu la vostra música?
La més difícil de totes les preguntes... no se definir-la, ho dic seriosament. És com pop amb algun toc indie, però molt arrelada en conceptes de la música britànica dels 90... de debò que no se mai com explicar-la. Música que em passo bé fent i espero que la gent s’ho passi bé escoltant.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Doncs per un costat jo vaig fent coses pel meu compte (poques, és cert) i ara sembla que la gent vol veure més coses amb banda. El dia 30 de juny toquem a casa, a Montcada, amb banda per una iniciativa que es diu Montcada Sons que aplega vàries formacions del municipi i, si hi ha sort, esperem seguir endavant al Sona9 tot el que ens deixin. Quan vaig sol és una mica “em ve de gust tocar, vaig a fer-ho”, per ara tampoc tinc moltes ofertes.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músic el preliminar del Sona9 segur. Vam anar molt relaxats, sense sensació d’estar competint, a tocar a un lloc fantàstic com és l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, amb un equips de tècnics brutal, molt bon rollo entre tothom i vaig gaudir molt de l’actuació.
Com a espectador recordo molt un d’Oasis al Palau Olímpic de Badalona durant la gira de l’últim disc que van fer que va ser una passada, tant a nivell de cançons com de so, com de tot. Increïble.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Bé, ja he parlat un parell de vegades dels germans Gallagher, així que ells segur. Radiohead, Piratas, Los Planetas, Love of Lesbian... Vetusta Morla és probablement el grup més inspirador que és pugui veure, Pau Vallvé és per mi la gran influència a nivell català no només per les cançons si no per com es pren l’ofici. Xarim Aresté em sembla un geni. Sanjosex... hi ha molts, tinc la sort d’escoltar molta música.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Doncs em van agradar molt, en l’entorn del Sona9, els Lausana. Van guanyar el Premi Popular el 2015 i em vaig alegrar molt, perquè eren els que més m’agradaven.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
La meva sala preferida de Barcelona és Apolo 1, sens dubte. De festivals al Vida de Vilanova i la Geltrú.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Crec que m’hauria de donar consells a mi mateix, la veritat! Sobretot que facin les coses que els agraden i perquè els hi agraden. No voler copiar a un o l’altre perquè així arribaràs més lluny ni coses d’aquestes. Si fas el que realment et ve de gust, és igual on arribis, seràs feliç igual. A mi m’ha coincidit que quan ho he entès m’estan arribant els 15 segons de mini-fama, potser és precisament per això. O m’agrada pensar-ho així. Ah, i escriure. Escriure moltes i moltes cançons encara que sàpigues que són una merda, no les ensenyis i au. Però no s’ha de deixar d’escriure.

13. Què és el que us apassiona de la música?
Com a consumidor, sobretot m’atrapen els grups que inspiren. És el que comentava que passa amb Vetusta, per exemple. Tu els escoltes o els vas a veure en directe i et donen ganes de currar, d’escriure, de provar coses noves. Per mi això és el més important, estar a un concert que t’agrada tant que vols que s’acabi per poder arribar a casa i posar-te a tocar i a escriure com un boig. Com a creador, m’encanta el moment en que acabes una cançó que saps que és bona, perquè ho saps. I te la quedes mirant allà escrita amb tres-mil línies tatxades i penses “osti, m’ha quedat increïble. Sembla mentida que ho hagi fet jo”. És la part que més m’omple, el moment de crear-les.