lunes, 18 de junio de 2018

Parlem del disc “Flotar a la Deriva” de Ual·la!


Ual·la! és una expressió d'alegria, de sorpresa, a vegades de curiositat... Amb aquesta exclamació es formen el duet musical que presentem avui: dinàmic, fresc i carregat d'humor.
Ara presenten el disc "Flotar a la Deriva"amb un packaging compromés amb el medi ambient.
El seu segon disc "Flotar a la Deriva" te com a packaging una ampolla de plàstic transformada per posar-hi un disc i un llibret de tamany estàndard.
Està fet amb plàstic reutilitzant ampolles d'aigua d'un sol ús. És una manera que han trobat per fer una apel·lació directa a l'utilització estúpida i mesquina del plàstic arreu del món. La quantitat de plàstic flotant a la deriva per l'oceà és un clar exemple de que l'humanitat es com un mal company de pis: diu que si, que neteja, però quan és allà es nota. Fa impossible la convivència amb la resta de companys i amb si mateix.
El seu primer disc "Quina Tela..." va tenir una caràtula totalment reciclable feta amb cartró, teles i segells.
En "Flotar a la Deriva" han camviat el punt de vista i vam pensar la millor manera per trencar el cicle -producció, utilització i rebuig- del plàstic era creant un objecte de "Culte" que fes reflexionar sobre les conseqüències nefastes d'aquest cicle.
Òbviament el disc te una forma heterogènia con respecte a les altres caràtules d'altres discos i es un objecte que pren un lloc visible a les cases de la gent que l'ha comprat. Consideren que una vegada el disc és a les cases de la gent segueix difonent l'idea del decreixement d'un manera simpàtica i juganera.
Porten venuts uns 1500 discos aproximadament. Això suposa 1500 ampolles de aigua i refrescos de 1'5L que ja no són donant tombs pel món o directament flotant al mar. A part d'això també ens agrada pensar en les 1500 caràtules de plàstic menys que s'han hagut de fabricar que un dia acabaran a les escombraries
Pel que a la música sempre imprevisible d'aquest duet i amb una varietat d'estils i maneres d'enllaça-los i cantar, trobem temes com: Vinga Idò, Cel de Ponent, Mandriles en Celo, Gigante, Diario de un Gallego, Huella Negra, Mar Triste, Cigronet petitó, Malas Maneras , Vol, Fred als peus, Vull ser lliure i La confiança cançons enèrgiques tant en català com en castellà que fan d'aquesta banda una a tenir a en compte i que la seva música alliberadora, creativa i teatral un nou estil en el panorama musical. Cada tema té relacionat un dibuix d'un personatge.
El seu espectacle, sempre des del humor intenten enviar un missatge ecologista i pessimista esperançat amb el futur com podeu comprovar en les cançons d'aquest disc.
Ual.la! està format pel binomi artístic d'en Modesto Lai (guitarra, piano i veu) i l'Alba Rubió
(veu i percussió), el show de petit format s'esdevé entre temes propis d'estil modern i gags teatrals de caire humorístic que lliguen les peces musicals entre sí.
En el seu espectacle parlen de tot i es mirem el món amb ulls crítics. És per això que moltes de les cançons i situacions teatrals que ocorren giren entorn a grans temes de l'actualitat. Es mullem amb el seu missatge i somiem un món millor.
Tres conceptes defineixen el seu projecte: música, humor i transformació social.
Doneu una oportunitat a la seva música, us deixarà tant meravellats que direu: Ual.la!



No hay comentarios:

Publicar un comentario