Panellet el grup de punk disc presenta "Sputnik el seu segon disc

Panellet són un power trio obstinat a endolcir tot el territori. El grup el va formar l’any 2015 el “Jefe”, que és el paio amb barretina que canta, toca la guitarra i crea les cançons, junt amb el “Galtes” que toca el baix i té unes les galtes que s’enrogeixen amb facilitat, i en Gor, el bateria de la barba. L’any 2016 van debutar amb el disc "Aloha" i des d’aleshores són una de les bandes que lideren

la nova i rica escena punk catalana i en català del país.

Uniformats amb barretina i armilles texanes, el seu estil és un xoc entre l’energia del punk rock més melòdic que va dels Ramones a Bad Religion, passant

per Blink 182 o Green Day, arrodonit amb un univers que recull tota la cultura televisiva dels 80’ i

90’, amb Montse Guallar, Thalassa o Sputnik –que dóna nom al disc- inclosos.

El disc es titula "Sputnik" perquè, tal com expliquen Panellet, “tota una generació de catalans vàrem

créixer mirant el mític programa musical, i perquè significa “Company/a de viatge”, i la música sempre és una excel·lent companya de viatge”. Sobretot si està produïda per un històric com Eric Fuentes, cantant dels clàssics Unfinished Sympathy, i es grava als estudis Ultramarinos Costa Brava i als estudis La Palmera del Carmel.

Acostar-se a l’univers Panellet és enamorar-se’n. Escoltar les seves cançons de dos minuts és

reconfortant i veure’ls tocar en directe és tan addictiu com una sèrie amb capítols de 30 minuts. A

Panellet els sobra carisma i actitud. També sentit de l’humor. Un sentit de l’humor que els permet

dedicar una cançó a la Montse Guallar on invoquen el seu esperit –tot i estar viva- per demanar-li si

el que senten és amor a primera vista o no; o al mític programa de televisió, Thalassa. “Que ningú

em molesti, que fan el meu programa favorit i no hi ha millor que tenir una cita amb el mar”.

Panellet també saben tractar temes profunds des del seu particular punt de vista murri. A “Ocupat”

parlen d’una persona abandonada per la seva parella, que ocupa tot el seu temps en fer coses per

poder oblidar-la, però que oblida dedicar temps a oblidar-la. A “Escape Room” comparen un conflicte de parella amb un escape room sense pistes, a “Loser” canten a la típica història adolescent d’una persona que s’enamora secretament d’una altra, i pateix per l’amenaça de la friend zone. I a “Ball de graduació” canten a la típica escena de ball d’institut americà on una persona deixa plantada a la seva parella. També a “Atrapat (al meu passat)”, canten a la nostàlgia de la infantesa i la joventut,

al que es resisteix a fer-se gran.

I blablablà... Desenganyem-nos. Panellet no són una cançó de Joan Dausà ni un llibre de Paolo

Coelho o Jorge Bucay. Són el puto grup que has d’escoltar si miraves el Club Super3 (“Denver”), si

de petit t’agradaven les històries de por (“Llac petit”) o si t’agrada acompanyat als experts boletaires

sense saber distingir un xampinyó d’un rovelló (“Amic boletaire”). O si ets fans del grup canadenc

Chixdiggit!, dels que adapten la cançó “Sikome Beach” a “Excursió a Rupit”.

El puto grup de capçalera de tota aquella persona amb ganes d’escoltar bona música -a vegades més

accelerada, a vegades més lenta- amb un somriure sorneguer als llavis.

En resum: Descobreix i gaudeix del Punk Dolç de Panellet.