Eduardo Paniagua, acompanyat de Pedro Berruezoi Wafir S. Gibril, presenta la música dels trobadors de les tres tradicions espirituals d'Al Andalus. Aires andalusíes, peces sefardíes, cántigas d'Alfonso X El Sabio… Un espectacle minimalista, però gran en emocions que ens remeten al medievo amb cançons i melodies d'aromes trovadoresques i que no oblida als grans poetes del sufisme, els poemes que són amor en estat pur. Tot el mestratge i el prestigi del gran Paniagua, S. Gibril i Berruezo en un mateix escenari el proper 24 de gener a La (2) d'Apolo.
Eduardo Paniagua és Premi Intèrpret de Música Clàssica 2009 de l'Acadèmia de la Música d'Espanya. Nascut a Madrid al 1952, és arquitecte i especialista de la música de l'Espanya medieval. Membre fundador dels grups Atrium Musicae i Cálamus, està especialitzat en música aràbic-andalusa. En 1994 crea els grups Música Antigua i Ibn Bâya, per interpretar els càntics d'Alfonso X i la música andalusina. En paral·lel funda el segell discogràfic Pneuma amb un catàleg de 150 publicacions.
PEDRO BURRUEZO
Burruezo és el nom artístic de Pedro A. Burruezo, un dels artistes catalans més humils i, al mateix temps, més singulars, sòlids i transversals que ha donat la música a l’estat espanyol en les últimes dècades. Fundador de Claustrofobia en els 80, pioner de mil tendències, a partir dels 2000 li dóna un gir de 180 graus a la seva carrera i a la seva vida.
Com a compositor, productor i intèrpret es llança a l'exploració de músiques antigues, sufís, medievals, morisques, sefardites… sota una nova mirada, tan arrelada com contemporània. I l'èxit en tot tipus de cicles i festivals de tota Catalunya i de tot l'estat espanyol (Festival de la Portada Ferrada, Festes de la Mercè de BCN, Actual de Logroño, Murcia Tres Culturas, Noches de Ramadán de Madrid, Semana de Música Sacra de Segovia, etc.) i de l'estranger (Festival de Musique Samaa Soufie de Setyf –Algèria–, Festival de la Universitat d'Orient Mitjà d'Ankara –Turquia–, Festival de l'Ambaixada Espanyola de Khartum –Sudan–, etc.) li catapulta cap a una zona de prestigi que pocs músics nascuts en el camp de la música popular han arribat a conquerir al nostre país, un prestigi que transcendeix la música popular.
En aquest cas, un prestigi guanyat a força de constància, esforç, dedicació, inspiració i estudi. I gràcies, també, a saber envoltar-se d'excel·lents músics que són els que formen les diferents agrupacions encapçalades per Burruezo: Wafir S. Gibril, Maia Kanaan, Jordi Ortega, Mon Ray, Iván Lorenzana, Jovic Sagristà, etc.
Burruezo, a més de liderar diferents formacions amb les quals recorre habitualment tot tipus de cicles i festivals per mig món, també ha posat bandes sonores a diferents pel·lícules, documentals i, al costat de les ballarines de la Cia de Dansa Un Sol Traç més els membres de la Nur Camerata, és responsable del bellíssim muntatge de dansa contemporània i de dervitxos amb música en directe que està omplint sales i rebent excel·lents crítiques allà per on pasa: “Itimad”, homenatge a la qual fos reina poetessa de Sevilla/Ishviliyya, esposa d'Al Mutammid. Per encàrrec del Taller de Músics, així mateix, amb el cantaor Pere Martínez, el sudanès Wafir S. Gibril i un grup d'excel·lents músics i ballarins girant al voltant de la Nur Camerata… ultima en aquests dies “Auto Sufí Ciència”, que s'estrenarà en el festival Barcelona Ciutat Flamenc el 27 de maig, i que inclou algunes de les peces més emblemàtiques de “Dervishes & Troubadors”.
Ara, ens torna a sorprendre amb “Dervishes & Troubadours”, un disc preciós i embriagador que conjuga dos discos en un:
a) música contemporània inspirada en el sufisme, amb aromes morisques, amb peces cantades per Burruezo en àrab i castellà, amb instruments àrabs, d'un profund missatge espiritual (“Dervishes”: Burruezo & Nur Camerata + Wafir S. Gibril);
b) música inspirada en les peces de trobadors, la música sefardita, les aromes medievals, amb un aire innovador en lletres i harmonies, cantat en català i en ladino, principalment, per Maia Kanaan (braç dret de Burruezo en els últims anys), també una gran violista (“Troubadours”: Burruezo & Medievalaia Camerata –canta Maia Kanan–).
El disc queda sentenciat amb una peça inspirada i enigmàtica en italià, “Hesiquia (Cantata dell’eremita)”, que Burruezo ha interpretat juntament amb la Orquestra VOZES, formada per nois en risc d'exclusió de barris desfavorits de Barcelona; els arranjaments són d'I. Lorenzana i la direcció, de Pablo González.
En resum, un disc profund, misteriós, d'una poesia insondable i d'una bellesa estranya per als temps que corren.
No hay comentarios:
Publicar un comentario