El 1970 Guillermina Motta va editar un disc clàssic, 'Remena nena': onze cuplets en català, dins la moda del “camp”, un estil que actualitzava de manera irònica els vestits, les cançons i els posats de la Belle Époque.
Ara, gairebé 50 anys després de la publicació de l'icònic disc, Arrels de Gràcia, el grup encapçalat per Jonatan Ximenis, ha tornat a gravar aquestes cançons en clau de rumba.
El rumba i el cuplet són dos grans gèneres populars de la música catalana, nascuts a Barcelona, al barri de Gràcia i al Paral·lel.
Als anys vint i trenta, el cuplet “Remena nena” va tenir un èxit sensacional. “El canta la modisteta, la mecanògrafa, la raspa, el camàlic, el canonge adipós i la dispesera massissa”, deia amb molta gràcia el 1932 L’Esquella de la Torratxa. “Remena nena” se sentia per tot arreu.
El 1970 Guillermina Motta va editar un disc clàssic, Remena nena: onze cuplets en català, dins la moda del “camp”, un estil que actualitzava de manera irònica els vestits, les cançons i els posats de la Belle Époque.
I ara, gairebé cinquanta anys després del disc de la Guillermina, i quan en fa vora cent que aquests cuplets feien riure i ballar al Paral·lel, Arrels de Gràcia els ha tornat a gravar en rumba amb un títol que ho diu tot: Remena, nen! (Satélite K, 2019). Hi han afegit un dotzè tema: “Jo sóc barcelonista”, que Guillermina Motta va gravar en un EP molt conegut el 1972.
Arrels de Gràcia, el grup encapçalat per Jonatan Ximenis, ha renovat la rumba catalana. El seu tema més conegut, “La moto” va començar a circular per les xarxes fa cinc o sis anys i va tenir milers de visites. Era un retorn a l’essència de la rumba de Gràcia, amb un aire de carrer popularíssim. Han publicat un munt d’EPs que culminen en el CD “Si fa o no fa” del 2017.
Han compartit escenari amb els GipsyKings, Manuel Malou, Shantel, Peret, Estrelles de Gràcia, AchilifunkSound System, Els Délai, Estopa, i Joan Manel Serrat entre d’altres. En Jonatan ha participat en “Ximenis Jazz Experience”, amb el taller de músics, un experiment de fusió de jazz i veu flamenca.
La producció de Remena, nen! ha anat a càrrec de Jack Tarradellas, un altre dels renovadors de la rumba catalana, que ha crescut musicalment al costat de Peret, Los Amaya, Chacho, Tio palo i la majoria de rumberos de Barcelona. Ha treballat com a músic i productor dels discs d’AchilifunkSound System, Lady Gipsy, Muchacho & Los sobrinos i molts d’altres.
El disc ha comptat amb la col·laboració del pianista Francesc Burrull, que el 1970 va fer la direcció musical de Remena nena, i de la cantant Laura Santos. També ha tingut la complicitat de Guillermina Motta, que escriu un text per al llibret, i de l’escriptor Julià Guillamon que ha estat l’impulsor del projecte.
La producció musical de Jack Tarradellas combina elements del cuplet clàssic (violins, un joc de percussions enjogassades, marimbes, cors) amb una base rumbera molt sòlida. De vegades el fraseig de les cançons canvia i gira cap al flamenc. Els cuplets sobre la mala vida i els baixos fons es fan més dramàtics, com en l’espectacular “La perduda”, que canten a duo Laura Santos i Jonatan Ximenis. Altres vegades, recorden el ritme del calipso (“El vestir d’en Pasqual”). I aconsegueixen una gran contundència rítmica en el famós “Remena nena”. S’ha ampliat la lletra de “Jo sóc barcelonista” que inclou una estrofa amb els jugadors del Barça d’aquesta temporada, en un joc que resumeix l’esperit del disc: Samitier, Rexach i Messi, el cuplet, el pop i la rumba.
Ahir van presentar aquest disc al Centre Artesà Tradicionàrius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario