Urtain està de tornada i ho fa reivindicant la seva condició de banda de guitarres en el seu cinquè àlbum, “Buenos tiempos para la épica”,deu cançons coeditades per Flor i Nata Records i Espora Records, gravades i mesclades entre Mallorca, al Diorama Sound amb Toni Salvà, i els Electrical Audio Studios de Steve Albini a Chicago (USA), amb Greg Norman.
Diguem-ho ja: estem davant el treball musicalment més rodó d'Urtain. Després de l'inici de “Canciones Selectas en Conserva" (2008), el pas endavant que van significar “Más difícil todavía” (2010), “Un domingo cualquiera” (2014) i l'ambiciós gir de "Manual de Supervivencia para Ilustres Decadentes" (2017), la banda mallorquina està en el seu millor moment creatiu.
En temps en què la tendència pop amaga el seu so i la utilitza poc menys que de 'atrezzo',
treure un disc de guitarres requereix un profund sentit èpic. Qui va dir por. Aliens, com sempre, a modes i tendències, Julio Molina (veu i guitarra), Gabi Marc (bateria), Toni Trobat (baix), Pep Aguiló (teclats) i Iván Tobiass (guitarra) signen un àlbum analògic, del so orgànic arrelat en els clàssics, però amb un enfocament musical més eclèctic i la mirada posada en els temps que ens toca viure.
Lliures de modes i prejudicis, Urtain treballa sense la pressió de les expectatives prèvies,
obre el pot de les seves referències musicals i d'aquí surt de tot.
Des del pop melòdic amb afecció als riffs contundents i els teclats de “Hazte fuerte” y “Lejos de las sombras”, que farien feliç a el malaguanyat Rick Ocasek, a el soul-pop sofisticat de Style Council de “La Reina y Yo”.
De l' ‘Northern soul’ de “Veteranas del Vietnam” ( "van guanyar la guerra perdent totes les batalles")
a l'pop colorista de “Loco perdido” y “El Gol de oro”.
“Perdiendo el tiempo” és el mig temps "marca de la casa" i tanca el disc l'emotiva “Viento del norte”.
Cal destacar especialment el 'omplepistes' funk de “Muñeco Vudú”, primer single d'avançament de l'àlbum, que confirma el creixent interès d'Urtain per ritmes més ballables ja apuntat en el seu anterior disc amb “La playa del Mago”.
Una línia a explorar per un grup d'estil ben definit que no dubta a aportar alguna cosa diferent als seus seguidors amb cada nou llançament.
“Buenos tiempos para la épica” és un disc de cançons per sobre d'un disc d'estil. Un àlbum de temes curts, directes i senzills com els antics singles de 45 rpm., Amb lletres que parlen de la quotidianitat,
d'emocions en carn i ossos, i que reflecteixen més vivències que anhels. Coses de l'edat.
Un disc lluminós, ple d'energia positiva i optimisme, amb música brillant, potent i addictiva.
Pop melòdic amb actitud i so rock. Per ètica i per estètica.
En definitiva, “Buenos tiempos para la épica” és el disc de maduresa d'una banda amb so propi
que evoluciona constantment sobre la base de les guitarres i que assumeix riscos per seguir creixent.
Si l'èxit és ser coherent sense repetir-se, Urtain va camí de guanyar definitivament la guerra.
Per Pere Cerón
No hay comentarios:
Publicar un comentario