Tancat per Defunció presenta nou disc "Paraules enceses enmig d'un foc apagat"

“Paraules Enceses Enmig un Foc Apagat” (Segell MIcroscopi, 2020) és el 6è llarga durada dels sabadellencs Tancat per Defunció.

Un disc que surt de la darrera època inspirada d’en Jaume Papell. 11 temes on el gruix principal en quan a temàtica parla de la pujada, l’estancament i el trencament de les relacions. Com el títol suggereix, parla dels moments de foc, quan la relació està al crestall de la ona, quan ja només queden brases i quan ja el foc s’ha apagat.

És un disc eclèctic, on els estils es fan servir al servei de la lletra. Hi ha pop, rock, balades, pinzellades de progressiu, i temes més “folkies” i acústics. Temes marxosos, temes més suaus i temes on arrisquen més en un vessant més experimental. Les lletres són més poètiques, però també n’hi ha de directes.

No és un disc amb concessions comercials, els temes són llargs perquè Papell és molt lletrista i les cançons es van desenvolupant de manera natural. “Igual que Tu” és un homenatge a la dona que comença lent i va creixent. “Sense Foc” ens parla dels moments de la vida on un transita per rutes solitàries. “Apagar Aquest Foc” es una reflexió del moment on un se n’adona que ha de acabar una relació (un tema on Papell canalitza Lou Reed). “Les Paraules” parla de la incapacitat del llenguatge en els moments finals, quan els silencis i els gestos pesen més. “Millor que Res” ens recupera el Papell picant. “Quan Tu no hi Ets” ens parla de l’absència. Però també hi ha temps per dedicar una cançó a la seva guitarra acústica "Acariciant Vius Filferros".  Cap al final tenim una reflexió sobre el final del temps a “Conquerir el Temps” on l’acústica de 12 cordes i el violoncel donen un to més solemne per acabar un disc una mica conceptual, en un temps on ja no es fan discos conceptuals.

Acompanyat com sempre per els baixos creatius d’Enric Romà, el disc s’enriqueix amb els ritmes de Jordi Farreras a la bateria i l’excel·lent contribució de Valentí Adell a les guitarres, teclats i producció.

Un disc fora del temps, per escoltar de principi a final on tot el que hi passa és veritat perquè surt de l’experiència.

Els Tancat per Defunció van ser un dels grups punters a principis dels 90, just quan va haver-hi l’esclat del rock català. Durant uns 4 anys, van tocar per tota Catalunya i les Balears i van aconseguir un èxit considerable fins el 1993.

1989. Concurs pop-rock de Vic i primer disc, Sense Retorn (1990) amb producció de Pep Sala. Inclou temes com: "Com vols que t'ho digui", "Absència", "Ves-te'n" i "Somnis sense retorn".

1990. Realitzen 80 actuacions arreu del Principat de Catalunya, Mallorca i Madrid.

1991. "Llença-t'hi", produït per Toni Carmona (guitarrista de l'Orquestra Mondragón i Joaquín Sabina). Temes com: "Amor d'Estiu", "Llença-t'hi", "Coses que passen" i "Lluny dels records". Més de 70 actuacions.

1992. Seleccionats per la SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York,  essent el primer grup de parla catalana que hi toca.

1993. Picap, deixa de publicar els discos del grup.

1995. "Bevent silenci". El grup, incorpora en aquest disc i a la gira dos grans guitarristes: Oscar Mieza i Marc Grasas. Alguns temes destacables “Per Solitaris”, “Planeta gris”, “Lloc petit” o “No Esperarem”.

2002. Graven “Temps de dubtes”. Tot i que finalment no es publica.

2014. A través d’un Verkami enregistren el recopilatori “Obert x tu”.

2017. Es publica “Temps de Dubtes” -15 anys més tard-, amb el Segell Microscopi.

2020. Publiquen "Paraules enceses enmig d'un foc apagat", el seu 6è llarga durada.

El nucli de Tancat són Jaume Papell (veu, harmònica i guitarres), Enric Romà (baix i veus) i David Torras (bateria). Pel grup hi han passat molts músics, sent el grup com una mena d’escola on hi han crescut guitarristes de la talla de Marc Grasas (després component dels Pets), Oscar Mieza (actualment prestigiós guitarrista d’estudi), Carles Argelaguet, i Tòfol Martínez (guitarrista de blues i productor) i Xavi Gonzàlez als teclats. En els discos també hi ha col·laborat Pep Sala com a productor i teclista del primer disc "Sense retorn" i Toni Carmona productor de "Llença-t’hi". Fernando Mas i Manolo López.