Klima Collective ens presenta disc “01”

Klima Collective debuta amb aquest disc que intenta concretar allò intangible, plasmar en 37 minuts la seva passió per la música i el treball d'anys de sincretisme musical, escolta i aprenentatge col·lectiu. I ben tangible és el CD que publiquen, apostant pel format físic a més de bolcar-lo a les xarxes.

El “01” que li dóna títol, lluny de ser una apologia del binari i encasellat, suposa una invitació a explorar alguna cosa que comença i ha crescut per ser compartit; una òpera prima variada i cuinada a foc lent que saluda orgullosa.

Es respira obertura com a modus operandi, unint les diverses personalitats i influències dels seus deu membres, ia més col·laborant amb artistes de diferent bagatge i cultura. Vuit cançons d'altres compositors/es, que posen el focus en l'actualitat i l'experimentació sonora de la mà del productor Manolo Rodríguez (m2R Electroacoustic Ensemble, Dr. Bacteria, Machuca Trio…), però sense deixar enrere les arrels que sostenen qualsevol novetat. Qui recorri els seus solcs, trobarà melodies i ritmes de moltes tonalitats, que també vessa la fantàstica i acolorida gràfica de l'àlbum, a càrrec de Carlos Arocha. Com si els alisis que airegen i reguen les Illes Canàries d'origen les haguessin anat portant, les idees dispars fan créixer, donen unitat i frescor al disc.

Des que “A gentleman driver” arrenca el motor al ritme del funk més cinematogràfic (Lee Hazelwood, The Budos Band, The Heliocentrics,) a cada corba descobrim una sonoritat diferent que complementa la següent: un passeig per Àfrica (“Camell negre” ) caminant al pas afro de Fela Kuti o els tuaregs més elèctrics (Tinariwen, Mdou Moctar), continuant per sorres i mars aparentment tranquils (“Sand”), que oscil·len al vaivé del rock més contingut i detallista (Mogwai, Tortoise, Steven Wilson ), i aquí una pausa per desfogar amb la rumba futurista i aèria (“Cent volant”). I de la festa al carrer (“La plaça”), on ressonen ressons de Rocío Márquez o Natasha Rogers. Ja arribant a l'ocàs del disc, ens arremolinem al voltant de la lumbre (“Fire”), amb una sensibilitat propera a Sigur Rós, per després tensar l'energia amb aquesta barreja de Hammond i rock dur a la Sex Museum (“La corda”) ), i que finalitza entre percussions del folklore illenc més atàvic i el Pat Metheny més modern (“There 01”).

Igual de diverses resulten les temàtiques plantejades a l'àlbum, que aborden clarobscurs personals o socials, parlant de forma més o menys evident d'amor i pèrdua, de cerca migratòria d'oportunitats, de desencís i esperança, de canvi climàtic… deixant obertes les interpretacions que cadascú vulgui fer de les lletres i sons que s'hi amaguen.

Klima Collective “01” (2024):

• Rumén R. Spencer: Baix i Bateria

• Eduardo Peña: Bateria i Percussió

• Carlos Montesinos: Percussió i Veu

• Iván Perdomo: Guitarres

• Zebenzuí González: Guitarres

• Ram Mishra: Sintetitzadors, Percussió electrònica

• Raquel Montesinos: Piano, Teclats, Hammond

• Paco Ortega: Flauta

• Juan Romeu: Sampling

• Laura Swing: Veu

• Adam Morales: Baix

• Data d'enregistrament: Estiu 2023

• Producció: Manolo Rodríguez i Julio Tejera

• Barreja: Alberto Méndez

• Masterització: Àngel Medina

• Enregistrament bateries: Track A Track estudis (Roberto Amor i Alberto Méndez)

• Enregistrament de veus i instrumentació: 37 Estudi (Julio Tejera i Manolo Rodríguez)

• Disseny i il·lustració: Carlos Arocha

• Fotografia: Héctor Socorro