La vigatana Joana Serrat ens presente 6è disc "Big Wave"

"Tot resultava ser diferent, inclús estrany", comenta Joana Serrat. BIG WAVE, el sisè àlbum de llarga durada de la cantautora vigatana, avança audaçment en una nova direcció, amb cançons carregades d'una força renovada, precipitada pels canvis en la seva vida personal.

En els seus àlbums anteriors, sobretot a Hardcore From The Heart i Dripping Springs, la música de Joana es debat entre la fragilitat i la intensitat, una dinàmica que ha cridat l'atenció d'importants publicacions angleses com Mojo, Uncut i The Guardian, així com de Lauren Laverne, Guy Garvey i Gideon Coe en els seus respectius programes a la BBC 6. Al nostre país, el reconeixement de crítica i públic també ha estat unànime, obtenint nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria artística. Les seves cançons han estat descrites com a "torrents d'angoixa que reconeixem familiars convertits en sorprenents i lluminoses composicions".

BIG WAVE conserva el seu característic ús de la reverberació i la melodia pop, però aquí és més ajustat, més feroç, embolicat en distorsió. Una ferocitat emocional i sonora perquè "volia ser més agressiva", explica Joana. "Perquè estava passant per un període en el qual em sentia molt incòmoda".

BIG WAVE es va gravar a l'estudi The Echo Lab, a Texas, un territori geogràficament familiar per Joana -allí va gravar els seus dos àlbums anteriors-, però amb un nou productor i mesclador a bord: Matt Pence (Jason Isbell, John Grant). La seva nova perspectiva va donar lloc a noves maneres de treballar, com començar el procés creatiu a partir de maquetes amb la veu de la Joana a capella, a les quals posteriorment va afegir una bateria i després un harmonitzador, instruments que donen a l'àlbum gran part de la seva força. També es van unir al projecte el coproductor i col·laborador Joey McClellan (Midlake, Rufus Wainwright, John Grant), McKenzie Smith (St Vincent, Sharon Van Etten) i diversos dels amics de Joana que formen part de les bandes Midlake i Mercury Rev.

Aquest esperit col·lectiu i aquesta espontaneïtat van donar forma a BIG WAVE. Va ser durant una de les primeres cançons que van gravar, "Feathers", quan va sorgir la idea d'utilitzar un moog de baix a través de Scott Lee (The Texas Gentlemen, Kirby Brown, Josh T Pearson). "Vaig pensar, aquesta és la direcció de l'àlbum. Va ser un moment d'il·luminació", recorda Joana. "A Dream That Can Last" presenta una sola guitarra acústica que, gràcies a l'harmonitzador, sona com tota una orquestra. I a la balada Björk “This House” -escrita sobre la casa en la qual Joana viu actualment, en un petit poble de les muntanyes del Nord de Catalunya Jesse Chandler (Mercury Rev, Midlake, Beth Orton) va utilitzar l'harmonitzador sobre els sons de les cordes d'un piano obert per a crear una cançó que t'atrapa amb força: "Sents com si la casa estigués cremant de veritat".

Els sons dels noranta que van formar part de la joventut sònica de Joana (de l'indie-rock, al dream-pop i el noise-rock) es deixen sentir especialment en la segona meitat de BIG WAVE, que conté un repertori de la Joana més reconeixible. Però els elements contemporanis i experimentals que dominen la cara A sorgeixen d'altres llocs: el contingut sònic i líric de Hey What de Low, i les textures profundes i fosques de Oneohtrix Point Never.