La Pols i L'era: Un projecte cooperatiu i innovador

Qui no vulgui pols... que no vagi a l'era, això diu la dita. Aquest es el cas d'Oriol de Balanzó i Pau Guillament "Guillamino" enmascarats sota el nom del projecte "La Pols i l'Era" amb una missió, desconstruir el pop català o alguna cosa que s'hi assembla. I a més embolicant a tot quisqui. De Núria a Núria, de Feliu a Graham i tiro perque hem toca.

Sempre sota el mestratge del groovefather Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ié-ié dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure'n ara un beat, ara un riff, ara una frase... I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l'esperit d'aquella època. Una gran dicotomía sonora. Una marcianada amb cap i peus, però una bona marcianada al cap i a la fi.

Per perpetrar atemptats com aquests mai es pot actuar sol, I com que la broma era massa seriosa com per no compartir-la, han embolicat en l'aventura tot un exèrcit de francotiradors sorgits de diferents generacions de la nostrada escena musica.

Aixó, reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Núria Torell convidant-los a fer nova música al costat de noms de darrerarisima hora. Noms que, de fet, tambe sorprenen uns al costat dels altres: Joan Colomo, Joan Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l'irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Oscar Dalmau i d'en Jordi Beltran que ens guia pel disc en plan American Graffiti.